Vint nanorelats sobre LA CALÇOTADA. [temps real de lectura: 3 minuts]

Un relat de: Joan Colom
Calçar el calçot.
Calçar el calçot, valgui la redundància, és anar-hi arrambant terra a mesura que creix, perquè sigui ben blanc i tendre.

Calçotada amb pitets.

A aquella senyora tan esponerosa li van haver de donar dos pitets, per no tacar-se la roba amb els calçots.

Calçots arrebossats.

Per a qui no vulgui embrutar-se les mans, al restaurant "Can Vidal", de Perafort (Tarragonès), serveixen calçots pelats i arrebossats.

Calçots d’etiqueta.

El marquès es feia servir els calçots a taula, amb el mestre-sala pinçant-los d’un en un amb cullera i forquilla.

Coincidències.

Aquell cuiner a qui sovint se li partia el filferro d’enfilar calçots, en retirar-los del caliu, era germà del dentista.

Descalçant calçots.

Aquell calcinaire calçasses calçava pocs punts i l’agafaren en calçotets descalçant calçots prop d’un forn de calç.

Drive-in.

Hi anava tanta gent que optaren per servir-ho tot —calçots, salsa, botifarra amb seques, pa, vi i postres— als autocars.

Eufòria col·lectiva.

Quan anava a àpats comunitaris, com ara les calçotades, no podia estar-se’n de bramar: Mengeu, mengeu, que el món s’acaba!

Heinrich Himmler a Catalunya (1940).
Un fet poc conegut és que, després de Montserrat, visità Poblet. Tampoc hi trobà el Greal, però s’afartà de calçots.

Hi ha teules i teules.

Encarregaren a la bòbila dues-centes teules, pels calçots, i en lloc de teules àrabs —les habituals, corbades— n’enviaren de planes.

Josep Nogués, ferrer de Vinebre.

Aquest homònim meu ha inventat una màquina —això sí, força gran— que permet coure fins a 1.400 calçots alhora.

No jugueu amb calçots.

Feia broma posant-se un calçot als pantalons i treient-lo per la bragueta. Fins que, per error, se’n posà un d’escalivat.

Parella ben avinguda.

Es complementaven molt bé: ella li passava la seva botifarra amb seques i ell la seva dotzena de calçots.

Pelar calçots.

El calçot cal pelar-lo amb gràcia, com qui es treu un condó, per sucar el bulb directament a la salsa.

Post-calçotada.

No havien abusat del vi però esperaren a pair la fartera de calçots, abans de tornar a casa en cotxe.

Rècord de menjar calçots.

Adrià Wegrzyn té el rècord: 221 calçots (3,135 quilos) en 45 minuts. Guanyà catorze vegades el concurs anual de Valls.

Romesco romanès.

Dràcula es feia enviar calçots, que li encantaven, tot i que a la salsa romesco li afegia un ingredient secret...

Salsa de calçots: la salvitxada.
Tomàquet i all escalivats, ametlla, avellana, nyora, bitxo, oli, vinagre i sal. El romesco du pebre en lloc de bitxo.

Salvitxada/romesco, xató i allipebre.

Xató (Garraf, Alt i Baix Penedès) i allipebre (Horta de València, Alta i Baixa Ribera) estan emparentats amb la salvitxada/romesco.

Turistes japonesos a l’Alt Camp.

Freqüentant Montferri i Els Pallaresos, per visitar obres de Jujol —deixeble i col·laborador de Gaudí—, han acabat descobrint les calçotades.

Comentaris

  • Vint encerts![Ofensiu]
    llpages | 29-03-2023 | Valoració: 10

    Gran combinació de fets històrics, anècdotes i humor a dojo. A mi, personalment, m'agrada molt la salsa romesco, la posaria en molts més plats. Enhorabona, Joan Colom, a seguir-se empescant nanorelats!