Cercador


Llista categories

València, 28 de maig. [temps real de lectura: 3 minuts]

Un relat de: Joan Colom
Aquell valencià votant de Compromís no havia volgut començar a marejar-se amb els sondejos d’opinió de les vuit del vespre, sintonitzant el programa especial d’eleccions que feien a La 1. S’havia promès a si mateix engegar la tele a les nou, com sempre, per veure les notícies de TVE, que aquell dia només s’emetien per 24h. Havent sopat i fregat plats, llavors sí: s’asseuria a la butaca a les deu, però no pas per veure una pel·li sinó el programa especial, que a aquella hora suposava que ja començaria a informar sobre vots escrutats; i si s’albiraven resultats favorables, treuria de la nevera l’ampolla de cava que li havia sobrat de Cap d’Any.

No va trigar a treure-la i obrir-la, perquè, encara que el percentatge de vots escrutats era minso, semblava que Compromís mantenia els 10 regidors de l’Ajuntament de València i els 17 diputats a les Corts Valencianes, i el PSPV-PSOE fins i tot millorava resultats. I, com que el cava li produïa modorra, se n’anà al llit.

A l’endemà, però, reconegué que s’havia precipitat. Sortint de casa anà a la boca del Metro on habitualment repartien 20 minutos, prengué un exemplar i els titulars a primera plana l’impactaren com una bufetada: "Vuelco total: el PP doblega al PSOE" i "Mazón y Catalá se imponen a Puig y Ribó". Si s’hagués esperat a un escrutini més avançat i significatiu hauria assolit certa visió de conjunt, adonant-se de com l’ensulsiada de Ciudadanos havia representat una gens negligible transferència de vots al PPCV.

Endut per la il·lusió de revalidar allò que era excepció i no regla —els governs progressistes d’Ajuntament i País—, havia donat per gairebé definitives dades parcials que s’allunyaven d’una situació no per trista menys tossudament real: que tant a la ciutat de València com al País Valencià —oficialment, Comunitat Valenciana— eren majoria els qui no anhelaven altra cosa que seguir oferint noves glòries a Espanya, com arrenca l’Himne Regional, i per als quals la llengua autòctona era una singularitat rància, que feia camperol, i el folklore tipus Falles o Moros i Cristians l’expressió més genuïna de valencianisme.

Fins aquí el segon relat presentat al RepteClàssic DCCLI (tema: ELS ARBRES NO ENS DEIXEN VEURE EL BOSC), que consta de 350 paraules segons el comptador de Microsoft Word. Amb 150 més, la addenda que ve a continuació.

Abans de les dues legislatures progressistes la dreta n’havia governat sis a l’Ajuntament de València i cinc a la Generalitat Valenciana, però el més significatiu és que l’última d’aquestes, fruit de les eleccions de 2011, el PPCV repetí majoria absoluta en ambdues institucions tot i estar empantanat en l’anomenat Cas Gürtel, entre d’altres. Prova fefaent que a una majoria d’electors no els importava tant la corrupció com el manteniment de l’statu quo. I que considerava profitós que a València governés el mateix color que a Madrid: serà aquesta la clau per entendre per què en 2015 s’havia produït l’efímer canvi?

Una perla que pot donar-nos una idea de per on aniran els trets: Vicepresidència de la Generalitat i Cultura les exercirà un extorero de Vox; entre altres coses, s’ha avançat que seran els pares dels escolars els qui decidiran si la llengua vehicular de l’ensenyament obligatori és castellà o valencià.

Comentaris

Afegir comentari
  • Rectificació:[Ofensiu]
    Joan Colom | 27-06-2023

    Volia dir "... defensora de l’anomenat "pin parental".

  • Resposta:[Ofensiu]
    Joan Colom | 27-06-2023

    Abans que res haig d’aclarir que sóc un català que resideix a València des de fa vuit anys —igual que penso que tu ets un valencià de Cinctorres que resideix a Barcelona— però que segueix censat a Barcelona, on vaig a votar quan toca, si em va bé —ho faré dintre d’un mes—, i si no ho faig per correu. No sóc exactament un indepe: sóc bàsicament un votant d’esquerra que, des que el PP va dur al Tribunal Constitucional la reforma estatutària promoguda per Pasqual Maragall i aprovada amb tots els ets i uts, vota indepe en les eleccions catalanes i estatals, en creure que només amb la independència podem garantir dues coses per a mi essencials: l’obligatorietat de tot ciutadà de conèixer la llengua catalana i exercir la solidaritat fiscal —amb Espanya, Europa o el món— dintre d’uns límits.

    Aquestes últimes municipals i autonòmiques han estat davastadores en el País Valencià. En el meu relat parlava de l’extorero Vicente Barrera en la Vicepresiència primera i en la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana. Ahir va ser elegida presidenta de les Corts Valencianes, amb els vots del PP i de VOX, la diputada per Castelló d’aquesta última formació Llanos Massó, ultracatòlica, antiavortista i defensora de l’anomenat "parental".

    De l’acord subscrit entre PP i VOX per al govern de la Comunitat Valenciana, de 50 punts, he seleccionat aquests cinc:

    2. Reivindicaremos la Historia de España y de la Comunitat Valenciana y garantizaremos la libertad de memoria y el absoluto y pleno respeto a los derechos y libertades de todos. Por ello, se derogaran las normas que atacan la reconciliación en los asuntos históricos.

    3. Aprobaremos una Ley de Señas de Identidad que proteja los valores y costumbres y tradiciones de la Comunidad Valenciana como parte esencial de la plural riqueza de España. Por ello, eliminaremos las subvenciones a las entidades o asociaciones que promuevan los "països catalans".

    27. Garantizaremos la libertad de educación, la libre elección de centro y la libre elección de la lengua de enseñanza entre las dos oficiales en todas las etapas educativas.

    28. Los padres elegirán libremente y en su caso autorizarán el contenido de las actividades extracurriculares.

    29. Reforzaremos la inspección educativa para preservar la calidad de la enseñanza sacando la ideología de las aulas y permitiendo que los padres elijan la educación de sus hijos.

  • Discontinuïtats[Ofensiu]
    aleshores | 27-06-2023

    Els programes diaris ultres de les Ana Rosa Grisú, que jo veia de tant en tant quant encara anava a la Residència, units a Formiguers i Alzines i Eiximenis elssants, entre altres, fan molt mal.
    I per la ma esquerra es llisca de forma natural cap a un reformisme en el qual no es pot alhora planta cara al poder oligàrquic de madrit i gestionar les engrunes.
    Ara venen els que voldrien fusellar 26 milions d’antiespanyols….
    Diria que hi ha una discontinuïtat a la vista en la corba.
    Nosaltres en creiem molt llestos amb els nostres plans privats de no se què i aquesta gent s’han descarat atiant l’odi al foraster, per exemple “sim complejos”
    ______
    Per cert aquesta afició pel dibuix que expliques,en un altre relat, va tenir fruits, no?

    Això que poses de temps de real de lectura fa mal d’ulls. O ho redueixes molt de mida o treu-ho: ja ho veurem.

l´Autor

Joan Colom

310 Relats

825 Comentaris

93342 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >