Voluntat d'aprendre

L’Ernest entra al departament d’una revolada. A la professora no li importa, realment és el seu protegit. L’ha cridat per revisar el seu treball, el que no imaginava era que el jove entrés d’aquesta manera tan... provocativa.
—Que sigui ràpid que em quedaré sense esmorzar —diu l’Ernest.
—Menja mentre parlem —assegura la professora.
L’Ernest obre un entrepà gegantí i li fot la primera queixalada.
—Ja tinc la paraula —diu l’Ernest embolicat amb el xoriço—. Fucker!
—Ets un provocatiu.
—Els anglesos ho diuen a tota hora: fucking, fucking, no paren. Fucker es refereix a un home que folla molt... Què li sembla?
—Em sembla molt bé. Ara cal que busquis els mots en català que la substitueixen i tindràs llesta la feina del segon trimestre.
—Me’n vaig que he quedat! —exposa l’Ernest amb aquest caràcter tan impulsiu que el defineix.
La sortida ha estat tan intensa com l’arribada.
I així l’Ernest torna l’endemà.
Porta un entrepà semblant i una cara de felicitat immensa.
—Hi ha moltes variants —comença l’entrepà amb idèntica gana—. No deixa de ser divertit: cardaire, entrecuixaire, manxaire, follador, barrinador...
—S’han de fer els femenins.
—Perdó!, perdó!... folladora, barrinadora... no hi ha problema.
L’Ernest està molt simpàtic. Quan menja mou la mandíbula sensualment.
Però hi ha alguna cosa que sorprèn més encara a la professora.
—T’has posat vermell—li diu.
—Sí? No hauria d’haver escollit aquesta paraula. La gent se’n riu de mi...— L’Ernest li té molta confiança a la professora de llengua.
—I com és això?
—Veurà... no hi tinc gaire experiència amb les dones...
La professora sospira.
—Vols dir que ets verge?
—Més... més o menys... és a dir: Sí. La meva família és molt... religiosa. Certament la paraula no era per a mi.
—No diguis ximpleries! Ernest... no els facis cas! Els creients l’anomenen temprança que sembla que diguin trempera, tanmateix. Això de ser verge... Ernest... té fàcil solució... a quina hora tens l’última classe?

Francesc Ferragut