Aviat ens hi trobarem tots... no sé si m'hauria sonat a amenaça o a frase dita des de l'amor familiar. Encara que potser l'avi Jep no ho veu igual. Sigui com sigui, esperem veure'ns-hi d'aquí força temps.
Bon relat!

De vegades el nom fa la cosa, i no només a la ficció. Bon microrelat!

Toques un tema que m'apassiona: escriure per crear i també escriure per necessitat. Però escriure requereix temps i esforç i sovint també necessitem reposar i agafar forces. Però si és una necessitat, sempre hi acabarem tornant,

Sí, és una anècdota neorural (la paraula neorural no apareix al DIEC, sinó l'hauria posada al títol). Poble o ciutat és un debat clàssic de la literatura i crec que ara, per la pandemia, també ha sorgit a la societat.

És un text poètic i complexe, moltes paraules no les havia sentides mai, tot i que em penso que puc entendre-les dins del context. La sensació que m'ha quedat és de pèrdua inevitable, perdem coses sense tenir-ne cap culpa, perdem amistats, salut, vida, il·lusió, però no sé si és això el què volies expressar.

Gràcies pel comentari. Sí, és això, m'agradaria pensar que la cultura té certa força per contribuir a un món sense abusos, però "m'agradaria pensar-ho", no és el mateix que "penso". L'experiència no hi ajuda.

Una vida orgullosa i pedant que fa el que vol amb totes i tots nosaltres i ja podem queixar-nos, ja... que mai no afluixa. Sort que tot passa i que tenim moments de felicitat.
A banda de la reflexió, m'han agradat molts aquests pètals d'ocells, bellesa animal i vegetal en una sola imatge.

Moltes gràcies, Atlantis. Sí, 2036... tant de bo el relat s'allunyi molt de la realitat futura dels milers de dones i homes que estan patint aquesta dictadura del terror amb el vistiplau de la resta de països.