Cercador
Aigua
Un relat de: lady_riversideTothom l’havia vist algun cop sota el seu paraigua negre, però ningú no hi havia parlat mai. Els més vells la recordaven des de temps immemorables, tot i que la gent la defugia des que algú l’havia titllat de malastruga perquè només es deixava veure els dies de pluja. Des d’aleshores s’havia anat aïllant paulatinament i les seves passejades per la contrada eren cada vegada més escasses.
Quan la sequera va assotar el lloc i els mesos es van anar succeint sense ni una sola gotellada, el poble en ple va escorcollar fins a l’últim racó de la zona per localitzar-la. D’ella, només en van trobar el paraigua negre esparracat arran de la riera dessecada.
Quan la sequera va assotar el lloc i els mesos es van anar succeint sense ni una sola gotellada, el poble en ple va escorcollar fins a l’últim racó de la zona per localitzar-la. D’ella, només en van trobar el paraigua negre esparracat arran de la riera dessecada.
Comentaris
-
Bufa[Ofensiu]Fidel Català | 08-01-2024
Un microrelat ben dur, la nostra actitud envers allò que creiem negatiu ens pot dur a desitjar recuperar aquella lletjor que ens feia nosa, i que després es demostra que és una part més de la vida, i que tot ajuda a fer més portadora aquesta realitat que ens envolta.
Bon microrelat. Sort! -
màgica pluja[Ofensiu]Nua Dedins | 05-01-2024
Interessant relat que arriba en dies màgics que esperem que ens la portin aquesta aigua tant preuada. Enhorabona i a seguir escrivint lady-riverside
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 05-01-2024
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats