Fins el darrer sospir. (Venjança)

Un relat de: Jofre

Desconec tots els antecedents silenciosos que nodreixen la larva d'aquesta venjança, però percebo la tensió i el batec somort d'un tambor que travessa la natura arborescent fins abraçar la clariana, l'endemisme, la raresa isolada o la miscel·lània d'ingenuïtats i temors tan làbils. I llavors, entenc que és hora de rastrejar la memòria d'algú que et volia indefens, sense cuirassa, com ara, per poder lisar el nucli de la teva existència.

És evident que no t'ha oblidat, de fet, crec que ets l'únic de la seva llista negra. Tu vas anunciar que no hi confiaves i ho vas fer de manera crua, salvatge i explícita: en públic. D'aleshores ençà, el vas ignorar, marginar i degradar com si fos una criatura malcreient. Després, amb els anys, allí, en la intempèrie, ell seguia corsecant-se i esperava reaparèixer i infligir-te una venjança terrible i memorable.

Tanmateix, no hi va reeixir. Tu havies envellit, potser sense ser-ne gaire conscient, també començaves a portar una vida solitària i t'havies convertit en un curiós testimoni d'una època de competència ferotge. Algú que havia assaborit oasis d'èxit, però amb escasses nafres al cor i a l'ànima, i només alguns noms secundaris, escarrassos per tu, que havies utilitzat i marcat en el teu ascens. Com ell; que en l'exili a la perifèria va desvestir-se d'escrúpols i s'agenollà per idolatrar la venjança.

Avui, al capdavall, sou dues víctimes. Asseguts, de nou, pràcticament l'un al costat de l'altre: tu, incapaç de recordar-lo; i ell, que encara voldria alçar-se de la cadira i arrencar-te, com a mínim, una disculpa tardana. Si jo, és clar, no m'hi interposés. En efecte, fa temps que us observo a tots dos en la decrepitud i omplo de paraules l'estança convençut que el silenci, la indiferència i l'oblit, en si mateixos, ja són un camí sense retorn, del tot irreversible, el més inhumà i clàssic dels càstigs: nodrir la larva de la venjança fins el darrer sospir.

Comentaris

  • 2 0 1 0![Ofensiu]
    kispar fidu | 07-01-2010

    des de 2007 sense escriure res? (bé, millor dit, puntualitzem: sense penjar res a relats!)

    si ho llegeixes: Feliç 2010, i que vingui amb algun relat nou! :)

    una abraçada,
    Gemma kispar

  • La venjança...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 22-11-2007 | Valoració: 10

    ...és un plat per als porcs que va dir un. I no un plat que se serveix fred. No m'agrada com a tu tampoc la venjança, els veus vells ja i amb les ganes de donar-se colps un a l'altre. Banalitat això de la venjança. El relat m'ha semblat molt ben estructurat i expresses amb claredat tot allò que vols dir amb poques paraules, de fet és un micro-relat, molt bo. Salutacions de Vicent.

  • llibre microrelats[Ofensiu]
    ed_la_Quadriga | 22-02-2007

    Benvolgut:

    Necessitem saber amb quin nom vols sortir acreditada al llibre de microrelats.

    Per favor, fes-nos-ho saber, el més aviat millor, a l'adreça

    jsole@laquadriga.com

    Moltes gràcies

  • Camí sense retorn[Ofensiu]
    Frèdia | 20-01-2007

    Hi ha fets que marquen una vida. En aquest cas, dir públicament que es confia en algú pot suposar una tragèdia personal. Inútil és aferrar-se al desig de ser compensat, imaginant que algun dia tot tornarà a ser al lloc que era abans del moment fatal. El temps, que sempre juga al seu favor, acaba per convertir a tots en les seves víctimes. És en definitiva el temps qui es venja, no pas nosaltres.
    Bon relat, una prosa envejable, rica en imatges i matisos. I també un dubte: no hauria de ser "fins al darrer sospir"? Penso que, davant l'article, la preposició composta "fins a" no perd mai la "a". Ara m'ho faràs buscar!!!!
    Una abraçada,
    Fredia

  • espectador[Ofensiu]
    Lavínia | 07-01-2007 | Valoració: 10

    d'una venjança sorda, indefugible i infinita, el narrador s'arrenglera en els contistes que descriuen els sentiments de dues persones que estan condemnades a viure juntes.

    Bon relat, Jofre.

    Una abraçada

    Lavínia

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: