sovint jo també em sé breu, em sé vent, em sé il·lusa...Però és només quan estic amb aquell veí a quí tan estimo que vull parar el temps..i sense adonar-me'n, al seu costat, palpo les portes del cel..."resseguint el relleu de la teva pell, resseguint amb els dits tots, tots els teus rius".

Encantada de compartir amb tu l'estació d'aquest present! (i també la vella estació de Salàs).

Una lletra preciosa per a una melodia fantàstica que espero cantar amb tu molt aviat!!

mil petons.
Shalom

Sé que aquest comentari va amb retard ...suposo que, com totes les coses que no et dic i que sempre acabo dient-te.
Segurament és que he agut d'esperar un dia com avui per valorar, apreciar i agrair les paraules que has escrit. Un dia com avui que quelcom dins meu s'ha trencat, que l'hivern (i mes concretament el nadal que està per venir) m'ha caigut a sobre, que em sento el cor buit, i l'angoixa i la por em cremen per dins.
Sovint em dius que se t'escapa de les mans el fet d'entendre com em sento, que no pots, que no saps dir-me res.
No se t'escapa Eloi i aquestes línies ho demostren i no cal que diguis res, perquè ja ho has dit tot.
Gràcies per caminar al meu costat.
Gràcies per tots els cops que m'ajudes a aixecar-me, per tots els cops que em dónes força.
Gràcies per no dir res quan no cal dir-ho.
Gràcies per abraçar-me en silenci quan ho necessito.
Gràcies per ser com ets.
Gràcies de tot cor Eloi.

Shalom

És bo caure de tant e tant, però, és millor mirar on trepitges!
Trepitjar els núvols somniant és meravellós i essencial, però, si això et fa caure masses vegades...Baixa a la terra, respira fons i intenta fer de la teva realitat un somni, valorant cada petit detall i vivint intensament cada segon.

SEMPRE ENDEVANT!! (Segueix l'escletxa)...

.Shalom.