Cercador
Un dels pisos
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
L'ascensor nou de trinca brillava com un espiadiomis endiumenjat i feliç -i excessivament presumit- emmillant-se en aigües de rierol, inconscient que qualsevol truita grassa se'l pogués cruspir.
L'ascensor es va aturar al primer pis. Les rajoles eren una pàtina greixosa i les criatures abillades amb roba tronada que vivien darrere les portes esberlades i primes que l'hivern atravessava per fer festa grossa glaçant cossos i ànimes jugaven a lliscar-hi, capaces de riure, ignorants de prendre mal.
L'ascensor va parar al segon pis. Tot eren teranyines enganxifoses, fruit d'anys i panys de misèria, d'estómacs buits i ulls desllagrimats. Se sentien planys, d'aguts i de dèbils, melodia inaguantable.
L'ascensor va obrir les portes al tercer pis. Foscor absoluta. Silenci pregon. Aleshores qui viatjava en ell va sortir.
L'ascensor va ser enviat avall novament.
Quan hi va ser, havia perdut la lluentor. Tenia el dintre adolorit perquè els ascensors no poden cridar. I ell havia estat instal·lat en un dels pisos del regne de la Mort. I l'havia traslladada!
L'ascensor es va aturar al primer pis. Les rajoles eren una pàtina greixosa i les criatures abillades amb roba tronada que vivien darrere les portes esberlades i primes que l'hivern atravessava per fer festa grossa glaçant cossos i ànimes jugaven a lliscar-hi, capaces de riure, ignorants de prendre mal.
L'ascensor va parar al segon pis. Tot eren teranyines enganxifoses, fruit d'anys i panys de misèria, d'estómacs buits i ulls desllagrimats. Se sentien planys, d'aguts i de dèbils, melodia inaguantable.
L'ascensor va obrir les portes al tercer pis. Foscor absoluta. Silenci pregon. Aleshores qui viatjava en ell va sortir.
L'ascensor va ser enviat avall novament.
Quan hi va ser, havia perdut la lluentor. Tenia el dintre adolorit perquè els ascensors no poden cridar. I ell havia estat instal·lat en un dels pisos del regne de la Mort. I l'havia traslladada!
Comentaris
-
Estrany[Ofensiu]Edgar Cotes i Argelich | 09-05-2013 | Valoració: 10
Un relat realment estrany, però que m'ha agradat molt! Una metàfora molt complexa de la vida però ben agafada! Et felicito! Segueix escrivint!
Edgar -
L'ascensor negre[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 09-05-2013 | Valoració: 10
Redéu, quin malson he tingut avui! Somiava que l'ascensor de casa pujava cap a no´sé on, s'anava transformant en no sé què i al tercer pis hi baixava no sé qui, vestit no sé com i que feia no sé què. total, que l'ascensor tornava a la planta baixa amb una ferum de sofre espantosa. redéu! M'has posat els pels de punta amb aquest relat tan avanguardista, tan imaginari, tan surrealista o tan tan. Et felicito per la imaginació que no et para de rajar. Una abraçada. Llegir-te sempre és un plaer.
Aleix
-
Un ascensor ...[Ofensiu]Eloi Miró | 09-05-2013
...que ve a representar la vida o una fins i tot una mateixa persona... molt ben trobada la metàfora.
I si al tercer pis hi ha la mort... què hi deu haver a les golfes?
Salutacions
Eloi (el de les cadires)
-
Amunt i Avall[Ofensiu]Joan G. Pons | 09-05-2013 | Valoració: 10
Un ascensor pot explicar moltes històries i com puja i baixa no té temps....
Enhorabona per aquest Relat !!!
Valoració mitja: 10
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
440091 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com