buff, que dur el que expliques. no m'imagino la tenió que hi debria haver en aquell moment. Per molt q alguns creguin que escriure no arriba, tu continua fent-ho. M'encanta el relat.

LLegint aquest relat m'he sentit molt identificada. D'una manera o una altra, jo també m'he sentit així. És difícil dir adéu però tu, amb senzillesa, ho expresses a la perfecció. No sé el que va passar o si és un mer escrit sobre el que ens pot passar a tots però sigui com sigui, és genial. Res més, tu ja ho dius tot. Potser, marginaré un sector del col·lectiu humà però, tot sigui dit, homes... que no és ben bé que no ens comprenguin sinó que no ens veuen.
A! i... continua escrivint que m'encanta el teu redactat! d'una més que com tu, també va haver de dir adéu en el seu moment.