Leyre

barcelona,

7 Relats, 17 Comentaris
14486 Lectures
Valoració de l'autor: 9.40

Últims relats de Leyre

  • un somriure

    Leyre - 03-07-2005 - 1623 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Mirant com passa la gent per davant meu, me n'adono que darrere de cada un d'ells hi ha alguna cosa que els fa somriure més

  • m'agradaria saber...

    Leyre - 28-06-2005 - 1600 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    m'agradaria saber que passaria si, de cop i volta, et fes un peto... més

  • ho sento

    Leyre - 23-05-2005 - 1678 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    el seguit d'aconteixements que fan que la vida no sigui rutinaria, cap a bé o cap a malament... més

  • petons de cirera

    Leyre - 16-05-2005 - 1974 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    be, nose si és eròtic, simplement és..... un petó més

  • Petjades de papallona

    Leyre - 08-05-2005 - 3758 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    i mentre en Billy Gorgan es forçava un agut al que ni tan sols ell podia arribar, petites senyals de vida anaven trepitjant el seu somriure... més

  • vergonya

    Leyre - 07-05-2005 - 2254 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    "...sentir com parles amb el mon..." realment és una sensació que tinc per a molt poques persones. I el meu pare, a pesar de l'admiració que he sentit durant molts anys, i d'aquella imatge idolatrada que tenia per ell, no està entre elles. Com li explico que cada vegada que arriba a casa amb els ulls ensangentats de culpabilitat sento que l'absurd, que el veritable absurd de tota aquesta història, soc jo? més

  • Vivint en l'absurd

    Leyre - 07-05-2005 - 1599 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    S'aixecava cada matí preguntant-se perque vivia en l'absurd, perque quan jugava amb els seus cabells tenia por de trencar-los, perque el seu rostre mostrava el reflexe de la vida com una llum impenetrable sobre un pla d'aigua infinit... més

Últims comentaris de l'autor

  • Leyre | 08-07-2005 | Valoració: 10

    no havia llegit la introducció del relat i mha encantat anar descobrint a poc a poc la semblança amb "Manhattan"

    he gaudit moltes vegades amb aquesta peli i es molt valent per part teva arriscar-te a ser comparat amb un mestre com Woody Allen.

    Les meves felicitacions,
    un somriure

  • Leyre | 12-05-2005 | Valoració: 9

    Ahir la nit, perduda entre relats absurds i comentaris potser "massa favorables", vaig topar-me amb un que em va despertar de tanta monotonia literaria. Era curt, pero directe. Era.. senzill, pero em va fer encetar un somriure de matinada i alhora despertar els meus instints feministes més amagats (si es que en tinc).

    Vaig començar a llegir els comentaris i vaig flipar. Pero es pot saber a que ve tanta polèmica? Que són tots aquests comentaris sobre que no és un tema tabú, que ja ho saiem tots això..., pero es pot saber que passa?

    Fa molt poquet que m'he decidit a enviar algun relat ja que la meva tècnica (o art literari, digueu-ne com volgueu) no és gaire bona, i no s'acosta ni molt menys a la qualitat de molts dels relats de la Tiamat. Em vaig decidir a fer-ho perque vaig pensar que a poc a poc (i amb l'ajuda d'alguna que altra crítica) podria millorar. Pero de sobte em trobo amb un degollament personal cap a algú que l'unic que ha fet és un poema sobre algo que viu dia a dia. per què ningú no li diu res quan esciru sobre el que ha vist pel matí al metro? Tots anem amb metro no? Tots hem vist el nen rient, o el noi cantant o la senyora que menja un carmel... vaja el dia a dia. Però la simplicitat de la rutina diària, no la desvalora, no evita que ens agradi com la Tiamat ens descriu les petites coses que es topen al seu camí.

    Crec que hauriem d'anar una mica més amb compte amb determinades formes de criticar, tots sabem el que se sent quan ens fan una mala crítica d'algun escrit, potser cada vegada que fem un comentari hauriem de recordar que aquí tothom vol i busca el mateix i que les coses es poden de dir de moltes maneres (vaja i qui millor que vosaltres per empolainar una crítica...)

    o potser es que m'he equivocat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: