Sembla resposta al meu, no?

O el meu és la resposta al teu?

Molt insinuant, això sí.

Un poema molt directe el teu, com la mateixa cançó de la Michelle en els bakers boys.

molt intens doctor!

a mi se m'en refot la teva neura posgeneracional idiotitzada. Però tot el teu castell de cartes s'enfondra en la simple intenció de deixar per escrit en aquesta pàgina tot un seguit de parides reals o no.

Si no vols ser on ets, fot el camp.

o segueix escrivint, i per cert, què et fa pensar que qui t'ha posat un comentari, tornarà a llegir-te si has respost en el teu relat?

No voler anar més enllà de l'escriptura és una opció, però faltar al respecte a aquells que et comenten, amb tota la bona intenció es tant d'idiotes com anar a un concurs de tele cinco perquè t'esbronqui el xulet de les ulleres negres.

per cert, has quedat molt bonica a la foto de l'autor.

que t'has pres abans de penjar això a relats, com a broma passi, però d'original, ni l'ombra, però no pateixis, dubto que ningú més et comenti aquesta cançó, tan treballada per part teva.

Un petó amic.

ho vaig llegir en algun diari, que pensar molt en la mort és perquè hi tens poc a fer en la vida, o has fet poc en el passat i sols els queda mirar-se la mort com un destí inevitable, i per alguns fins desitjable.
El teu poema, malgrat el ritme suau i pensarós, traspua optimisme i demana seguir vivint, per explicar-nos encara més coses que dels teus poemes que no sabem.

més la introducció que hi fas en la presentació del resum, que tot el conte en si mateix, una mica ple d'imatges que ja hem vist en altres situacions i amb un final que ja es veu venir. Però no deixa de ser un bon exercici literari.

m'han semblat una mica senzills, tenint en compte com són el segon i tercer grup, més plens de lirisme i metàfora.
Un bon poema per començar.

un relat curiós i divertit en alguns aspectes, però una mica llarg per llegir en una pantalla.
I la ciència ficció no té gaire parròquia per aquí, encara que sigui de l'estil que tu practiques.
però no defalleixis, persevera, entra al fòrum, fes-te veure, i segur que aniràs fent amics. No ho dic per mi, que jo no estic mai pel fòrum, però sé que aquí funciona així.

Fidel

en el barri del Poble Sec, de quan hi vaig viure, just davant d'un campanar, com es deia el carrer, Fortuny o alguna cosa així. Bé i si no ho és, també en parles i molt bé, molt bon ritme el que has confegit.

el poema i el bloc

me l'imagino en un bar fosc i carregat de fum, no fum no, que ara ja no ens deixen fumar dins dels bars.


FV

Quina ironia cavaller, Ja heu vist la cara de morisc que gasta, aquest el que vol es venjar els seus i humiliar la memòria del nostre Jaume I i la seva llengua. I de pas , a tots nosaltres.

li surt la vena poètica militant i en surt el millor de cada casa. Un poema lìric amb molta força, el felicito de tot cor.

per escriure aquestes paraules, ara el podeu esborrar aquest relat, i tothom quedarà ben tranquil. Diu que li donen lliçons, no ho veig enlloc, però escriure això aquí, on hi ha tant de sentiment català, no ho creieu una mica atrevit, per no dir-ne agressor.
defenso el seu dret a sentir-se com millor el plagui, però tirar oli en mig de l'aigua no fa cap servei.
I perdoni la lliçó, si així la veu.

m'encanten els acròstics, no hi ha gaires en aquesta web, però quan en veig un. no em puc estar de comentar la dificultat que mostren i el bon resultat que se'n pot treure. Sols em resta felicitar-te.