u

aquesta poesia moderna que parteix d'un títol original, que enllista una llista de paraules inconexes, seguides, emparentant-les sense tenir la mateixa sang, jugant amb el so semblant dels mots i acabant amb una pinzellada genial: tot és U!!! genial! si poguéssim fer el mateix amb les persones...!
Una abraçada, nina nadiua de la poesia.

Que puc fer, després de tot el que t'han comentat? submergir-me un altre cop en el teu poema. Petons desde l'Empordà.

Chen.

uo! et tornem a tenir per aquí!
(ja m'estava preocupant el pensar que el teu me'n vaig no havia estat provisional! jeje

Un seguit de paraules que dibuixen espais naturals, entorns de bellesa creada amb simplicitat i senzilles formes, olors, sensacions... Formen un espai que es va dibuixant amb rapidesa en la pronunciació de cada mot...

sembla que el kit-kat t'ha anat força bé, oi? jeje, me n'alegro doncs! Crec que ets dóna (o persona, com prefereixis) de tot arreu: que no tens els peus fixos en un mateix punt, que constantment tens les ales esteses a punt per aixecar el vol i guaitar altres indrets des de l'alçada d'uns ulls observadors i encuriosits per noves descobertes!

és genial!

ens retrobem per aquest indret de lletres!
cuida't,
Gemm@

ni mai havien estat en altres llocs..

així que no cal que digui;
benvinguda!

una unitat...

La sonoritat interna de la rima fa créixer el poema fins al final, on queda cada racó ple de l'u, de tot...

"pell escorça pèl
alè i terra, aire i mel"

uns versos que embolcallen i tenen fins i tot gust i fan olor...

M'ha agradat molt i m'ha recordat els poemes que darrerament penja l'amic Bruixot.

Tornes i triomfes!

angie

M'és difícil raonar per què aquest poema -o poesia, què sé jo- m'ha agradat tant. Podria ser per la sonoritat, tan rotunda com harmònica. Per com flueixen els mots i els versos, amb facilitat i sense necessitat de connectors. Per el final, rodó i segur. Però crec que m'ha agradat tant perquè sí, que també és una bona raó.

eis, bones altra vegada! què tal tot? com ha anat aquest "break"?

Segur que de nou amb energies represses, amb un munt d'experiéncies per explicar, un munt de situacions per ser recordades i un somriure enorme entre memòries i un present recent!

Tota una u de coses, de petits detalls que junts fan un Tot...

ens veiem novament per aquí!
que vagi bé,
Gemm@

Em deixo acaronar per les teves paraules; penetren pell endins fins fondre's entre aquell espai que uneix el cos, el cor i la ment...
Més que la unió del tot m'ha semblat una simbiosi amb tot el que ens envolta.
Transcendental i suau alhora, perfumat de vida...
Un ritme estranyament cadencial (com si fossin batecs diferents que sonen miraculosament a l'uníson) ressona entre les imatges dels versos.

He trobat a faltar molt llegir-te i comentar-te!

Petonets i fins ben aviat!

Un poema contudent, amb un concepte d'unita prou clar.

Crec que deixes les idees ben definides i amb molt bon ritme.

Salutacions!!!

M'encanta. Com les paraules es van encadenant poc a poc fins arribar al final, contundent.
Hi llegeixo molt en el que dius, i de fet (coincidència?) em fa pensar en una conversa que he tingut avui al matí. D'alguna manera resumeixes una filosofia de vida (la meva, en molt bona part) que cal ser u amb tot, i contemplar el que ens envolta com a celebració de la vida, des de la mel fins a la putrefacció (tinc al cap fer un poema amb aquest títol, un poema bell, com és de bella la putrefacció).
El millor, per mi, els últims versos:

fragància essència ferum
mimetismes mecanismes organismes
Ferum, mimetismes, mima, mima...
Ah, i la repetició de rimes internes, una meravella.
Tornes amb força!

Xavier.

p.s. El Xavier al que li dediques el poema... no crec ser jo... jo no t'he ensenyat res de res... que jo sàpiga!

... tornes exòtica. Noves formes de parlar, d'expresar-te. Suposo que en aquest poema podriem tornar a la discussio del primer poema que et vaig comentar, li falten les puntuacions? jejeje
Suposo que m'agrada la puntuacio per intentar marcar el ritme que hauria de seguir el lector, i en el teu poema l'he imaginat.

"hom es tot: tot és u."

mmm...

Equinozio