vindran les pluges

Expresses la unió íntima dels pobles i dels éssers humans amb la Terra. I darrere aquesta unió, aquesta dependència, la figura d'un poder que ens acull, misteriós, inabastable. No podem atrapar la natura... No podem posseïr Déu...

Un poema fresc, àgil, viu, sense aspreses, reclamant el goig de la pluja.
Un poema per respirar fondo, esbossar un somriure i quedar xop de vida.
Un poema de Quetzcoatl per a tots aquells que creuen en Quetzcoatl.
Així de bell, així de clar.

Una abraçada déu de la llum.
Que esclati la tempesta!
:-)

M'ha agradat per aquest punt de frescor, de llibertat, de sentiments tan ben expressats.

Moltes gràcies pels teus comentaris.

i no el que em van encolomar ahir al vespre a la "vetllada cultural" on vaig anar!.

amb tots els altres! Realment, un bonic poema! Preciós!
Un cant a les pluges! A l'aigua fresca que remulli les terres, i s'endugui les penes! Que dibuixi un arc de colors al cel i que omplis els rostres de rialles!

Que vinguin les pluges!

dona la sensació de participar en un cant tribal reclamant la pluja. Aconsegueixes fer-nos sentir part del poema.

Molt bé.

I que amb Ehecatl, Tlaloc n'escampi arreu! ; )

un cant a la vida (dels bells que he llegit, sincerament) a partir de la transcendència vivificant de la pluja.

També un cant a l'amor i a l'alegria: "Que vinguin les pluges! Que reguin l'arruga del somriure aspre perquè estalli en tempesta de rialles!".

Extraordinari!

Petons.

"vindran les pluges i regalimaran entre els pits de les muntanyes" i per acabat essent tothom "xops de vida".

Sí l'aigua és vida i per més esperada encara ho és més.

Has fet un bell poema, quetzcoalt, et felicito, de tot cor perquè has aconseguit que l'aigua m'amari també a mi d'aquesta vitalitat. Ha estat un plaer pletòric.

Molts petons i espero llegir-te més sovint!!

...les gents anaven en pregària a les ermites, per demanar la pluja; ara són els poetes qui la porten... I quan vinga l'aigua, la sentor de la terra mullada ens retornarà la vida perduda.
Endavant! Salut i rebolica!

i sense voler, faran trontollar els esquemes del bon temps...

per convertir la bellesa del paisatge plujós, en essència de gotes poètiques que mullen tot l'entorn del teu poderós talent,
reafirmant així, la possibilitat de fer-me sentir més a prop teu mentre et llegeixi des de la distància que ens separa quilomètricament parlant... però sobretot, poèticament parlant.

Ara doncs, conservaré per sempre més les teves paraules mullades per la pluja poètica dels dies,
i resseguiré la teva qualitat literària per totes les voltes que em sigui necessari...

i eternament.

Gràcies per escriure quetzcoatl.

REP UNA FORTA ABRAÇADA...

ACOMPANYADA D'UN PETÓ PLUJÓS DE POESIA...

HE DIT!!!

Ara feia dies que no entrava,només entrar he vist que havies publicat i he decidit fer-te una visita.
Escrius molt bé i faràs ploure, ho saps?
Obre el correu, plou?

vindran les pluges amb melodies sempre noves.
Les olors, els ritmes, el batec de la natura impreganaran l'aire i tots xops per fora i per dins tornarem a renèixer una mica, nous brots somriuran entre la màgia de les gotes juganeres.
La natura et captiva i el teu cant neix del bell mig del cor, com si en fossis un element més...

Així m'has fet sentir a mi, plena d'aigua de cel enmirallant els meus ulls.

Una abraçada molt gran!

quetzcoat Xaman!
ja tenim la dansa de la pluja en la Catalunya cada cop més seca!!
Quina energia, tal una tempesta desitjada, llamps i trons de versos i metàfores.

...xops de vida. M'ha encantat aquest últim vers. La poesia té diverses parts a nivell del que m'ha suposat llegir, inici i final s'emporten la palma. Em reiteraré dient que no sóc bo comentant poesia, però de tant en tant ho faig, a veure si aprenc, i trobar poemes amb els que crec conectar m'anima!

...etc genial. Un poema preciós, radiant. Tu ets màgica, dolça, atraient, ewmborratxant...

M'encanta i m'encantes.

del somriure de l'aigua" guapoooo!!!!
Han vingut les pluges, humitejant esponges de bany en deserts d'espera... fonent pols amb olor d'argila verge i fent de la terra ceràmica de pell brillant...
vindran les pluges i Quetzcoatl ens vernissarà de fulles de més verd encara i de versos amb cues d'estels... i els rierols tindran dret a interpretar la seva melodia entre roques de plaer...
benvinguda pluja de mots bells, escates de la teva pell de poetessa!!!
un petó... com un somriure d'aigua!!!

Espero que el teu "poema-ritual" sigui escoltat pels déus!

Per cert els paissatges de les fotos de la teva capçalera, deixa'm dir-te que em fan bastanta enveja!!!

Tenim sort que vinguin les plujes, però més sort si venen amb aquest cant.

Equinozio