Topògrafs de carrer

Les narius del negre i del pèl-roig pràcticament es tocaven de tan a prop que tenien les seves cares. Amb prou feines els separava un mini-mil•límetre. M’atreviria a dir que si passéssim un foli din-A4 en l’espai que quedava entre les dues mirades amb prou feines s’hi escolaria. Potser quedaria encallat com una butlleta que no pot introduir-se dins l’urna.
Es trobaven en una cuneta de carretera comarcal i eren quarts d’onze de la nit. Feia fred. Cinc graus a tot estirar. Ni amb les llums llargues del vehicle il•luminant-los dins la foscor com si fossin actors d’una sèrie de moda varen moure’s ni un centímetre. Les pupil•les de l’un estaven fixades en les de l’altre. La testosterona del mascle català era més forta que la por a morir esclafats per un cotxe. Amb la primavera a punt d’arribar la setmana vinent estaven disputant-se la femella més fèrtil de Santa Coloma de Queralt.
I és que els gats, per molt casolans que semblin, son uns felins molt agressius i territorials quan s’hi juguen la perpetuació de la seva estirp. I marcant espai són millors que topògrafs professionals.