RPV 103: "LE SOMMEIL". OBERT EL TERMINI DE LES VOTACIONS

Amigues i amics:
S'ha acabat el termini de presentació de poemes i proses poètiques al RPV 103 "Le Sommeil", de Courbet.
Podeu votar DOS poemes dels deu que s'han presentat. Teniu de termini de votacions fins demà djous a les 23 hores.
És evident que la inspiració ha tornat als reptes de RC. A partir d'ara, llegiu, gaudiu i decidiu en aquest RPV 103.

1. Celístia.
Resseguir les restes del camí trescat per la saliva,
Sentir-se viva i esdevenir xiuxiueig en el passeig
Que va del teu ventre als teus llavis, amb els glavis
Dolços del turment desitjat i la nuesa que aclapara.

Ressuscitar enmig del gemec, entre la calma aspriva
Que no es reté a les palmes, amb les balmes del llebeig
Que resta aturat on l'esperança acabes, i per als savis
Ets enigma i misteri, eteri somni que vetlla la nit clara.

Beure a glops el doll de desig que guardes en la pell,
Assetjar el castell dels teus braços amb el mossec
I la carícia, quan la clarícia del teu bes és fruita madura.

Dormir i saber que mentre dorms somnies que ets àngel bell
Que sobrevola el meu cel estès per a tu, llençol metec
Acollit pel teu jaç de tendresa quan esdevens suavitat pura...


2. Aliança en la matèria
Duc l'aliança de la matèria,
germino fil.lial,
en textures de llunes
entre domassos de sedes.
M'aferro a illes,
sil.lents,
Així, acomboiades
les nostres ànimes de sabò
ens fan l'inconsciència plàcida.

3. Torbadores curvatures.
A la llum obliqua i tènue d'un instant
fugaç,
cossos, i colors, i calors d'aura
conquerida,
mostrant el desig en roses nacrats
i blaus i morats ambivalents;
tornejant figures,
acaronant pells i rodoneses lúbriques.

Un goig als ulls, l'escena. Imatge
que retrata
tràngols d'amor passats
pels turons dels pits i les valls dels sexes.

Ensumant cossos d'amants, satisfets ara,
pintor s'expressa:
Deixant-vos endur per un instint ben humà,
tinc por de saber quant d'amor es teniu.
Caliu foragitat, el somni us guanya.

I el gerro amb flors, al fons i dreta
ben cofoi , dissimulant,
sols per despistar.
No em feu massa cas:
ompli, precís, un buit en fals.

4. Absolut
Absolut que s'entén amb dissolut;
absoluta son, d'aquelles vertaderes
que descansen,...
Absoluta passió que trenca esferes,
carn tremolosa batent: reivindicada,
afloraments, sobreeiximents benignes,..

Olis i essències per engrandir l'onada
flamejant de l'ardor sense embuts:
absolut,
absoluta quietud
quan el mar embravit ja s'atura
i s'ajaça adormit a la sorra.

5. Dues dones
S'exciten malaltisses
cavalcant-se pels muscles
arrodonint amb la punta,
la puntenta dels dits,
els mugrons beguts
gemegant-se
guerrejant carícies
submergides per la pell
malucs tortuosos que es premen
s'aixafen, es trepitgen;
ungles bel·licoses que esgarrapen
llavis embogits que foguegen
rebombori inaudit de llenya
S'exciten malaltisses
"folla'm suau al teu tacte que s'endú nits d'alcova només torbar la cortina de roba, i em deixes nua amb perversions a cau d'orella; mots eròtics, cognitius d'un plaer sensorial, que embolcallen dues llengües que llepen incessants, esculpint sexes."
L'altra, fumejant inferns de veres, la sent i s'encén.

I un mar de teulades les sent miolar, mullant el sospir d'una mitja lluna, sadolles de carn

6. Plec
Tot plegat, la cama que s'escorre
en el solc del meu cos, la brisa
juganera manipulant les ombres,
tot allò que s'intueix, i tot
plegat en mi, el frec del dit
que et beu a glops cada polsada,
el tu que en mi se m'embolcalla,
el jo que només sap emmirallar-se
en el record de cada perla,
i l'alè que s'esmuny, lluny dels meus
gargots, tot plegat, tot, se m'evapora
mentre cloc els ulls en el plec de la son.

7. El somni
Al so del llaüt de quatre cordes, els llavis exteriors pronuncien les cinc lletres del teu nom sota la pluja vaginal. Els llavis interiors xisclen cofois en la rosada de la nit, quan passo imatges de tu i de mi desfent-nos en petons.
Els majors embelleixen a cada nova fantasia. Els petits criden molls de sorpresa.

Fi de la pel·lícula. Se'm desinflen mot a mot mentre em vas dient que no. S'acomiaden a sanglots i moren molls d'enyor.
Tan sols era un escrit mentre dormia. Em quedo sense tinta lacrimal per mullar el teu cos. Ressegueix-me el front, que no se m'escapin les teves instruccions.

El desig torna a cridar, ert i estrident. La teva llengua a la gola m'humiteja les ganes de plorar. M'arribes al ventre on hi diposites el demà. La nostra descendència serà una flor, de dues flors.

M'aixeco amb un dibuix que em somriu amb els teus ulls. Així vull viure, emocionada de tu. Núvols de cafè, no caldrà que m'alimenti de la química antiestrès.
Només et sé mirar amb admiració, perquè ets dona i jo sóc dona. Tan sols en la follia suïcidaré aquesta idea.

Et crido i no m'escoltes, però sé que quan plou tu també ho sents. Em mires llargament.
La matriu m'informa que el germen ha crescut. Que ningú no em prohibeixi somiar que vas ser tu.

8. Retenir-te
Erotisme, m'embogeixes.
D'obsessió em persegueixes.
Fruit d'una ànima muda
atrapa en el silenci
dels posseïts incontenibles.

Passió o bogeria?
Quan em despulles
la timidesa
fent-me estremir
de descontrol.

Sensual dansa
cavalques.
Amunt i avall
sense pauses.
Viatges d'anada
sense bitllet de tornada.

Seducció inevitable
m'entortolliga les cames.
Unida a tu
mentre m'eleves.

Tendresa, amor o estimació?
Bogeria.
Bogeria incandescent.
Cremant tota espurna
que emets per seduir-me.

Estranya seducció.
Afamada per tenir-me.
L'admiro amb passió,
i la segueixo
només per posseir-te.


Deixa'm tastar-te.
Pels teus llavis,
contorns, carícies
saborejar-te.

Descobrir, més enllà
de les paraules.

I retenir-te.

9. EL MOMENT I EL DESPRÉS
"Visca l'amor que m'ha donat l'amiga
fresca i polida com un maig content".
J.S. Papasseït.


Com nosaltres, els amants
es capbussen en el màgic moment del després !.
En són un munt. Ara mateix per exemple,
n'hi ha força milers que jauen dolçament
en somnis de xocolata desfeta.
I s'embriaguen de plenitud i son famèliques,
i es retroben i es fonen quan els amants
envoltats per un fons d'alta mar,
dormen l'amor sobre llençols de lluna plena,
suren per les ones, volen com tu
i, com tast just i suau d'un vent mentolat,
es gronxen acomplint un merescut descans,
saciats, després de la joia acomplerta.

Els amants, com nosaltres,
es capbussen en el màgic moment del després !.
I en són tants!, sumits pel batec immortal
d'una olivera abraçada de pau,
aturats als altars on s'acarona el desig rodó...
On l'única llei: el teu cos, tot cant, tota llum,
on tant silenci després de tot gemec.
On tot anhel, tot somni. Tota plenitud
jau aquí, excelsa, on milions d'amants
es capbussen pel màgic moment del després.
Res estrany. Nusos a la cambra; eterns.
Eterns com el poeta que revela grans abrils,
som cavalls cavalcant versos d'amors blaus.

Definitivament, l'amor..., el tot indestructible
talment el màgic moment del després.

10. NUESA
Dels nostres cossos ha caigut el cobrellit
i només la nit ens acompanya. Esteses
sobre un mant de temps fluctuem, confiades,
damunt la nostra plenitud. Com màscares han caigut
les nostres joies, i ens sobrevé un descans
immaculat. Desposseïdes de símbols,
resten descalços els nostres cossos nus
per oferir'ns-els. I són els pits d'ofrena, gerres
de llet que es vessen entre carícies,
la seva espessor blanca difosa per la nuesa,
riquesa frondosa que en cada gest gravita.
En les nostres cabelleres recollim sol
i lluna, i som el dia que a si es basta,
alga de mar i escuma, i esdevenim completes
després que les nostres quatre boques
sinuoses
s'han nodrit.