Repte (Clàssic) DCI [601]: Esdrúixoles (comentaris i veredicte)

Molt bona resposta en el tema d'aquesta darrera convocatòria. I molt divertits alguns dels textos, sobretot els de fora de concurs mènics [el primer, amb la màgia de l'arbre dels catorze fruits, que ens aboca a un món d'iniciació entre avi i nét, directe al plaer per l'escriptura, o així ho he pogut copsar...; el segon, amb la trama més esbojarrada que s'hagi pogut llegir durant temps en aquest indret, que sobreix esdruixolisme i imaginació, ja sigui per la trama com per certes esdrúixoles extretes expressament de la màniga mènica...]. Anem pel que pertoca ara, que és comentar:


01-Superesdrúixol
Mena Guiga | 02/07/2015 a les 19:38


Matinera com acostuma, la Mena ens deixa una primera aportació simpàtica de salvadors de mons diversos, ja sigui a Esdruixolàndia, ja sigui al bell mig de la Terra. I un final que ens deixa amb el somriure dibuixat als llavis per una bona estona. Sobretot per la tríada de bells noms que s'empesca la reptaire més estrambòtica que us pugueu imaginar (per les trames sobretot, ho dic...). Aquí hi veig, entre la part escatològica, una de ben realista: la munió d'aprofitats que sorgeix pertot arreu, també a Esdruixolàndia, evidentment...


02-URGÈNCIA!
RoserBG | 02/07/2015 a les 20:39

Un relat metaliterari que demana, com si fos un anunci o un reclam, ajuda per arreplegar paraules esdrúixoles sens falta per poder participar en aquesta convocatòria i que esdevé, finalment, en el text presentat al Repte. I aquest és el punt original del text, i el que més destaco, a banda de la bona redacció del mateix. En l'anterior relat que vaig llegir de la RoserBG ja em va semblar bona competidora per als reptaires assidus i aquest nou lliurament corrobora aquest pensament ;)


03-Mònica i la llàgrima màgica
Rubba Bertanero | 04/07/2015 a les 08:58

L'inici policíac i trepidant contrasta amb el clic cap a la realitat infantil que és aquest joc de nens i nenes de lladres i policies. I qui no hi ha jugat i s'hi ha vist reflectit en aquest relat d'en Rubba? He recordat les enrabiades i els moments de germanor, els clans i les aliances que eren tan efímeres com les batusses d'aquella tendra època... I si no eren lladres i serenos, eren batalles en un edifici a mig construir-se, baralles al torrent del poble o al bell mig del pati de l'escola. Qualsevol excusa era bona per jugar, sense tecnologia inclús.



04-Va d'esdrúixoles
marga | 04/07/2015 a les 19:32

Un relat fosc i alhora real amb les relacions familiars, que són lligams que no poden desfer-se fins a la fi de la vida, com és el cas de l'àvia Dèbora i el nét Hèrcules. I el que és la vida, que un esdeveniment tràgic esdevingui l'inici d'una nova forma de tractar-se o de veure el valor real de l'estima. La rebel·lia adolescent ofusca bastant la visió de la vellesa més sàvia i assenyada que aquesta primera. Bon text, sí, que caldria revisar-se per arrodonir-lo.

I el veredicte és favorable a la RoserBG pel seu anunci rèptil que ha superat per poca diferència la resta de textos, inclosos els foradeconcursaires..


Per molts anys i a pel 602!


d.