Cercador
Vestit d’ales
Un relat de: Magda Garcia- Compartir:
Es llençà al buit des del cim més alt de la vall, en el seu primer vol, amb el vestit d’ales. Tancà els ulls tot sentint com l’aire fresc l’embolcallava suaument i el sol resplendent li penetrava la pell del rostre. Va anar planejant en una baixada que li resultà espectacular, fent una ziga-zaga aquell matí majestuós, que li permeté detectar l’avet de Douglas que feia anys plantà amb el seu avi. L’avet es convertí en la seva brúixola, guiant-lo fins aterrar a l’esplanada. El vestit d’ales, en treure-se’l, es convertí en una libèl·lula tèxtil immòbil damunt la gespa.
Comentaris
-
Gràcies[Ofensiu]Magda Garcia | 12-09-2021
Moltes gràcies!
-
Preciós[Ofensiu]Sergio Solá | 12-09-2021 | Valoració: 9
M'ha encantat.
-
Magnífic[Ofensiu]Magda Garcia | 19-07-2021
Magnific comentari. Moltes gràcies!
-
magnífic[Ofensiu]Atlantis | 19-07-2021
He llegit uns quants relats teus i m'he parat en aquest que he trobat molt bonic,Ben escrit i que m'ha portat a posar-me ales per volar al teu costat.
magnífic. -
Potser sí! [Ofensiu]Magda Garcia | 09-07-2021
Potser sí que és un dels avets que encara viuen tranquilament en aquestes contrades. Jiji. Gràcies pel comentari!
-
Pi d'Oregon[Ofensiu]kefas | 09-07-2021
M'ha fet gràcia que l'avet Douglas, conegut en aquests verals com a pi d'Oregon, sigui el far del vol. Potser és un dels que vaig plantar jo quan s'inicià la campanya de substitució del rajolet per Oregon.
-
Gràcies!![Ofensiu]Magda Garcia | 07-07-2021
Gràcies!
l´Autor
220 Relats
697 Comentaris
101149 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Vaig néixer i visc a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos. He obtingut alguns premis:1er Premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració: "La Pedry del bar del DA" (2023) i "Minvant" (2024).
1er Premi de Redacció Manuel Molas del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges de Sarral (Conca de Barberà) en 3 edicions: XXXI (2026), XXVIII (2023) i XXVII (2022). També vaig obtenir el 2n Premi en l'edició XIX (2024). Relats: "Entrevistem a l'Ermi Puig" (2022), "No sabia què fer!" (2023), "La descoberta de Sarral" (2024) i "Acollit a Sarral" (2026).
3r Premi Santiago Rusiñol del 5è Concurs literari de relat curt Antoni Sella i Montserrat dels Museus de Sitges i del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el relat inspirat en l'obra Chaussettes, de Pavlos Dionyssopoulos, que s’exposa a la Fundació Stämpfli.
Finalista al IX Concurs Literari Relats Eròtics de la Fundació Futura Penedès, octubre 2025, amb el relat "Primera cita de ceps", publicat dins del llibre "Fermentació espontània i altres relats" editat per Edicions i Propostes Culturals Andana (2026).
Tinc contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.