un somriure

Un relat de: Leyre

Mirant com passa la gent per davant meu, me n'adono que darrer de cada un d'ells hi ha alguna cosa que els fa somriure. Alguna persona que els fa oblidar el dolor. Algun record que els fa viatjar al mon de la felicitat.

1) Penso en les coses que em fan somriure a mi:

- qualsevol casualitat, qualsevol coincidència em fa aturar...

"estic sentada en un local d'aquests que estan de moda, on et serveixen uns sandwichos (molt bons, per cert) a preus desorbitats, escoltant la conversa dels de la taula del costat. Parlen del traspàs del local, el volen convertir en una geladeria...
persona1-"¿Y como lo vas a llamar?"
persona2-"Había pensado EL ARLEQUIN o..., mejor EL PAYASSO, a todo el mundo le gustan los payassos.

Just en aquell moment passa un 'payasso' per davant el local, rodejat de nens que salten al seu voltant, i menjant-se un gelat increiblement apetitós... "

SOMRIC

2) Penso en les persones que em fan oblidar el dolor:

- una cara amiga bé, la cara d'algún amic especial...

"pedalejo frenéticament de camí cap a casa. Porto tot el dia fent una pràctica amb un company i no m'en surto. Sento que no en sé prou. Sento que tothom ho fa millor que jo. Sento que si no ho fan millor, com a mínim s'espavilen en aprendre-ho. Em sento malament amb mi mateixa. Em sento absurda dedicant tantes hores per alguna cosa que no sé si realment val la pena.
ell- tssh!! Irene! On vas tan ràpid?
jo- aix, perdona, es que estic cansada, cabrejada... (el miro i em somriu) (paro de queixarme) i tu d'on vens?
ell- ara arribo de hockey, pero que et passa?
jo- es que.. (el torno a mirar i em torna a somriure) ... res, realment no em passa res.

En el fons, al seu costat, tot sembla tan simple... "

SOMRIC

3) Penso en els records que em fan viatjar al mon de la felicitat:

- els moments on el mon es para, on els petitis detalls omplen tota la realitat...

"les llums apagades, jo estirada al llit, ma germana estirada al seu, i la veu de mon pare estirat en mig del passadís (entre habitació i habitació) explicant-nos els contes més meravellosos que la seva ment es pot inventar.
Un ritual que es repeteix nit rera nit, enllaçant contes inacabables, fins que totes dues acluquem els ulls.

Pensar-hi em porta al meu racó especial... "

SOMRIC

Comentaris

  • Aquests somriures...[Ofensiu]
    ROSASP | 07-07-2005

    tendres i juganers, els que neixen directament del cor, són els més bonics.
    Donen sentit a tantes coses, ens fan soportar els desenganys i els dies grisos, fan florir els arbres en qualsevol estació de l'any.

    El teu relat és senzill i molt sincer, amb la dolçor del qui sap reconéixer en els petits detalls la màgia de la vida.

    M'has fet somriure i emocionar al mateix temps...

    Un petó i fins la propera!

  • Somriu ![Ofensiu]
    ITACA | 07-07-2005 | Valoració: 10

    Que dolç es el teu relat, i com m'agraden els relats que tracten de somriures, m'has fet somriure a mi, Dolor, felicitat, tot es queda en un no res quant el tresor del somriure ens envolta en el seu encant, m'ha encantat , estic segura que tots els que llegeixin el teu relat acabaran somrient com ho vas fer tu i com ho faig jo en aquests moments al recordar el teu relat, petonets i milers de somriures pera tu Leyre.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Leyre

7 Relats

17 Comentaris

16600 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40