VEL DE NEGUIT

...no vull desaprofitar el darrer dia de la teva quinzena, o es demà?
Un bon escrit , qui vol deixar anar a qui estima? Una nit més, una estoneta més, tot val la pena...les "tirites! a vegades de cop fan massa mal !!
Anna

Les portes obertes a una continuació. Existirà aquesta continuació o senzillament és un retard a una decisió presa?
És més que probable que ni tu mateixa, Pilar, en sàpigues la resposta.
Com altres vegades he quedat atrapat en la aparent senzillesa del teus redactats. Què difícil és escriure amb senzillesa!
—Joan—

Malgrat la por, la intuïció o allò que és invitable, encara podem modelar el temps, estirar-lo com un fil elàstic i relantir la mort súbita d'allò que ens fa feliços a estones robades d'altres vides.
A la Neus, una trucada inesperada molt esperada li retorna un trosset de somni que encara és seu.
Moltes felicitats per aquest joc de tensions tan ben cosit en el seu final.

Pilar, molt BONES FESTES i molt bons auguris pel proper any.
Una abraçada càlida.
Montse.

Que ben tramat! Que ben escrit! Quanta subtilesa i enginy acompanyat d'una descripció que transporta el lector, en aquest cas lectora, a visualitzar la muntanya i el clima que has sabut crear: MAGNÍFIC!!!!!

Una abraçada, brins,

Materile

Una escena tensa i bucòlica alhora. Ens presentes l'encant del lloc descrit amb paleta d'artista sense deixar de transmetre'ns el neguit de la protagonista, i és el desig que torna a triomfar, la protagonista amb el seu enginy trama un ardit molt ben tramat, ara queda el dubte… aconseguirà en la propera cita tornar a encisar al seu amant?

Molt ben aconseguit el guany del Minirepte, ens descrius una vetllada realment fantàstica.

Estimada Pilar vaig ser molt feliç el dissabte al poder conèixer-te i fer veritat les abraçades que ens enviem virtualment, ara ens queda doncs anar acumulant-ne per quan ens puguem tornar a trobar en algun dels actes de RC que vaig trobar magnífic.

Una gran i càlida abraçada
Núria

que cobreix les inquietuds dels personatges i deixa a la imaginació del lector/a, la resolució d'aquest conflicte amorós. Penso que tots dos veuen que el final
s'acosta i es resisteixen a fer-ho.
Descrit amb la teva elegància de sempre aquest relat amb esquitxos de deliciosa prosa poètica.
Un petò molt fort , estimada Pilar.

Nonna

Caram, si volies encomanar el neguit, objectiu plenament aconseguit! M'has deixat amb tres neguits: qui és la Laura? Per què en David no vol continuar parlant? I la Laura, com ha ajudat la Neus? Potser la Laura és la dona de'n David? Sigui com sigui m'ha encantat tornar-te a llegir (fèia temps que no et trobava) i espero que ens veiem a la presentació de "Tensant el vers". Una forta abraçada Pilar.

aleix

Sempre he pensat que la puntualitat és un signe de deferència,d e respecte envers els altres. Aquest conte, majestuosament escrit amb un paisatge superb de descripcions de la natura al fons, ens demostra que la puntualitat també pot ser un signe d'amistat.
També sóc dels que creuen que els mòbils, i derivacions smarts actuals, ens estan fent perdre el fil de la comunicació directe. I que això és lamentable, però sempre hi ha excepcionsa tota regla. I aquest conte també ens la confirma.
Puntual deu voler dir ser fidel a la segmentació del temps que els humans hem traçat. El temps no s'atura i és inexorable, i la protagonista ho sap tan bé com nosaltres. però es deu dir allò de qui dies passa anys empeny.

Una abraçada,
franz