Trèvol

Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
Esperança Marquès es va canviar el nom pel de Lady Macbeth perquè sempre havia volgut viure atrapada entre teranyines de tinta. Tanmateix, l’únic que tenia de noble era el seu cognom de veritat. Així fou com es convertí en un personat inventat, la poetessa del trèvol, perquè cada dia enviava una carta amb un exemplar verd del seu jardí. Li agradava irrompre per sorpresa en les llars del seu poble sota la caputxa d’un pseudònim i es divertia fent aquesta broma innocent perquè Lady Macbeth no existia; almenys, fora de les pàgines de la literatura. Fins que, un dia, a ella també li va arribar un sobre a casa. Era completament blanc, sense res escrit. Tampoc no tenia remitent, però a dins hi havia una nota: «Moltes gràcies, perquè el meu trèvol és de cinc fulles. Diuen que els de quatre porten sort, però a mi m’heu abraçat amb el regal de l’esperança com una mà invisible que m’ha tocat amb la gràcia dels cinc dits de Déu.». No deia res més perquè les paraules s’acabaven aquí, i Lady MacBeth no resoldria mai el misteri de com li havien acabat despullant la identitat. A partir de llavors, es fixava encara més atentament en cada trèvol que collia. I necessitava trobar-ne més, molts, tots, que tinguessin cinc fulles perquè ara sabia que eren els braços de l’esperança que dormien ocults al fons del seu jardí.

Pseudònim: Loira Durban

Comentaris

  • M'agrada[Ofensiu]

    Un relat poètic, inspirat i esperançador!

  • Gràcies! [Ofensiu]
    Loira Durban | 22-04-2018

    Moltes gràcies, rnbonet!

    I que els trèvols ens duguin l'esperança del que és inenarrable... :)


    Salut i fins aviat!


    Marta

  • Un trèvol...[Ofensiu]
    rnbonet | 21-04-2018

    ...de cinc pètals és com una merla blanca amb deliri.

    Viure un món imaginari, dintre una història imaginada és d'allò més inenarrable. Ho has aconseguit, però.

    Salut i rebolica!

  • El jardí de l'esperança[Ofensiu]
    Loira Durban | 21-04-2018

    Bon dia, Aleix!

    Moltíssimes gràcies pel teu comentari. És preciós, com sempre! :)

    Acabo de llegir el teu relat i encara estic embriagada pel perfum del gessamí que desprèn... M'encanta que tots dos hàgim dibuixat l'esperança en forma de jardí. Ens hi endinsem i... tot es fa possible :)


    Una abraçada i fins ben aviat!


    Marta

  • L'esperança dels unicorns[Ofensiu]
    Loira Durban | 21-04-2018

    Bon dia, Unicorn Gris!

    Moltíssimes gràcies pel teu comentari. La meva poetessa no es canvia el nom per ser famosa, només per viure l'esperança sota la caputxa d'un pseudònim. I el més màgic és que ho fa sense saber-ho! Però els unicorns també són animals de fe... I la fe és un també està feta d'esperança! :)


    Una abraçada i fins aviat!


    Marta

  • El trèbol de l'esperança[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-04-2018 | Valoració: 10

    Hola. Aquest matí he enviat el relat de l'esperança. Segur que el publicaran ben aviat. I pel que fa al teu, m'ha semblat d'un lirisme exquisit, a mig camí de la fantasia i la prosa poètica. Un gustàs llegir-te! Una forta abraçada.

    Aleix

  • Excel.lent microrelat.[Ofensiu]
    unicorn_gris | 20-04-2018 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest microrelat, sincerament, maca.

    M'agrada com la dona renuncia al seu nom per a "convertir-se" en un personatge de llegenda, per tal d'obtenir fama. N'obté algun resultat positiu, bé per ella. I ho fa de casa en casa....

    Potser jo hauria de canviar-me el nom i fer com ella per tal d'obtenir fama d'una vegada.... No, és mig broma.

    Ens veiem per Relats. Cuida't.

l´Autor

Concurs ARC de microrelats a la Ràdio

695 Relats

1206 Comentaris

302595 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
CARATULA CONCURS

Descripció

D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.

Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.

Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.

Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!

Agrupació de Relataires en Català


SOM LLENGUA VIVA!!*!!