Un rostre conegut 

M'ha agradat molt aquest escrit perquè combines molt bé la consciència del temps que va passant amb el temps que vindrà. Felicitats!! I gràcies pel teu bonic comentari.

Sí, viatjar amb el temps és inevitable, però malgrat que el nostre cos envelleixi, el nostre esperit hauria de mantenir-se sempre jove.

Hola, gràcies per dir-me la teva opinió sobre el meu poema "Clarejar és sublim".
M'alegri que t'hagi agradat.
Saluts...

No podem fer altra cosa... però els records del passat, els sentiments viscuts, les imatges a cops tan presents són un bon bagatge, som el resultat del que hem estat i viscut...i el passat sempre ens fa companyia... amb total cordialitat

El rostre l'has conegut
ni en el moment present
ni és en el de demà.
L'important és en el temps
mirant en la fotografia,
viatjant en el temps.
Molt original, Homo insciens.
I dius que "et sents ignorant davant de les lletres"... vaja... vaja...
A mi, m'ha semblat molt elegant.
Salutacions...

Aquí no és allà
i no és distància.
Avui no és ahir
sense ser temps.
El tu no és el jo
quan som dos cossos.
Tu, avui, aquí
en el pensament.