De la meva veu cansada

i com vols que no el torni a llegir?

em trasbalses, malgrat haver llegit aquest poema moltes vegades, mai hem deixa indiferent, em remou, em sacseja fortament i m'omple de felicitat.

petons encantador de mots!

gypsy

en forma de mots.
No puc dir-te res més.
És tan bell, que no he pogut evitar que una llàgrima de joia rellisqués per la meva galta.


gypsy


PD: sort de les paraules que ens salven de la vida.

i em segueix captivant el seu contingut.

Ara, quan veig aquests ullets en la teva biografia, puc ubicar-los en una cara i això és un bé que considero molt preuat.

Un petó, senyor matemàtic i poeta!

"escoltaré el missatge que em parlarà de murmuris d'espirals que cargolen la foscor...

i escoltaré la música que em parlarà de l'aigua oculta dels rierols de la memòria..."

Un poema críptic, melangiós, del qui enyora tant i té tant per descobrir i donar. O això és el que m'ha vingut al cap en llegir-lo.

Un poema per llegir, rellegir i tornar a llegir. I sempre hi trobaria significats. Un poema que no deixa indiferent, ni de bon tros.

Una abraçada, Bruixot, i molt bon Nadal!

queda sadollada després de llegir aquesta maravella. tot i que no acostumo a comentar-te sempre et tinc present, i ets per mi una referència.

gràcies per ser tant bruixot

m'agrada tornar sovint a un text que m'haigi quedat, repasar-lo i intentar entendre'l més enllà de l'emoció que provoca.

És el cas d'aquest poema. Un lloc a on tornar una vegada i una altre, per buscar l'ànima de l'autor, com si fos un Dorian Gray dins del seu quadre.

Amb el teu permís, l'afegeixó als preferits.

La vida no podria començar d'altra forma que fruit d'un orgasme. I les nostres ànimes són creatives per naturalesa: biologia, si vols.
Però oblidem l'idioma de la terra i ens ofeguem per falta d'aire; el que realment ens costa és escoltar.
Perquè, a vegades, l'únic que ens cal és escoltar amb tot el cos, amb els cinc sentits oberts a les veus que xiuxiuegen a cada instant.

T'escolto, Bruixot, encantador d'ànimes: ets una ejeculació en el negre de l'abisme, estrellant per fi una nit en que ningú escoltava res; massa negra.

Gràcies. Una abraçada ben forta,

m

la cançó, la lletra, el missatge, els caminants caminats, el cos, els peus adolorits i el temps que pesa sobre les espatlles...
només escolta la música, la melodia, l'ànima que encara udola a la lluna amb ullals de desig...
sempre profunditzant rere paraules i expressions riques, mestre!!!

Hola estimat.

Sort que no ets davant meu. Perquè t'abraçaria tant que quedaries fet un nyap espallifat...(Pobret!Sóc una iaia molt esbojerrada jo, ja ho veus. "Diós nos libre de todo mal...")

En fi, m'agrada MOLT com escrius. Com cerques la veu que flueix amb naturalitat i mormolleig suau i remorós.

Crec que deus haver llegit força poesia i que "apuntes" bé. Que tenses bé l'arc i que la teva fletxa, rabent, fa "diana" més d'un cop i de dos.

Gràcies per ser tan pacient i bondadós (Jo, de petita, sempre em perdia les "bandes d'honor" per les faltes d'ortografia. Vull dir, que aquest meu mal, és un mal crònic. No t'hi enfadis gaire si pot ser, sisplau. Gràcies altre cop)

de llegir per sisena vegada el teu poema, et deix un comentari, supòs que és suficient que el digui que l'he llegit sis vegades ... i no serà la darrera ...

una besada

Conxa

Només una breu entrada en aquest teu relat per agrair-te la dedicatòria. Gràcies. De debò.

I quan disposi de temps, hi tornaré per comentar-lo.

Un petó,

LLIBRE

Hola Bruixot,
Acabo de llegir aquest poema i és curiós que aquest vers em recorda l'estat d'ànim que sentim sovint i que misteriosament ho relacionem amb la nostra veu cansada.

Pel que fa al teu comentari sobre el poema "Tendències",t'haig d'agrair les teves paraules, perquè crec que m'ajuden i em donen força per continuar escrivint.
Ajudem,si us plau, quan dius alts i baixos a què et refereixes concretament?
En quan a l'acabament et diré que quan anomeno la Montserrat és refereix a la Montserrat Sans, quan dic Lluís és en LLuís LLach i quan dic Miquel és en Miquel Martí i Pol ( El meu mestre). La història és molt més llarga soposo que tindrem temps per parlar-ne.
Records i moltes gràcies pel teu recolzament,
Roda03

Jo no sé fer comentaris però sí sé que aquesta poesia m'ha impressionat i fet pensar. Crec que en paraules ben trobades i poètiques expresses els sentiments més íntims d'una ànima. Enhorabona..

... que ens parla de la seva vida, del seu cant a la lluna que no vol sesar, d'una vida perduda o mig malgastada. Crees una atmosfera de les que m'agraden els llops( l'he posat jo, ja ho se), la lluna, no se te un tot que m'agrada.

Equinozio

els cants dels beduïns i els murmuris d'espirals que es cargolen en la foscor, però el que més ha frapat, potser, per la nit en què estic llegint el teu poema, Bruixot, és l'últim vers:

i de la fam dels meus ullals udolant a la lluna . Fantàstic en el sentit literal del mot! i, també, una imatge molt aconseguida perquè contrasta amb la resta.

Un petó

Lavínia.
PS

Moltes gràcies de part de la Glòria, de debò, i ella t'envia un altre petó molt fort.

Molt més endins d'aquesta veu cansada, un paisatge de nit d'estels batega entre els silencis d'un desert.
Una música que porta l'essència de l'ànima més vital, misteriosa i salvatge.
L'udol i la lluna m'inspiren tantes coses, una percepció que va més enllà dels sentits...

Un contrast bestial aquesta munió de sentiments fets imatges.

Una abraçada i fins aviat!

i paraules sense sons
que reposi la teva veu
mentre sona la música dels teus poemes
i bressolats pel simun,
el crepitar càlid de la foguera
i el cascavellejar dels estels,
dormim plàcidament sota aquest cel
que ens teixeixes amb belles paraules,
i ens deixem endur, espiralats,
en cada un dels teus udols.

Gràcies per tantes paraules, tant ben posades!

Una abraçada,

Leela

que ens aporta aquesta veu...

poesia en prosa, prosa poètica.

Et felicito pels quaranta bocins d'aniversari que vas escriure... n'hi ha d'encantadors! quan pugui ja et diré quins m'han agradat més!

Felicitats,

-Filladelvent-

PD: tens un petit missatge al fòrum, d'ahir a la nit, on una pesada et demana un favor... però sense compromís, eh? salut!!

M'hagués agradat molt sentir llegir aquest poema.
Els sons amagats i la melodia fosca dels versos acompanya la lectura.
Felicitats,
La teva fan.

Primera impresió:
És com si entrés poc a poc en un lloc fosc, intrigant, on em van endisant el versos cada cop més endins. I s'ha acabat! Per què? Em venen ganes d'udolar. És una primera impresió, ara me'l tornaré a llegir.

conjunt d'imatges de la nit salvatge, descripció perfecte i final digne d'un gran poema.

excepcional