Un Nadal inusual

Un relat de: Mercè Bellfort

UN NADAL INUSUAL

"Puja a la cadira i recita'ns la nadala que has après a l'escola"
La Neus odiava aquella frase, aquella ordre que es repetia any rere any. Sabia que després de dinar tocava fer el numeret. Era molt vergonyosa i volia evitar passar el mal tràngol davant la família. Els avis, els pares, els oncles i els cosins no eren prou conscients del mal moment que la nena passava allà dalt, ben enlairada per ser observada i escoltada. Ella no sentia la necessitat de cap de les dues coses. Volia passar desapercebuda, volia que la deixessin tranquil·la. Tot i que sabia que en acabar rebria uns forts aplaudiments acompanyats d' unes llàgrimes emotives i que sempre l'obsequiaven amb una generosa propina, la Neus desitjava fer-se fonedissa.
Després d'uns quants Nadals suportant aquella penosa experiència va arribar el moment de prendre la seva pròpia decisió. Pujà damunt la taula. Tots quedaren sorpresos.
-Neus, què fas? Amb la cadira ja en tens prou i de sobres. Vinga, baixa ara mateix- li ordenà sa mare.
La nena va obrir la boca per dir:
"En-en-en- encara no- no- no us heu ca-ca-cansat de- de- de ve, de veure'm fer el-el- el- ri- ri-ridícul? Do, do, doncs, jo-jo-jo- sí!
I saltà de la taula amb una agilitat i una gràcia sorprenents. Just les que li mancaven a la parla. Tot seguit desaparegué per refugiar-se a la seva habitació.
Un somriure esplèndid va il·luminar la seva cara mentre tancava la porta. Tot seguit s'adreçà a una lleixa per agafar el seu llibre d'Història Sagrada. L'obrí per la pàgina del Naixement de Jesús i tingué l'agradable sensació que aquell nadó li estava picant l'ullet des del seu bressol de palla.






Comentaris

  • Treure'n suc[Ofensiu]
    copernic | 28-03-2009


    Hola, Mercè! D'una història que es repeteix a totes les cases ( o al menys abans es feia) has sabut treure-li la substància. En el teu relat he vist (opinió personal) la solitud del nen o la nena que vol passar desapercebut i que no el maregin. Tota la vida és un anhel d'independència i la infància és el primer crit i malgrat tot mai en som d'independents. M'ha agradat i m'ha "tocat" aquest relat rematat amb una picada d'ullet final.
    Gràcies pels teus comentaris que no em falten mai i pels ànims. Però no pateixis. És una "malaltia" coneguda i per tant, no és preocupant, haha! Petons!

  • Situacions ususals, tarannà inusual[Ofensiu]
    Unaquimera | 17-01-2009 | Valoració: 10

    Crec que aquest relat està format per dues parts ben definides i coordinades:
    La primera, des del començament fins a a "... fonedissa.", ens posa en antecedents de la situació i dels sentiments de la nena;
    La segona, des de "Després d'uns ..." fins al final, constitueix el nus deliciós i el tendre desenllaç de la història.

    De cadascuna d'elles m'ha sobtat alguna cosa:
    De la primera, la descripció que fas del moment de la recitació , quan la protagonista és "allà dalt, ben enlairada per ser observada i escoltada" m'ha fet pensar en què aquesta és tot just la situació anhelada per la gran part dels "famosos sense cap mèrit" ( els que surten a les tertulies, als programes i revistes "del cor", ... ), per tots els que es dediquen al món de l'espectacle, per la majoria dels polítics, pels personatges que ocupen càrrecs guiats per diverses passions, com ara els presients de clubs de futbol, ...
    Fins ara faig referències genèrices a adults, però també podem pensar en infants com ara aquells que surten a programes on busquen "joves estrelles", o a petits artistes de televisió, circ, cinema, ...
    En canvi, la Neus no la soporta "Tot i que sabia que en acabar rebria uns forts aplaudiments... i que sempre l'obsequiaven..."
    ( Qui és la persona inusual? )

    Llavors, vist el seu tarannà, podem afirmar que aquesta nena mai es dedicarà a la política, ni al "famoseo"?
    Podríem dir, per exemple, que té possibilitats d'arribar a ser relataire sota un nick discret que li permet passar desapercebuda, publicant escrits pel pur goig de fer-ho i compartir-los, rebent per tota recompensa un aplaudiment en forma de comentari, un obsequi en forma damable relació virtual amb altres persones generoses i desinteresades com ella?
    Et resulta una activitat "inusual"?

    De la segona part, em permeto una altra especulació: si no arriba a ser relataire, al menys serà una gran lectora, ja que sap trobar en els llibres consol, complicitat, referents... Tant de bo molta canalla els estimés tant com la teva jove protagonista: crec que a tots plegats s'ens obriria un futur millor!

    T'envio una abraçada i una picada d'ullet,
    Unaquimera

  • 5è aniversari!!![Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 11-01-2009 | Valoració: 10

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Quins temps aquells![Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 03-01-2009


    De petit jo quequejava, i era dels que no tenien ganes d'enfilar-se a la cadira, però en el fons m'agradava, tot i quequejar, i ser mol tímid, m'agradava recitar i que m'aplaudissin, els diners no sobraven aquells dies, i poca cosa en trèiem, i més quan érem tants a repartir (8 germans i germanes i alguns cosins més). M'he vist en el final de la nena, tancat a la meva cambra, però sempre després de recitar, aquells Nadals sempre els retinc amb poca llum i fred, però entranyables, com el teu relat, mol ben escrit i d‘ambientació genial.

    Bon any Mercè!

    Ferran


  • El Nadal acostuma[Ofensiu]
    ambelma | 03-01-2009

    En aquestes dates és fa dels nens i nenes el centre d'atencó en molts moments, alguns disfruten i altres volen desapareixer de l'escena.

    Jo per sort vaig tenir germans petits que prenien aquest paper i ma mare era qui feia vibrar les cordes vocals i ens feia plorar amb cançons que no eren de Nadal, mentre el meu pare acompanyava amb la guitarra. Bons records ...

  • Aquesta rondalla [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 28-12-2008 | Valoració: 10

    Aquesta rondalla alhora que entranyable pot resultar una llissó o si més no una reflexió per alguns pares... Ja que desprès d'un text encantador esclata un final inesperat i colpidor.
    M'ha fet recordar la meva llunyana infantesa en la que després del àpat nadalenc i antes de cobrar les estrenes no hi podien faltar les recitades poètiques dels més xics, quina vergonya!!
    Amb afecte,

    J. Lluís Cusidó

  • Un final amb complicitat[Ofensiu]
    nuriagau | 23-12-2008 | Valoració: 10

    Un altre dels teus entranyables i, alhora, originals relats.

    Potser pel mal record que el meu pare té i et comenta, a mi mai em va tocar dir el poema de Nadal, tampoc a l'escola em feien aprendre'n cap.

    Ara tinc un fill que gaudeix molt fent totes aquestes coses i jo, amb ell. De moment fa allò que li toca fer a un nen per les festes de Nadal. No té por ni vergonya a sortir en públic i recitar una poesia o actuar en una obra de teatre. Potser perquè encara no té coneixement!

    Felicitats i gràcies pel relat!

    Aprofito per desitjar-te que passis unes bones festes nadalenques per Sants o allà on sigui.

    Nuria Gausachs i Cucala

  • sorprenent[Ofensiu]
    marsil | 23-12-2008 | Valoració: 10

    Principi tendre. Per un moment m'he vist sobre la cadira folrada de flors de "cretona" recitant la nadala que durant quince dies abans del Nadal, les monjes tenien como a "prioritat absoluta".

    Final sorprenent i una mica cruel. Els pares a vegades per la falera de tirar amunt els fills, el que aconseguim ès enfonsar-los i que al final és revelin, -amb tota la rao del mon-.

    Endevant, no paris, "sigue sigue".

  • Una història molt tendra,[Ofensiu]
    Xantalam | 22-12-2008

    i és que els adults no ens adonem del dany que podem fer als nens. Bo i que són nens moltes vegades també mereixen que siguin respectades les seves preferències sense imposar-nos tant.
    El final és divertit, m'ha agradat.

    Que passis un BON NADAL, Mercè en companyia dels teus!

    Empar

  • Et desitjo[Ofensiu]
    brins | 22-12-2008

    un Bon Nadal, curull de paraules, amor i felicitat!

  • M´ha fet molta gràcia aquest relat[Ofensiu]
    brins | 22-12-2008 | Valoració: 10

    M´ha agradat la història d´una nena que no sabem que quequeja fins cap al final del relat,
    i m´ha agradat la manera com ens l´expliques. Enhorabona!

  • Gràcies[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 22-12-2008 | Valoració: 10

    Per aquesta via agraeixo els teus comentaris i també els teus Relats. Visca aquesta eina d'escriure i compartir.

  • Picada d'ullet[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 22-12-2008 | Valoració: 10

    Complicitat... amb el Nadal i els missatges. Potser aixó és un dels valors a retrobar.
    Relat ple de tendresa i l'he notat per dins el meu cor i per fora, la pell. Enhorabona.

  • Jo també![Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 22-12-2008 | Valoració: 10

    Jo també -fa molts, molts anys-, pujava dalt d'una cadira i recitava el "vers de Nadal". No quequejava com la nena del teu relat, però tenia una vergonya immensa.
    Sé, però que quequejaria en posar-te valoració, però... només en puc posar una.
    Bon Nadal!
    - Joan -

  • divertida[Ofensiu]
    llacuna | 21-12-2008 | Valoració: 10

    divertida aquesta rebel dia nadalenca

  • Quan jo era molt menuda[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 21-12-2008 | Valoració: 10

    i venia algú a casa, m'enfilava a una cadira i li deia a la mare: Digues-li a aquesta senyora que m'escolti com canto". Però amb dos o tres anys més, em passava el mateix que a la Neus. Quina vergonya haver de recitar el poema de Nadal! Però jo no vaig tenir mai els seus nassos ni el Nen Jesús em va picar l'ullet. Repeteixo el que ja t'he dit altres vegades. M'encanta com escrius, Mercé,.
    Bon Nadal i que el proper any seguim gaudint de relats tan tendres i encantadors com aquest.
    Una abraçada.
    Nonna_Carme

Valoració mitja: 10