Cercador
Vapor d'aigua dolça...
Un relat de: brins- Compartir:
Perduda en un foc íntim de remembrances, torno a fer el recorregut Girona-Olot, un trajecte de sol brunzent i paratges que emmarquen la vida amb sentiments que mai no s’obliden. Torno a escoltar el toc diligent d’una campaneta d’estació, el xiulet d’una màquina de tren i el trontoll d’uns vagons un pèl atrotinats, i m’assec altra vegada al costat de l'home que estimo mentre uns núvols de pols blanca esquitxen l’herba propera a la via. A la sortida de Girona, després d'admirar la imponent silueta de la catedral, m'embadaleixo amb la bellesa d’uns cultius plans que mostren a l’horitzó el gran massís del Montseny. Inicio fortes rampes que culminen en un túnel molt fosc que té sortida a la vall de Coll de Bas, i de seguida gaudeixo de la lluor descarada d’Olot i del clapoteig d’una fina pluja que llustra l'escorça dels pollancres que romanen dins d’un espai pla i ben enjardinat. Premo ben fort la mà del meu home perquè sàpiga que no necessito altre tresor que aquests paratges i la seva companyia.
De sobte, però, la noia que ara té cura de mi, entra a l’habitació per servir-me l’esmorzar. Em pregunta si he dormit bé, però no contesto... No vull que cap so pugui xuclar la claror del somni que acabo de tenir; torno a tancar els ulls, i intento retrobar aquell tren d’antigues fragàncies que l’estiu del 1969 va desaparèixer de l’escena ferroviària; intento retrobar... records blaus ara que el dia s'acaba.
Comentaris
-
Una veritable lliçó...[Ofensiu]brins | 24-12-2016 | Valoració: 10
En aquest relat no ens expliques tan sols la manera de treballar la cera...ens expliques, també, la manera de ser feliç al costat dels nostres éssers estimats.
Bon Nadal, Joan!!!
Pilar
-
Records[Ofensiu]Josep Ventura | 24-12-2016 | Valoració: 10
d’un temps molt bonic, ara la via del tren es un camí per bicicletes, queda alguna estació com un quadre perdut en el paisatge, i l’aigua del Ter segueix el seu camí amb sorolls que adormen les tardes d’estiu.
Una abraçada, i Bones Festes.
-
Molt tendre[Ofensiu]jovincdunsilenci | 22-12-2016 | Valoració: 10
Hola Pilar. Un relat, el teu, delicat i poètic, com acostumes, i amb el que per a mi ha estat una sorpresa final, eixe gir inesperat en el que dibuixes una dona gran que reviu el que ha somiat i que desitja que ningú no pertorbe el preciós instant, que la porta lluny, a les fondàries dels seus sentiments i records, perquè es tractava d'un somni d'eixos que, quan els tenim, voldríem fer-los perdurar, que no s'acabaren mai.
M'ha agradat molt: el llenguatge que fas servir, la mirada que s'atura allà on vols que mirem. T'agraesc aquest viatge envers un record tan tendrament expressat, d'una dona que podria ser qualsevol dona; a un moment de felicitat breu, però molt intens .
Entre també per desitjar-te, afectuosament, un Bon Nadal -
Moltes vegades[Ofensiu]Nonna_Carme | 21-12-2016
els somnis ens deixen una dolçor que voldriem guardar-la per sempre amb nosaltres.
Els meus millors desitjos per aquestes festes que s'apropen.
Una forta abraçada, estimada brins. -
El lector viatja[Ofensiu]Vicent Terol | 20-12-2016 | Valoració: 10
Has aconseguit que fem el recorregut amb tu, brins. Amb el narrador, vull dir. Amb precisió, sentiment i bellesa. La trista dolçor de la nostàlgia...
-
Una vegada més...[Ofensiu]Joan Gausachs i Marí | 16-12-2016 | Valoració: 10
Una vegada més quedo atrapat en els teus escrits/records... He viatjat en el teu tren però de manera discreta, sense fer soroll, sense molestar, sense interrompre l’intimat de la teva companyia...
—Joan—
-
enyors[Ofensiu]aurora giménez padilla | 09-12-2016 | Valoració: 10
Una magnífica descripció poètica d'uns records de joventut.
Bon escrit, Brins.
Gràcies pel teu comentari del meu escrit de la lletra LL. Crec que tu, com jo, hem tingut alumnes castellanoparlants i ens hem hagut d'espavilar.
Un plaer trobar-te per aquí.
Ens anirem llegint.
Una abraçada. -
M'hagués agradat tant agafar-lo![Ofensiu]Aleix de Ferrater | 08-12-2016 | Valoració: 10
Ostres, m'hagués agradat tant poder agafar aquest tren i viatjar xino-xano fins la capital de la Garrotxa! I l'altre, el de Girona a Sant Feliu de Guíxols, el poble de l'àvia materna o el que anava a Palafrugell i que tan bé va retratar en Josep Pla. I tot aquest viatge dins un somni de realitats, del viure d'avui dia, en una residència, en un hospital o on sigui. Llegir-te, sempre és un plaer, Pilar. Una forta abraçada d'un que també recorda ara el tren que pujava de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses. Bon viatge!
Aleix
-
Tendresa pura[Ofensiu]Naiade | 06-12-2016 | Valoració: 10
Quin relat més intens Pilar.
Cada vegada que et llegeixo de nou trobo que un sentiment més fort, descriptiu i viscut aflora a cada mot. Es com si deixessis anar la teva ànima lliure i ens la mostressis.
Un veritable plaer llegir-te.
Una forta abraçada -
Bon relat[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 05-12-2016 | Valoració: 10
Es poètic preciós i ple de tendresa
Valoració mitja: 10
