Cercador
Llista categories
Detall intervenció
Tinta Blava
Intervenció de: ElCostatFosc | 10-01-2008
Tinta blava
Rellisques i t'esfilagarses
per les arrugues de la meva ment.
Xopes de tristors espessa,
la fosca i humida cova on neix
el meu sentiment.
I entretant,
l'infant blanc i pur
-com la nata , com el glaç,
com la rialla del botxí-
mira i espera;
abans de ser contaminat,
per la pèrfida i llefiscosa
-com la fel, com el fang,
com la rialla d'una verge-
tinta
blava.
Respostes
-
Bon ritme
bufanúvols | 10/01/2008 a les 11:11
Deixa respirar
un bon reggae,
que s'enlairi
i en el suspens,
acompanya'l
a geure
de bell nou
i espera
a lligar el ritme.
Això sempre entra bé:
Iron
Lion
Zion!
Te'n recordes?
Érem decidits
quan escrivíem
poemes i punxàvem
bons ritmes.
Érem tan forts!
Recorríem els pobres
carrers de la ciutat
i tornavem a casa,
de bon matí,
amb una mica de soul,
una mica de son
i una mica de gana
-farem una parada al Delta,
si tot va bé-
I érem ingenus
i potser fumavem massa.
Van arribar els vint-i-un
i va venir l'angoixa,
lentament, escolant-se
per les parets del meu cos.
I vas marxar de mi,
ombra meva,
i jo em vaig perdre.
Potser sí
que vam apretar massa.
Però hi tornaria, amiga:
a voltes penso
que ho faria.
-
dona de paret
Bruixot | 10/01/2008 a les 12:30
algú
t'ha inventat
sobre una paret moribunda
només un esbós
que li roba la forma a la tàpia
que em captiva
l'alè
mà
de maons
que encercla el cos guixat
de guix
pubis obac
tendre
de blau
braços
en tub
peu de patrons
escodrinyats
secretament
totxos
per pits
emblanquinats
vidres per
ulls
claus al
melic
claus als
mugrons
claus als
canells
i ara
et desfàs
parsimoniosament
en una tarda acabada de ploure
jo trigaré una mica més
encara
X.
-
Tinta Blava
ElCostatFosc | 10/01/2008 a les 14:58
Tinta blava
Rellisques i t'esfilagarses
per les arrugues de la meva ment.
Xopes de tristors espessa,
la fosca i humida cova on neix
el meu sentiment.
I entretant,
l'infant blanc i pur
-com la nata , com el glaç,
com la rialla del botxí-
mira i espera;
abans de ser contaminat,
per la pèrfida i llefiscosa
-com la fel, com el fang,
com la rialla d'una verge-
tinta
blava.
-
Sense indiferència
perunforat | 10/01/2008 a les 18:00
Davant seu,
la paret tangible de porus,
buits, freds, castigats pel sol,
a l'abast d'un desconegut
que pintarà el seu rostre.
Joc de mans, de pols, de colors.
Primer traç resseguit de negre,
innocència desquartitzada,
atrapada en una ombra pintada de negre,
reflex d'una mirada sense horitzó.
Crit desfet
en un toll d'aigua glaçada,
que regalima gola avall
del que pinta,
del qui és pintat,
en una paret tangible de porus,
buida, freda, castigada pel sol.
Petjada crítica,
que no deixa indeferent
al viu,
qui mira el món.
-
Irascible indolència.
atram | 10/01/2008 a les 22:34
Què fantasies, -rellamps!-, si brolles
patollant en la pasterada de tintura,
oint plomoses murades xerricant,
de fiblons sibilant en la penombra.
Que no ens cerquin -fés via-,
que som esboç d'enginy
que fuig dels escamots
per ensopegar nous racons.
Dóna'm blanc en aerosol,
que em manquen lluïssors
per les siluetes albirades,
fuents itinerants de la capital.
Sabem, en deglotida gestació,
que en pocs dies destil·larem,
maleïda brotxa, entaforant
la cigarreta vora un cigaló.
-
Irascible indolència.
atram | 10/01/2008 a les 22:45
Què fantasies, -rellamps!-, si brolles
patollant en la pasterada de tintura,
oint plomoses murades xerricant,
de fiblons sibil·lant en la penombra.
Que no ens cerquin -fes via-,
que som esbós d'enginy
que fuig dels escamots
per ensopegar nous racons.
Dóna'm blanc en aerosol,
que em manquen lluïssors
per les siluetes albirades,
fuents itinerants de la capital.
Sabem, en deglutida gestació,
que en pocs dies destil·larem,
maleïda brotxa, algú entaforant
la cigarreta vora un cigaló.
-
Perdó, perdó aquesta segona és la bona (corregida). n+
atram | 10/01/2008 a les 22:46
-
Buida de miratge
gypsy | 11/01/2008 a les 00:06
M'ha caigut l'anima a terra
i jo, buida de miratge
m'ho miro com si fos
una gerra d'argila incandescent.
I degoto sang blava,
llàgrimes que s'escolen
pels orificis encara oberts
de l'ésser que ja no crepita
dins les cendres de cap foc.
Ombra, ombres!
que em fiteu l'esguard
que perdo en cada
glopada de tinta,
alenada per un ens
que em dibuixa
dins la fosca,
aliè al meu declivi
de titella sense esma
ni destí.
-
Nit sobre mur
ambre | 11/01/2008 a les 01:21
Nit sobre el mur
on l'esprai
vessa un clam de silenci. ( Shhiiiii ! )
Nit sobre mur.
Tens esglai
deformat com temps de captiveri.
Nit sobre mur,
abans pedra,
abans muntanya.
Del nen?
Queda el buit perfilat,
la transparència.
No hi ha camí
sota el focus
el poder és de l'ombra.
Nit sobre mur.
Llagrimosament cau
la llum i la innocència.
-
RE: Nit sobre mur (un últim vers per fer-ho més tràgic)
ambre | 11/01/2008 a les 01:48
Nit sobre el mur
on l'esprai
vessa un clam de silenci. ( Shhiiiii ! )
Nit sobre mur.
Tens esglai
deformat com temps de captiveri.
Nit sobre mur,
abans pedres,
abans muntanya.
Del nen?
queda el buit perfilat,
la transparència.
No hi ha camí
sota el focus
el poder és de l'ombra.
Llagrimosament cau
la llum i la innocència
quan l'esperança és un mur de nit.
-
perdó, perdó, perdó (falten dos puntets)
ambre | 11/01/2008 a les 01:53
Nit sobre el mur
on l'esprai
vessa un clam de silenci. ( Shhiiiii ! )
Nit sobre mur.
Tens esglai
deformat com temps de captiveri.
Nit sobre mur,
abans pedres,
abans muntanya.
Del nen?
queda el buit perfilat,
la transparència.
No hi ha camí:
sota el focus
el poder és de l'ombra.
Llagrimosament cau
la llum i la innocència
quan l'esperança és un mur de nit.
-
RE: perdó, perdó, perdó,perdó ( o potser millor una coma )
ambre | 11/01/2008 a les 23:06
Nit sobre el mur
on l'esprai
vessa un clam de silenci. ( Shhiiiii ! )
Nit sobre mur.
Tens esglai
deformat com temps de captiveri.
Nit sobre mur,
abans pedres,
abans muntanya.
Del nen?
Queda el buit perfilat,
la transparència.
No hi ha camí
sota el focus,
el poder és l'ombra.
*
Llagrimosament cau
la llum i la innocència
quan l'esperança és un mur de nit.
-
Rap de l'esprai
ginebre | 11/01/2008 a les 01:59
L'arma que empunyo
ataca quan raja
i buf!
put a dissolvent...
moment, que preciso
l'exacte pressió,
pulsió instantània
no hi ha corrector.
"Espraio" el motlle,
jo tinc decisió!
(El fons i la forma
ja dubten,
no saben, pregunten:
" és ella o sóc jo?")
pd: a que no coneixieu el verb "espraiar"??!
:-)
-
(Gripau) Blau
ginebre | 11/01/2008 a les 02:25
Regalima l'esprai blau
després d'haver fet la taca.
La pintura és prou opaca
per tapar aquest tros de runa
que té color de gripau.
Aquest barri ja decau
travessat per massa vies.
Pertot hi creixen bardisses,
qui sap s'hi hi nia alguna au.
Però els grafitaires hi deixen
un art que al lloc se li escau.
-
RE: CORRECCIÓ (Gripau) Blau
ginebre | 11/01/2008 a les 09:37
el novè vers és:
qui sap si hi nia alguna au.
merci!
-
RE: De la pintura rupestre al graffiti
Naiade | 11/01/2008 a les 17:33
A voltes art marginal
artistes revolucionaris
corrent entre les ombres
deixant pintades furtives.
Necessitat de comunicar
de ser escoltats, admirats
lluitant pels seus ideals
anàrquics, antisistema.
Plasmen amb silenci
genials obres urbanes
creades a corre-cuita
estelades de color.
Afamats de llibertat
deixen la seva emprèn-te
fent sentir els seus crits ofegats
negats pels reaccionaris.
A voltes acceptat per ments obertes
desitjoses que no quedi a l'oblit
tan bell i espontani moviment
poden compartir lloc a l'historia de l'art.
-
Viure de llum és sobreviure la foscor
ambre | 11/01/2008 a les 22:45
_ Tu blanca i plena de calma.
Jo seré la nit de l'ànima,
fes amb mi tot el record
-desesperança-
_ "Memòria
d'aquest cercle
que t'encercla,
però ni et troba ni et traspassa.
Per desenganxar-te del meu cos vola
o com a mínim salta"
_ Memòria
de peus a terra,
memòria
de cada pedra,
trepitja fort i no badis.
Dicta la vida:
no et perdis.
Tu blanca i plena de calma,
jo seré la nit de l'ànima
que negre sobre el fons s'escampa.
_ "Plora'm de llum i renega'm"
-
La meva ombra
pentinella | 11/01/2008 a les 23:42
La meva ombra és una nena
que em mira amb un somrís;
és petita i indefensa,
em té per pàtria i país.
Té por que torni a oblidar-la
que la deixi temps enllà;
moltes vegades em crida
i és ella qui em don la mà.
Blaus regalimen els somnis
que un dia va somiar;
em mira i se sent contenta
d'haver-me pogut trobar.
Un jorn llunyà la vaig perdre
en un patí casolà,
jugant amb la bicicleta,
collint blauets i lilàs.
El món que m'esbarriava
li va confondre els camins;
jo no vaig anar a cridar-la,
tampoc la vaig pressentir.
Se'm va acostar un bell dia
amb un somriure indecís;
em vaig sorprendre de sobte,
tan menuda, amb tant d'encís.
I aleshores, jo una ombra,
ella va prendre relleu;
vam tornar a jugar als arbres,
pel mar, pel bosc i a la neu.
Gràcies a què vaig tenir-la,
infantesa d'un món dolç,
vaig trobar la meva amiga
i és ella qui l'alè em don.
Si jo la torno, ai, a perdre
perdo somnis i demà;
si se'm torna a perdre ella
ni pàtria ni país tindrà.
-
Llums i ombres del passat
drocera | 12/01/2008 a les 00:07
A la cel·la seu;
Pacient, no té rostre ni ombra,
Poca memòria i cap hereu:
Aterrida pel filisteu
Que li haurà de cavar la tomba.
Asseguda recorda;
Moments de llum: felicitat
Quan era l'estrella de moda
La seva vida estava en voga.
Ans ara ja tot és robat!
Records punyents:
Tenia ombra, ans no rostre
Per aquells focus insolents;
Els ha apagat el pas del temps
I sent tristor que no demostra.
Un puny alçat
Quan va ser la revolució
Tot ho va donar per l'acció:
El nou poder li ho ha pagat
Amb res més just que traïció.
Ara dempeus:
Per eixir del brut calabós,
Per a trobar-se el seu borreu,
Per el cor fort: així és el seu,
Per davallar cap al sot fosc.
-
L'origen
Palerm | 12/01/2008 a les 02:55
La meva infantesa, vinclada a la teva ombra,
encara avui traspassa aquells carrers amb tu;
m'agafes de la mà pels camins plens de porpra,
i el teu amor d'estrella m'il·lumina de llum.
Em pentines les trenes en el petit mirall
en una casa pobra que tu fas un palau;
la teva veu ressona amb vibracions d'amor
i tot aquell teu riure és l'alegria que sóc.
Felicíssim de sol, el carrer ens espera,
tranquil i somrient, amb les seves remors;
tots els passos que fem refermen l'alegria:
vaig amb tu i amb tu tinc aquell amor que és tot.
El camí que va a plaça és com el paradís,
un món de coneixença i nova expectativa;
el mercat, l'univers on aprendre la vida,
sensacions i contrastos que enlluernen d'encís.
Llavors és quan jo toco la teva llibertat,
quan tries peix i fruita, tu reina del mercat,
i amb les dones de plaça parles i dius, riallera,
i a mi em donen car'mels, bastons de pa i cireres.
Al carrer que va a casa hi ha la sabateria
on em compres sandàlies quan arriba l'estiu,
més amunt la botiga on venen les joguines,
davant la lleteria, d'odor fresc i joliu.
A les tardes m'expliques, en cabat de dinar,
les precioses històries de pagès i del camp,
l'amor pels animals, la bellesa sencera
del món que has conegut, la teva arrel primera.
A les nits les bardisses lluen cuques de llum
mentre tu, a la cuina, recrees el perfum
d'aliments que les dues, tu i jo, ben de la mà,
hem comprat a la plaça, i que tan bé saps cuinar.
Quan és tardet em portes a acotxar-me al llit:
no em deixis, mare meva, abraça'm al teu pit
que dins teu hi ressona un cant meravellós;
mai no pot emmudir-se: tu ets l'origen de tot.
-
Ombra juganera
bufanúvols | 12/01/2008 a les 11:46
La Dolores sempre ho explica tot.
De xicotets, amb guix de l'obra,
natros pintavem la seua façana,
grollerament, per xalar,
per doctorar-nos en filldeputisme
abans d'entrar a la fàbrica, a treballar.
La Dolores mos acaçava pel carrer
i la seua veu de pito, amenaçant
-"Ai, ta mare!"- era un cant celestial.
Podríem preparar una antologia,
companys, ara que ja som grans.
Ai, necessito fumar urgentment.
Esta cançó m'ha fet pensar en tu,
amb natros, amb la xica que heu conegut
i que ve de lluny: és una cosa de l'estiu,
però és tan dolça! No sé si tornarà.
No coneix qui som, però és de la colla
abans no torni a marxar.
De nit baixarem al pub. On para Ramon?
Necessito abraçar-vos desesperadament.
Podríem anar a picar timbres,
dedicar un últim mural amb guix.
-
Jo o l'ombra?
kispar fidu | 12/01/2008 a les 12:11
Qui és que em mira
des de sota?
Qui m'observa
en les ombres?
Qui em retreu
que sigui dèbil
enmig del temps
i del silenci?
Qui em jutja
pels meus dubtes
i desfigura
tota forma?
Qui desfà
la pintura dels meus somnis
que rellisquen
com gotes d'oli?
Seré jo talment qui em busca?
Aquesta ombra que m'embruta?
Que al mirar-me em posa en dubte?
Potser sóc la meva trampa?
Només jo sé la resposta.
Tan sols puc jo trobar-la.
Jo em qüestiono, jo em pregunto
si seré talment com busco.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Hem begut oli. (2 comentaris)
- Pi i la quadratura del cercle. [temps real de lectura = 4 minuts] (1 comentaris)
- ULLS DE NINA (3 comentaris)
- EL BELL DIADOUMENOS, «el que cenyeix i descenyeix» (2 comentaris)
- El quadern (2 comentaris)
- Neguit (7 comentaris)
- Cita a cegues (9 comentaris)
- Passeig (9 comentaris)
- Kavi de l'Orient (2 comentaris)
- Episodi de sequera (1 comentaris)
Nous més llegits
- La vertadera llegenda de Sant Jordi (10448 lectures)
- POLIAMOR (10179 lectures)
- A dins del meu món (3059 lectures)
- CARLES 33. SEGONA CITA: SET MINUTS. (655 lectures)
- EL NÚVOL NEGRE, JO I L’ALTRE (627 lectures)
- HISTÈRIA O EXTINCIÓ (519 lectures)
- QUI DIU...? (452 lectures)
- Entrevistem a l’Ermi Puig (376 lectures)
- Àngels (285 lectures)
- Cita a cegues (254 lectures)
Nous més comentats
- QUI DIU...? (21 comentaris)
- Cita a cegues (9 comentaris)
- EL SOL IX DE LA RIBERA (9 comentaris)
- La nuesa dels intramurs (8 comentaris)
- Monstres (8 comentaris)
- Sentiment d’humanitat (8 comentaris)
- L'enigma i l'àngel del vespre (Cinquena part) (7 comentaris)
- POLIAMOR (7 comentaris)
- Minvant (guanyador del Concurs de Microrelats de Sant Jordi 2024 del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya) (6 comentaris)
- Carta del poble (6 comentaris)
Nous més votats
- QUI DIU...? (Agrada a 5 relataires)
- Àngels (Agrada a 3 relataires)
- Minvant (guanyador del Concurs de Microrelats de Sant Jordi 2024 del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya) (Agrada a 3 relataires)
- L'enigma i l'àngel del vespre (Cinquena part) (Agrada a 3 relataires)
- La vertadera llegenda de Sant Jordi (Agrada a 3 relataires)
- EL SOL IX DE LA RIBERA (Agrada a 3 relataires)
- La nuesa dels intramurs (Agrada a 3 relataires)
- Kavi de l'Orient (Agrada a 3 relataires)
- Sentiment d’humanitat (Agrada a 2 relataires)
- HISTÈRIA O EXTINCIÓ (Agrada a 2 relataires)