Ventila d'or

Un relat de: Mena Guiga
Com que no podien permetre's ventila d'or van decidir que seria un ventila de plata. El pagarien en uns quants incòmodes terminis, però no podien pas continuar els estius subjugats a la calda caldosa que omplia garrafes i bidons de suor.

La Damiana els visità.

-I encara bo, Cordèlia. Sort que patim canícules humides, per a les quals el millor milloríssim és el ventila d'or de sostre, el més òptim. Això dels aires condicionats és caríssim, és dolentíssim. Per a la calor seca, que se'ls posi qui vulgui...i pugui, hehehe. El ventila d'or és una joia contra les altes temperatures! Bé...en el seu defecte de plata, vosaltres que allà on us falta una dent deixeu l'espai buit, símbol de butxaca de misèria.

I somrigué després de l'atac. Anava a tornar a començar a parlar...no. La Cordèlia pensà que prou corda aquesta p* de Damiana! De cop, activà el ventila de plata al grau ultra que refrescava cada partícula d'aire i de pols de la sala. Sortí fum de les rajoles amunt, amunt, es formà un tornado efecte extra ventila de plata i la perruca postissa de la Damiana s'envolà i volà...deixant veure un cap sense cervell. Un cap on, malgrat ser estiu, cap cuca hi viu.

Comentaris

  • Aclariments[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 04-08-2021

    Jo no tinc cap mena de ventilador. Tinc un bufador particular que l'engego així com vull i que ho engega tot a rodar... Ai, a volar.
    És el meu bufador de fulles del jardí.
    Només dono idees.
    M'ha fet gràcia la història
    Abraçades

  • m'ha fet riure[Ofensiu]
    Atlantis | 03-08-2021

    Un relat amb tocs d'humor que m'ha fet riure pel mateix relat i pel joc de paraules.

    Molt encertat per apaivagar la calor de l'estiu.

  • Com un bri d’aire[Ofensiu]
    kefas | 01-08-2021


    Com un bri d’aire
    es transmuta en tornado
    dins d’una closca

  • Mentre ventili, tan és[Ofensiu]
    Prou bé | 01-08-2021

    Surrealista, divertit, enginyós...ja te'l vaig comentar al repte! Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

848 Relats

920 Comentaris

373995 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com