Vestit d’ales

Un relat de: Magda Garcia
Es llençà al buit des del cim més alt de la vall, en el seu primer vol, amb el vestit d’ales. Tancà els ulls tot sentint com l’aire fresc l’embolcallava suaument i el sol resplendent li penetrava la pell del rostre. Va anar planejant en una baixada que li resultà espectacular, fent una ziga-zaga aquell matí majestuós, que li permeté detectar l’avet de Douglas que feia anys plantà amb el seu avi. L’avet es convertí en la seva brúixola, guiant-lo fins aterrar a l’esplanada. El vestit d’ales, en treure-se’l, es convertí en una libèl·lula tèxtil immòbil damunt la gespa.

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    Magda Garcia | 12-09-2021

    Moltes gràcies!

  • Preciós[Ofensiu]
    Sergio Solá | 12-09-2021 | Valoració: 9

    M'ha encantat.

  • Magnífic[Ofensiu]
    Magda Garcia | 19-07-2021

    Magnific comentari. Moltes gràcies!

  • magnífic[Ofensiu]
    Atlantis | 19-07-2021

    He llegit uns quants relats teus i m'he parat en aquest que he trobat molt bonic,Ben escrit i que m'ha portat a posar-me ales per volar al teu costat.

    magnífic.

  • Potser sí! [Ofensiu]
    Magda Garcia | 09-07-2021

    Potser sí que és un dels avets que encara viuen tranquilament en aquestes contrades. Jiji. Gràcies pel comentari!

  • Pi d'Oregon[Ofensiu]
    kefas | 09-07-2021

    M'ha fet gràcia que l'avet Douglas, conegut en aquests verals com a pi d'Oregon, sigui el far del vol. Potser és un dels que vaig plantar jo quan s'inicià la campanya de substitució del rajolet per Oregon.

  • Gràcies!![Ofensiu]
    Magda Garcia | 07-07-2021

    Gràcies!

  • Les ales[Ofensiu]
    Prou bé | 07-07-2021

    Preciós. No em cal dir més. Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: