Ed, el pallasso

...després de la "parrafada" que t'he fet en l'últim comentari, aquí no m'esplaio! M'ha agradat molt i m'has fet venir ganes d'anar al circ per sentir-me feliç i fer feliç a l'Ed!

Una abraçada!

si necessites quelcom... xiula.

de la manera que és descrit, sembla estimar molt als nens, als infants. També sembla tenir la mateixa humanitat i innocència que ells, amb una espurna de quotidianitat basteix tot un món d'il·lusions i de màgia.
M'agrada el to tranquil del relat, com avança suau i aliè a la resta de vulgaritat que representa el món "normal".
M'agrada quan marxa, cap a nous paisatges, aquest esperit errant i lliure, cap a nous somriures i nous infants que no deixen de ser, un trosset d'ell mateix.


petons i molt bon any 2007!

gypsy

A mi, de petit, no m'agradava el circ. Els pallasos em feien plorar, els malabars i aquestes coses no em motivaven massa i sentia llàstima pels animals. Vaig anar-hi només dues o tres vegades.

A part d'això, sì m'ha agradat el teu relat, està molt ben escrit (malgrat la complicada primera frase) i transmet les emocions del personatge princicipal, en certa manera entranyable i primera essència del circ: el pallasso és pels nens. No busques gaires efecticismes (o com es diguin) i et limites a donar una descripció posant-hi un toc de tendresa. Bona lectura.

El circ però, segueix sense agradar-me ;)

Biel.

Apa, he escollit un mal relat per enviar-te abraçades, petons i records, perquè el trobo massa ensucrat i això rebaixa el meu afecte.

Està molt ben escrit, però el trobo molt cursi. Deu ser perquè un circ mai m'ha inspirat res d'això, mira. Però en canvi la teva foto és molt indpiradora... glups!

smarramuacks,

m

Ens ofereixes la visió del món del circ, des de la perspectiva il·lusionada i tendra de qui aprecia i estima allò que fa. Un sac de somriures, el caliu de dels nens, aquells ulls il·lusionats que ja endevina abans d'arribar al poble.
M'agrada com obres i tanques la història; aquest bellugar continu que acompanya la vida del protagonista. Un relat profund, humà, senzill, dolç i calmós, que ens dibuixa un somriure entre melangiós i càlid.

Aprofito per dir-te que encara que no m'hagis vist per fòrum, he estat al cas d'aquest dies d'inquietud que has passat. Recordo la imatge de la gossa per una fotografia on apareixia amb la Rita i crec que se li veia als ulls que tot compartint espai, vivien en móns molt diferents i allunyats.
He sentit el teu dolor i la teva impotència, la teva esperança i els teus dubtes; però sobretot la teva humanitat. Només volia dir-te que t'aprecio molt!

Una abraçada de les que escanyen!

Per bé que el títol del repte al·ludeix al personatge del pallasso, la composició de la figura ens remet directament a un món que té sentit si es vol compartir, una lliçó d'humanitat, on som si els altres són i com l'Ed, aconseguim ésser feliços si fem feliços (per poc que sigui) als que ens envolten...
Ja et vaig dir en la meva felicitació que la imatge amb la que comences i acabes el relat és pura filosofia i d'una bellesa plàstica i espiritual magnífica. La descripció ambiental perfecta.
Darrerament em trobo amb un foster que m'agrada, sí...però això ja ho saps, no paro de dir-t'ho...i a més la teva prosa és una de les que més admiro aquí.



angie

...la primera frase, ja, em situa en una escena seductora de misteri, romanticisme i màgia:

"Van arribar amb encara temps de veure a través del parabrisa els contorns del poble tallats dins la nit..."

Aquesta frase té ritme, colors, un missatge clar i bell, una posada en escena perfecte.

A banda d'això, l'argument té aquella tendresa que inconscientment jo buscava quan vaig proposar aquest repte influit per la meva visita al Circ Cric. Li veig un estil literari de gran bellesa, elegància, austeritat, riquesa d'adjectius gens carregada. L'ortografia perfecte, si més no jo no hi he trobat errades, i d'expressió tampoc. L'únic però seria que un parell o tres de comes no les faria igual, però jo sempre dic que no hi ha una única manera de puntuar.

Com en tan poques paraules has construït un món: descrius el lloc, la instal·lació del circ, els sentiments de l'Ed, els de la mainada, la marxa fins un altre destí... amb gran lirisme. El relat comparteix amb el circ la seva màgia i l'Ed és un personatge entranyable, vocacional, d'aquells que ja no en queden tan pel seu entusiasme com per les ganes de ser útil. Per a l'Ed, el circ és la seva vida. Em pregunto si per al Foster, escriure és la seva