Vint nanorelats LA MITJANIT. [temps real de lectura: 3 minuts]

Un relat de: Joan Colom
Dong, dong, dong...
En lloc de raïm, és més barat seguir les dotze campanades amb grans de mandarina. I no s’han de pelar.

El principi de la fi.

El B-29 sobrenomenat "Enola Gay" despegà de l’illa de Tinian a mitjanit, cap a Iwo Jima. Sols portava una bomba.

Endevinalla.

El meu rellotge analògic marca les dotze. Com puc saber si és migdia o mitjanit, sense alçar la persiana?

Fi de mil·lenni.
A la mitjanit del diumenge 31/12/2000 es va canviar de segon, minut, hora, dia, setmana, mes, any, segle i mil·lenni.

Fum, fum, fum.

La missa del gall els anava bé per fer baixar el sopar i, de tornada a casa, seguir endrapant torrons.

Illes Fiji (meridià 180).

Es telefonaren a mitjanit: per una, la del 31/12/2000, i, per l’altra, la de l’1/01/2001, malgrat viure a pocs quilòmetres.

Les fredes estadístiques.

Estadísticament, l’u per cent dels qui celebren les dotze campanades la Nit de Cap d’Any moriran aquell any.

Les paraules se les endú el vent.

Amb els cossos fosos en un, a mitjanit, es van jurar amor etern. A l’endemà al migdia ja havien renyit.

L’hora fosca.

Mitjanit és l’hora de la foscor, en què s’apareixen els fantasmes i altres criatures malèfiques.

Migdia i mitjanit.

El migdia coincideix amb l’hora central del dia, però la mitjanit no coincideix amb l’hora central de la nit.

Ni flors ni violes ni romaní.

No vull vestir de plata la mitjanit ni cantar els somnis, el sol, la lluna, la claror ni la foscor.

Nit polar.

Això no és el sol de mitjanit ni és res. Que em tornin els calés!

Tot canvia o tot és immutable?
Segons Heràclit cada mitjanit avancem un dia. Segons Parmènides el fluir del temps sols és una il·lusió dels sentits.

Trista efemèride: 26/01/1939, ocupació de Barcelona.

Naixí el 26/01/1947, 0:30 hora oficial. Al Registre Civil l’avi intentà que posessin 25/01/1947, 23:30 hora astronòmica, pero no colà.

Una, dues, tres...

Tothom li havia desitjat una bona entrada d’any i el pobre s’ennuegà amb el raïm de les dotze campanades.

Un altre cop anuncis!

Per culpa de les interrupcions publicitàries, les pel·lícules que comencen a les deu es prolonguen més enllà de mitjanit.

Una de Clint Eastwood.

"Mitjanit al jardí del bé i el mal" (Clint Eastwood,1997) tracta d’un crim passional gai a Savannah (Georgia, EUA).

Una d’Orson Welles.

Una part del rodatge de "Campanades a mitjanit" (Orson Welles, 1965) es va realitzat al castell de Cardona.

"Una nit a la muntanya pelada."

Aquesta composició de Modest Mússorgski s’inspira en un conte de Gógol, que relata un aquelarre la mitjanit de Sant Joan.

Una ventafocs políticament correcta.

Fugint a mitjanit, Ventafocs perdé l’esclop. El príncep proclamà que es casaria amb la noia a qui no li ballés.

Comentaris

  • Campanades a mitjanit[Ofensiu]
    Joan Colom | 26-05-2023

    Avui, a les deu del vespre, teniu ocasió de veure "Campanades a mitjanit", objecte del nanorelat "Una d'Orson Welles". La fan a TRECE TV, que és un canal ultra que depèn de la Conferència Episcopal Espanyola però que els divendres emet el programa "Cine Classics", presentat per José Luis Garci.

  • El cinema...[Ofensiu]
    llpages | 23-05-2023 | Valoració: 10

    crec que predomina en aquest divertit recull. També l'humor, que no falti! Reconec una traça especial per buscar dades sobre els temes més diversos i convertir-les en encertades frases curtes. Bona feina, Joan!