Acudit explicat a la manera relataire

Un relat de: Màndalf

La nau solcava el mar, la decidida proa escampant escumes d'aigua a babord i a estribord. L'àmplia popa deixava anar un camí de neu que es perdia, majestuós, milles enllà. El passatge, de diverses procedències, gaudia del viatge deixant anar els cabells embullats al vent, observant les bandades de dofins que saltironejaven entremig de les onades. La tripulació, enfeinada però entusiasta, estava amatent i sol·lícita a les comandes, àdhuc als capricis, dels passatgers. Qualsevulla petició era promptament escomesa i satisfeta pels excel·lents professionals.

Joves donzelles, fermoses, voluptuoses, es bronzejaven estirades als voltants de la coqueta piscina de la coberta. Joves efebus, morens i musculosos, competien entre ells per captar l'atenció de les noies. Els cossos, quasi nus i prèviament remullats a l'aigua cristallina, brillaven al sol, provocadors. Tot era ideal i una perfecta harmonia regnava aquella tarda de setembre al creuer de vacances pel mar del Carib.

Ah! però els designis del destí son inescrutables. El fat s'encarregaria com sempre de desfer l'ordre, de trencar els instants de felicitat tan difícils d'aconseguir. Qui havia de dir que aquella vella mina a la deriva coincidiria en el temps i en l'espai amb el luxós vaixell? Qui havia de dir que seria capaç d'explotar després de passar setanta anys al mar envoltada de salnitre, rovellada i malmesa? Malauradament, quan l'enginy va colisionar amb la quilla del buc, l'espetec i la sotragada van ser demolidors.

- Capità meu capità! Tenim una gran via d'aigua a l'aleta d'estribord, sota la línia de flotació! -feu el contramestre, amb gran excitació.
- És greu? -inquirí el capità, preocupat.
- Ens enfonsem. En dues hores com a molt -era la crua realitat, esfereïdora.
- Baixeu les barques de salvament. Ordeneu i agrupeu el passatge i la tripulació. Ràpid!! -el capità intentà mantenir la serenitat.

Malgrat l'histerisme general, el desordre i els ferits, sí més no, tot es feu amb gran celeritat. Un cop els bots de salvament a l'aigua i tot el personal a coberta, el contramestre anà a cercar les noves ordres del capità. Després de molt buscar-lo, la seva sorpresa va ser majúscula quan el va veure a baix, a la primera barcassa, instal·lat el primer de tots i al millor lloc, a punt de solcar.

- Capità meu capità! Què feu? Si encara hi ha dones a bord! -cridà el subaltern gesticulant, mig cos fora de la barana.
- Sí home, estàs sonat o què? Com per follar estic jo ara.

Comentaris

  • Agraiment, rotllo, esplicació, agraiment i abraçada.-[Ofensiu]
    Unaquimera | 03-06-2009

    Benvolgudíssim autor d'aquesta versió de l'acudit: GRÀCIES!

    Amb això ja podria quedar com una senyora i donar per acabar el comentari sobre aquest relat, ja que la paraula expressa perfectament el meu sentir en aquests moments, però ja que m'he posat i he començat a escriure, aprofito per enrotllar-me una miqueta més.
    Resulta que he estat uns quants dies "en pausa" per culpa d'un mal que m'ha atrapat sense avisar, a partir de la qual cosa el metge ha aprofitat per omplir-me de pastilles, polvus ( dels que es dissolen en aigua ), capsules, i altres ingeribles, que m'han deixat una mica feta pols... i que després d'aquests dies de desconnexió, quan he tornat al curru he trobat la feina més amuntegada que abans... i avui encara s'ha enredat més la cosa... total, que he tingut la sensació de què m'estava estressant i m'han dit veus de confiança que això no és bo... i tu dius: i ara perquè m'explica això?... i jo et dic: perquè he entrat per aquí a veure què... i com que feia temps que no et llegia, m'he arribat fins al teu espai, i he vist que FA UN MES GAIREBÉ que no publiques... i he vist molt clar que necessitava una dosis del teu humor... i he recorregut cap a baix la llista de relats... i així m'he trobat amb aquest! I ESCOLTA'M, TU: mà de sant! Se m'ha passat l'estrès i m'he posat d'un bon humor que fa goig... i per això ve allò del començament: que gràcies, noi!

    En conseqüència conseqüent, t'envio una abraçada agraïda i enriallada, a la manera realataire,
    Unaquimera

  • Amor?[Ofensiu]
    Queca | 23-01-2009 | Valoració: 10

    Ets tu? De veres? Quina il·lusió! Deixa'm dir-te, però, i deixant de banda la teva majestuosa i a la vegada intimidatoria mirada, que aquest acudit ja me l'havien explicat, però no he sabut quin era fins a l'últim paràgraf. Genial.

    Moltes gràcies, amor, pel teu comentari, i la teva revelació.

    T'estaré esperant, de moment.

  • Molt bó, molt bó![Ofensiu]
    copernic | 22-01-2009


    aquest acudit explicat a la manera relataire. És això, senzillament: Entretenint-se en els detalls, fent una mica llarga la singladura, el viatge interromput per l'imprevist i una prosa neta, elegant, amb un pèl de lirisme per contrarrestar la "boutade" que ens provoca la riallada fnal, fins i tot sabent l'acudit.
    Bé, ja queda poc pels calçots. Ja portaràs uns calçotets florejats, adequats per a l'ocasió? hehehe! Rep una abraçada i fin aviat, maco!

  • Bon relat[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 12-01-2009 | Valoració: 10

    Ens mostres com d'una història coneguda, en aquest cas un acudit, es pot explicar novament amb descripcions acurades i vestint-la amb imatges que ensenyes al lector a través d'una narrativa treballada. Un bon exemple de que per escriure bé, no és imprescindible que hi hagi sempre la inspiració d'una idea original. Crec que, en aquest cas, l'originalitat es troba precisament en el fet d'haver-hi pensat.
    Una abraçada

  • Moltes felicitats!!![Ofensiu]
    bocidecel | 11-01-2009 | Valoració: 10

    I moltes gràcies per ser-hi, pel regal de les teves paraules. Una abraçada.

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Com he gaudit[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 26-11-2008

    navegant en el teu vaixell. Amb molta elegància, en els primers paràgrafs, i amb un humor desbordant, en les darreres línies has escrit un relat que m'ha fet riure de valent.
    Aix! si no fos per aquests moments tan fantàstics què seria de nosaltres, criatures indefenses i fràgils? Crec que el teu capità de ben poc ens serviria, he,he.
    Salutacions.
    Mercè

  • Boníssim, si senyor!!![Ofensiu]
    Leela | 24-11-2008

    amb quina elegància i savoir-faire descrius acuradament aquest viatge en vaixell cap al Carib, on formoses i formosos es torren al sol. Al final però el que va més torrat és el capità que de tonto no en té un pèl i s'estima més salvar la gorra que complir el desig de molts de morir fent una cosa agradable.
    He rigut moltíssim: no sé si més amb el final o amb la tensió que crees amb la redacció perfecta i brillant que vaticina un final explosiu.

    Riure de nosaltres mateixos (i en concret de la pedanteria innocent i inevitable que tenim molts a fi i efecte d'aparentar saber fer una cosa que no sabem fer) és el més gran signe de saviesa ;-D
    (algú ho devia dir això però no sé qui)

    Petonarrus!

Valoració mitja: 10