Vint nanorelats sobre BLANC. [temps real de lectura: 3 minuts]

Un relat de: Joan Colom
Aquarel·la i guaix.
L’aquarel·la es diferencia del guaix en que no utilitza pintura blanca: el blanc és el del paper sense pintar.

Aquests arquitectes...

Donaren carta blanca a l’arquitecte i es trobaren que fins i tot el bany era un espai a doble alçada.

Ariel vs. Colon.

Les veïnes acabaren per terra, colpejant-se i estirant-se els cabells. Tot començà discutint quin dels dos detergents netejava més blanc.

Cine negre dels anys quaranta.

Aquell blanc i negre tan contrastat, deutor de l’expressionisme alemany, era el propi del cine negre, valgui la redundància.

Concertista capriciós.

Aquell pianista tan capriciós exigia que les tecles de l’instrument fossin groquenques i morades, en lloc de blanques i negres.

Conte de fades.

La Blancaneu és un conte popular recollit pels germans Grimm, dut al cine per Walt Disney en una versió edulcorada.

Declaració d’amor.

Sempre memoritzava el que volia dir, però quan era davant de la noia es quedava amb la ment en blanc.

Els Mags d’Orient.

La tradició fa que Melcior sigui el rei blanc —en realitat, de pèl blanc—, Gaspar ros i Baltasar negre.

Emblanquinat de parets.

En molts poblets de la conca mediterrània l’emblanquinat anual de les façanes —amb beurada de calç— és una pràctica mil·lennària.

Encara hi ha classes.

L’empresari duia una samarreta de coloraines, sota l’americana, però els empleats havien d’anar amb camisa blanca i corbata.

Far West.

Deien que on posava l’ull posava la bala. Però no sempre feia blanc, perquè tenia un tic nerviós.

Guerra sense quarter.

Tragueren bandera blanca i anaren sortint desarmats, alçant els braços, però no els serví de res: els rostiren amb llançaflames.

Ingenuïtat.

El taló signat en blanc li semblà una demostració de confiança. No sabia que el compte estava en números vermells.

No es pot ser tan patidor.

Estava tan amoïnat per l’entrevista de l’endemà que va passar la nit en blanc, i tota l’entrevista va estar capcinejant.

Ous ferrats artístics.

Tenia tanta traça que feia ous ferrats amb forma d’ull: el rovell, l’iris, i el blanc, el blanc de l’ull.

Què bé, que hagi nevat!

El que la neu sigui inusual a Catalunya, fora del Pirineu, fa que sigui celebrada, malgrat les incomoditats que comporta.

Quarto de bany merdós.

Els aparells sanitaris del bany no eren blancs sinó de color crema, perquè no es notés tant la brutícia.

Si no renteu sovint el cotxe...

Ni blanc ni negre: un cotxe de color gris terrós metal·litzat és més sofert perquè es nota menys la pols.

"Teoria de la classe ociosa" (Thorstein Veblen, 1899).

En aquest assaig, Veblen explica per què tenir la pell blanca —no morena, com ara— era un atribut de distinció.

Un blanc i negre, al País Valencià.

Pot significar un entrepà amb llonganissa i botifarró, o bé un cafè amb llet merengada o una bola de gelat.

Comentaris

  • Enginy i il·lustració a parts iguales [Ofensiu]
    llpages | 12-04-2023 | Valoració: 10

    Encetem una sèrie de nanorelats amb els colors de protagonistes, Joan? Per què no? Distracció i aprenentatge en cada línia, no es pot demanar més! El, i no oblidem el fi sentit de l'humor d'alguns apartats, genials. Gràcies per aquests nanorelats, molt ben trobats!