Cercador
Vint nanoacudits sobre FESTA MAJOR. [temps real de lectura: 3 minuts]
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
15 d’agost.
Per la Mare de Déu d’agost és quan hi ha més festes majors, i orquestres i firaires no donen abast.
Acordionistes professionals.
Molts veïnats i pedanies allunyats tenien la seva pròpia festa major i portaven un acordionista per tocar al ball.
Als anys seixanta, encara.
A l’endemà les dones es feien creus que la Quimeta de Can Rius hagués ballat amb aquell foraster, a l’envelat.
Aquells mossens apocalíptics...
Aterridora, l’homilia de la missa de festa major: les qui anessin a l’envelat a ballar tenien garantida la condemnació eterna.
Ara toquen "agarraos".
Ja era l’hora de les parelles que volien ballar agafat, i l’orquestra començà a tocar lents, alternant slows i boleros.
Compte amb l’oli!
Aquella xurreria gastava un oli de pèssima qualitat i més d’un cop l’havien multada per haver provocat reaccions alèrgiques greus.
Deixa’ls anar, els iaios. (dedicat a Prou bé)
Quan l’orquestra tocà un tango només quedà a la pista aquella parella d’octogenaris, que impartí una classe magistral de ball.
El Figueró i Montmany, 1951.
Amb quatre anys, encara recordo mullader a terra, peretes, cireres i xavalla, després de trencar l’olla i treure’m la bena.
Els envelats.
Malgrat el refús generalitzat quan es van fer, algunes places "dures" de Barcelona han aportat la possibilitat de muntar-hi l’envelat.
Envelats, anys seixanta.
A més de conjunts, recordo molt bones orquestres, actuant als envelats de Catalunya: Maravella, Montgrins, Principal de la Bisbal, Selvatana...
Festes Majors.
Les festes de La Mercè no tenen caliu popular. Les d’algunes barriades encara el conserven, com si fossin de poble.
Fira d’Abril als Països Catalans.
La Fira d’Abril que se celebra a Barcelona i València té molt de festa major, sobretot pels ciutadans d’origen andalús.
Formats orquestra/cobla.
Moltes orquestres d’envelat tenen la seva pròpia cobla que toca sardanes, l’endemà al matí, a la plaça major.
Joc de paraules.
Una festa major no es la major de les festes possibles sinó la que ofereix més possibilitats de festejar.
La trista postguerra.
Aquell agost del trenta-vuit fou l’última festa major en una Catalunya lliure. Les que seguiren foren molt tristes.
Mentalitat infantil.
A aquell ganàpia li agradava molt gronxar-se als cavallets, però sempre acabava trencant-ne algun i havent de pagar la reparació.
Per no quedar-se amb gana.
Després de moure l’esquelet a l’envelat, per tirar avall el sopar, vam fer un ressopó.
Tradició mediterrània?
Se me’n fum, que els bous embolats siguin una tradició a la Catalunya Sud: la crueltat mai no té justificació.
Una joguina per a cada nen, i viceversa.
Cada any els tocava un peluix a la tómbola i sentien l’obligació de tenir un altre fill perquè hi jugués.
Ves per on...
Els meus pares es van conèixer en la festa major del Barri del Ninot de Barcelona, als primers anys quaranta.
Per la Mare de Déu d’agost és quan hi ha més festes majors, i orquestres i firaires no donen abast.
Acordionistes professionals.
Molts veïnats i pedanies allunyats tenien la seva pròpia festa major i portaven un acordionista per tocar al ball.
Als anys seixanta, encara.
A l’endemà les dones es feien creus que la Quimeta de Can Rius hagués ballat amb aquell foraster, a l’envelat.
Aquells mossens apocalíptics...
Aterridora, l’homilia de la missa de festa major: les qui anessin a l’envelat a ballar tenien garantida la condemnació eterna.
Ara toquen "agarraos".
Ja era l’hora de les parelles que volien ballar agafat, i l’orquestra començà a tocar lents, alternant slows i boleros.
Compte amb l’oli!
Aquella xurreria gastava un oli de pèssima qualitat i més d’un cop l’havien multada per haver provocat reaccions alèrgiques greus.
Deixa’ls anar, els iaios. (dedicat a Prou bé)
Quan l’orquestra tocà un tango només quedà a la pista aquella parella d’octogenaris, que impartí una classe magistral de ball.
El Figueró i Montmany, 1951.
Amb quatre anys, encara recordo mullader a terra, peretes, cireres i xavalla, després de trencar l’olla i treure’m la bena.
Els envelats.
Malgrat el refús generalitzat quan es van fer, algunes places "dures" de Barcelona han aportat la possibilitat de muntar-hi l’envelat.
Envelats, anys seixanta.
A més de conjunts, recordo molt bones orquestres, actuant als envelats de Catalunya: Maravella, Montgrins, Principal de la Bisbal, Selvatana...
Festes Majors.
Les festes de La Mercè no tenen caliu popular. Les d’algunes barriades encara el conserven, com si fossin de poble.
Fira d’Abril als Països Catalans.
La Fira d’Abril que se celebra a Barcelona i València té molt de festa major, sobretot pels ciutadans d’origen andalús.
Formats orquestra/cobla.
Moltes orquestres d’envelat tenen la seva pròpia cobla que toca sardanes, l’endemà al matí, a la plaça major.
Joc de paraules.
Una festa major no es la major de les festes possibles sinó la que ofereix més possibilitats de festejar.
La trista postguerra.
Aquell agost del trenta-vuit fou l’última festa major en una Catalunya lliure. Les que seguiren foren molt tristes.
Mentalitat infantil.
A aquell ganàpia li agradava molt gronxar-se als cavallets, però sempre acabava trencant-ne algun i havent de pagar la reparació.
Per no quedar-se amb gana.
Després de moure l’esquelet a l’envelat, per tirar avall el sopar, vam fer un ressopó.
Tradició mediterrània?
Se me’n fum, que els bous embolats siguin una tradició a la Catalunya Sud: la crueltat mai no té justificació.
Una joguina per a cada nen, i viceversa.
Cada any els tocava un peluix a la tómbola i sentien l’obligació de tenir un altre fill perquè hi jugués.
Ves per on...
Els meus pares es van conèixer en la festa major del Barri del Ninot de Barcelona, als primers anys quaranta.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre PRIMERENC/NOVELL [temps real de lectura: 3 minuts]
- Pi i la quadratura del cercle. [temps real de lectura = 4 minuts]
- Hem begut oli.
- Llegir i escriure.
- Divagacions macabres. [temps real de lectura: 1 minut]
- Mentider! [temps real de lectura: 2 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre ESGLAONS I GRAONS [temps real de lectura: 3 minuts]
- Fibonacci, punt final. [temps real de lectura: 42 minuts]
- Fibonacci, punt i seguit. [temps real de lectura: 26 minuts]
- Crim i càstig.
- Santa innocència. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre LLEPAR [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts]
- DEP, germana.