Cercador
Timidesa
Un relat de: Montserrat Agulló BatlleMai havia conegut a ningú tant poc parlador com ell. Els seus ulls però, expressaven tot el que els seus llavis no deien.Vaig conèixer al Pau a la Facultat de Lletres on tots dos estudiàvem Historia de l’Art. Era un estudiant brillant. Sempre sobresortia en els exàmens escrits. Els exàmens orals eren la seva bestia negre. La nit anterior de fer-los, no podia ni dormir i l’estomac se li tancava, com els hi passa als bivalves al contacte d’una alga o d’un granet de sorra.
La Marisa, una companya de classe, es va encaterinar del Pau. Dels seus ulls i dels seus silencis discrets i reflexius.
Molt millor que un bust parlant, uns ulls que t’ho diuen tot, explicava la Marisa a les amigues. I en el fons totes li teníem enveja al veure que el Pau n’estava tant d’ella...
Comentaris
-
Brevetat[Ofensiu]Sègol Dalla | 04-03-2025
Amb molta brevetat has estat capaç de dir moltíssimes coses. Quines imatges que generes....
-
Un ulls que parlen...[Ofensiu]Rosa Gubau | 27-02-2025
no necessiten grans paraules, la Marisa ho va saber interpretar molt bé, i la gelosia de les companyes ho va confirmar amb escreix.
Un relat curt, però amb un bon missatge.
Salutacions, Montserrat.
Rosa.
-
Reflexada[Ofensiu]Helena Sauras Matheu | 27-02-2025 | Valoració: 10
Bon dia, Montserrat Agulló Batlle:
Has escrit un relat breu, però molt interessant. Es nota que estimes l'escriptura. La veritat és que m'he vist reflexada per aquests nervis que tenia el Pau a l'hora de fer una prova oral. A mi també em passava, amb el temps i, poc a poc, es supera...
A l'última frase, demostres sinceritat al parlar-nos de l'enveja que li tenien les amigues.
Una abraçada i a continuar escrivint.
Helena
l´Autor

76 Relats
241 Comentaris
27958 Lectures
Valoració de l'autor: 9.97
Biografia:
Montserrat Agulló Batlle. Barcelona,1946He conegut Relats en Català gràcies a la meva filla gran que, sabent la meva afició a escriure, em va animar a apuntar-m'hi.
Vaig néixer a la postguerra i recordo que a l’escola, on l'ensenyament era malauradament tot en castellà, ja m’agradava fer ‘redacciones’, algunes d’elles bastant fantasioses, segons les monges.
A la família sempre hem apreciat molt els poemes de la meva mare Mª Dolors Batlle (1910-2000). Els que va escriure de jove durant els temps convulsos de la guerra civil, transmeten amb molta força el que va representar per ella i per tants l’horror d’aquells anys. A vegades, pensant amb ella, he intentat escriure poesia, però sempre ho he trobat extremadament difícil. La narrativa és el gènere en el que em trobo més bé.
A part de relats curts he escrit dues memòries, en una explico les vivències dels dos anys en que vaig fer d’au-pair a Londres i en l’altre el dia a dia d'una joguineria de Cardedeu (El Gat Corneli).
Des de fa més de 30 anys visc a Cardedeu. Tinc quatre fills i sis nets, a qui de vegades dedico alguns dels meus escrits.
Compartir els meus relats em fa il·lusió i és alhora un repte per mi. Espero viure aquesta nova etapa com una mostra més de la meva estima per l’escriptura.
Últims relats de l'autor
- Un astronauta poeta
- Zorbas
- La Catedral de León, "La Pulchra Leonina"
- L'anell d'aiguamarina
- Ai els regals!
- Carnestoltes
- Esperant el tren de les 10.20h
- I una nit de Festa Major
- Ingeüitat
- Un bosc familiar
- Una anècdota d'estiu
- Xarxes socials?
- Francesc i Maria
- Ls set vides d'un gat
- Sant Jordi, roses i llibres

