Un Judes superticiós

UN JUDES SUPERSTICIÓS


Revista d’Arqueologia número 1341 pàgina 3

S’ha descobert en unes excavacions prop de Jerusalem les restes d’allò que podria ser el Cenacle, és a dir el lloc on suposadament es reunien Jesús i els seus deixebles i on, segons la tradició, es va celebrar l’anomenat “últim sopar”. Confirmarien aquesta teoria uns papirs manuscrits trobats dins d’un cofre en un miraculós —i mai més ben dit— estat de conservació.
Un d’ells està signat pel mateix Judes Iscariot, i el seu contingut és tan sorprenent i inesperat, que ens atreviríem a dir que podria trasbalsar els fonaments del cristianisme. En reproduïm íntegrament una versió traduïda i, tal com veureu, ens dóna una versió del Sant Sopar ben diferent de la que fins a dia d’avui ens havien transmès els Evangelis:
“Aquest vespre me n’he adonat que a taula érem tretze i m’ha colpit un mal pressentiment. Els dotze apòstols i Jesús: tretze. Com pot ser que no ho hagi vist abans? Potser els altres no hi creuen en la fatalitat, però jo sí. La sort i la mala sort existeixen, i el tretze és un senyal inequívoc de malastrugança.
Si no hi faig alguna cosa ens colpirà una desgràcia. N’estic ben segur.
M’estimo a Jesús i als meus companys, i no els vull cap mal. Per això he abandonat el sopar fingint un mal de ventre.
Ara, protegit per la nit, me n’aniré i ja no em veuran mai més. El cor em diu que si seguim tots tretze, quelcom de terrible ens ocorrerà. I no ho puc permetre.
Abans però, vull deixar-ho per escrit; i això per dos motius.
El primer és que els meus amics sàpiguen el motiu de la meva sobtada desaparició. Amics, espero que quan llegiu això entengueu la meva decisió. Tot és pel vostre bé.
I el segon és perquè les generacions futures entenguin i valorin el meu gest i no em titllin de traïdor per haver abandonat al nostre mestre.
Sé que Jesús i nosaltres estem fent història i per sobre de tot cal que la veritat prevalgui.

Judes Iscariot”

PSEUDÒNIM:
Anatema