M'agrada. Sols que a mi tornar no és una cosa que m'atrega molt. Preferiria un altre verb, com ara "descobrir" o "viatjar", potser si repetira molt aquests dos el "tornar" se'm faria més amable.

M'agrada la teua fotografia.

De vegades si ens preocupem tant pel nostre futur estem deixant que el present se'ns passe sense haver-lo aprofitat. No sóc partidaria total del carpe diem, però crec que hem de tractar de viure al present, si no s'escapa.
Tin present cada dia quan t'alces qui eres. Jo ho intento, i encara estic en procés de coneixer-me a fons. Si a algú val la pena coneixer i tenir a bones, és a tu mateix/a.
Salut!

Mentre llegia aquest relat em venia al cap la imatge que de menuda tenia d'aquestes dones. És cert que moltes vegades les critiquem dient que són fatxes o antiquades... però és que no és tan fàcil com pareix trencar amb les idees quan portes tota una vida aixi.
Supose que estes dones no voran molts socialistes i polítics d'esquerres perquè a C9 no solen aparèixer.
M'ha agradat molt. Personalment li trobe molt de realisme.

Vols dir que ara ja no hi haurà més relats urbans amb la colla del Míguel i la Metales, ara que s'han separat?
M'ha agradat força, sobretot la descripció del bar.

Clara metàfora del món on vivim. Jo vaig fer fa poc amb Creu Roja Joventut uns jocs similars i ens va servir per adonar-nos de que sense cooperació i comunicació mai podrem guanyar tots. Sempre hi haurà de molt pobres (el Hassan), de molt rics (el Jorge) i d'altres que per tenir la boca plena i la ment ocupada en entreteniments barats no diran ni mu.

Clara metàfora del món on vivim. Jo vaig fer fa poc amb Creu Roja Joventut uns jocs similars i ens va servir per adonar-nos de que sense cooperació i comunicació mai podrem guanyar tots. Sempre hi haurà de molt pobres (el Hassan), de molt rics (el Jorge) i d'altres que per tenir la boca plena i la ment ocupada en entreteniments barats no diran ni mu.

Xiquet, Almassora és un poble descafeinat. No som ni poblet ni ciutat-poble (com ara Castelló). Volem tenir de tot, però no tenim res.
El tema dels bous al carrer, te dic clarament que mai els llevaran. El poble pla nomès vol pa i circ per tenir la boca tancada i la ment distreta. I que els oferim? Bous, home, bous, que per a això no cal saber llegir ni escriure. I si algú se queixa? Bueno pues fiquem un teatret o algun concertet de rock del palo o de rap del palo i arreglat. No li demanes a un ajuntament unes festes alternatives a les que hi ha hagut sempre, perquè això seria contraproduent i podria fer-los perdre vots en els sectors conservadors i benpensants de la població. No sinyor!
Hi ha una "plantilla" bàsica per a totes les festes: bous + vaques + concertet per al populacho + verbena en vedettes per als majors aon tu ja saps + provessons per a les més beates i com no, xarangues ;-). Aquest tema és molt moolt moooolt fructífer per parlar-ne, aixina que millor deixar-ho.
Visca Almassora (visca?!?!?).

Salut!

Hola! Jo també he viscut moltes situacions semblants a les que tu descrius, i més tenint en compte que sóc almassorina (llarga i fina). Certament aquesta gent existeix i en abundància, i sempre hi serem els que els hem de patir dia a dia a l'escola, a l'institut i en el nostre temps lliure.
Vaig parlar amb una amiga teua (no diré el nom, però te dic que al seu space hi posa relats teus) per animar-vos a pubicar un bitàcola o blog amb els teus relats i d'altres articles fets per gent de la teua edat que conviu amb el Míguel i la Peña de los Tangas Sucios.
Res més, enhorabona (em repeteixo un poc) i espere amb ganes més relats.
Salut!