Vinguda a llum

Vinguda a llum

Rere les ulleres de sol, Maria observa Pep en la vetlla amb el posat distant habitual. Per què la mama es va casar amb ell després de morir Jacint, son pare? Fou el penúltim any d’institut, la mama… no donava detalls. A més, Maria era una adolescent esquerpa, sorruda. En acabar l’enterrament se’n vol desentendre de Pep… Tot i això, ara sent recança quan pensa que ell, perenne mirada malenconiosa, sempre es desvivia per fer-se estimar… massa vegades el va menystenir amb la seva apatia insalvable. Ja és tard, millor deixar-ho estar.

Va al pis de la mama a recollir objectes de valor sentimental: fotografies, contes… li evoquen innombrables records, però ella fa la vida a l’altra banda de la ciutat, i no sap si el llogarà o el vendrà. Ho ha de rumiar. Roda la clau i marxa escales avall. Al replà topa amb una veïna, dona gran que, assabentada de la mort de la mama, ha sortit de darrere de l’espiell tan disposada a condoldre’s com a tafanejar:

—Quin greu ta mare, noia… t’acompanyo en el sentiment. Déu la tingui a la glòria!
—Mercès, senyora.
—Una pena. Quina sort va tenir amb ton pare, al seu costat fins al final. I el Jacint, al cel sia, era amor incondicional! Quin coratge, saber-la perdonar…
—Què diu, de perdonar?
—Sí, quan es van barallar, que ta mare va tenir el breu idil·li amb ton pare…
—Com?!
—Jacint es va endur un disgust gran, la nineta dels seus ulls embarassada d’un tal Pep, li van fer mal! Malgrat tot, estava boig per ella… va fer el cor fort i es van reconciliar. Per què em mires així? No diràs…

Atordida, ja no escolta. Fuig de l'edifici carregada de cap: aquella dona… és una xafardera fastigosa o testimoni de boca molla? S'asseu en un banc a pensar. L’estupefaent xerrada il·lumina reminiscències d’infantesa que fins ara semblaven banals, per més que planteja altres interrogants. Passats pocs dies es presenta, entre enutjada i pesarosa, a ca Pep. Té una pila de coses per preguntar, de moment, però, esclaten a plorar abraçats, com no ho havien fet mai.


Pseudònim:
Joan Safor