Cercador
TEU...
Un relat de: brins- Compartir:
Relat guardonat amb el PREMI LOCAL DE PROSA al XVIII Certamen Literari de l´Associació Cultural 7 PLOMES, de Mollet del Vallès. Sant Jordi del 2009.
TEU...
Quan has sortit de l´estança, ni tan sols t´has adonat que m´abandonaves, no t´has girat, ni has mirat enrera has separat les nostres vides de cop, sense acomiadar-te. Una part teva ha quedat en mi...
En decaure´m la fortalesa, he voleiat per espai nítid i fred, envoltat de lluor de marbre, fins que m´he sentit defallir; he caigut damunt de terra dur on he romàs,
solitari, durant eternes hores; tan sols el jaç blanc que m´acollia em parlava de tu, mentre em retallava el cos amb dibuix negre i abstracte.
Petjades cegues i indiferents m´han sacsejat l´ànima i m´han cisellat en mil esbossos ambigus, obres de pintor contemporani, però he sobreviscut amb fermesa perquè el record del contacte amb la teva galta... era carícia dolça que m´alleujava. Mai més no et sentiré l´escalfor; no tornarem a pentinar junts l´oreig del desig ni em podré aferrar al teu clatell, com l´escorça s´abraça a la soca, però l´aroma que hem compartit tu i jo, serà sempre bes perfumat en la memòria.
Crec, estimada, que torno a sentir els teus passos... El cor em batega amb força... Has entrat i veig que m´observes... Em mires, amor meu! Veus el cabell negre que aquest matí, en pentinar-te, ha caigut a terra i saps que sóc teu, que et pertanyo en cos i ànima...
Què fas....? On em portes ?
Comentaris
-
Enhorabona[Ofensiu]Francesc Piñol | 19-06-2009
Pilar Pel premi merescut i gracies encara que amb retard pel teu comentari.
Cesc -
Benvolguda Brins/ Pilar[Ofensiu]Calderer | 29-05-2009
Primer de tot felicitar-te per aquest premi, potser el vas anunciar al fòrum però jo no em vaig assabentar. El TEU text del repte em va semblar molt original i molt ben estructurat i acabat. També em va agradar la tria lèxica que em sembla a mig camí entre la prosa i la poesia.
Però a més de llegir-te i comentar-te (m'ha agradat molt també el text dels llops de nit ja que jo he passat alguna cosa semblant) volia tornar a dir-te, per si no ho has vist al fòrum, que de cap manera m'he sentit ofès pels comentaris-correccions gramaticals i que el meu post no era per cuestionar la teva opinió sinó per aprofitar (aprofitar-me) que saps molt més que jo de gramàtica per aprendre una mica. Espero que quedi aclarit el malentès i que em segueixis corregint tot el que vegis i tot el que vulguis.
Salutacions
Lluís -
Excelent[Ofensiu]surina | 28-05-2009 | Valoració: 10
Un premi ben güanyat. Et felicito.
Una abraçada.
Irene Tironi -
preciós[Ofensiu]ESTEL | 11-05-2009 | Valoració: 10
sense saber qui era realment el que estava mort, ja m´ha semblat preciós el poema.
He estat molt tossuda, l´he llegit i rellegit.
Caram una vegada l´ entens, sembla mentida no haver-ho agafat a la primera, estava clar
Enhorabona!!!
una abraçada -
la veu de les coses sense veu[Ofensiu]franz appa | 08-05-2009
pentinar el desig... ambígua expressió poètica que en un sobtat giravolt il·lumina el seu veritable sentit!!
Sura el perfum, com sempre, en el teu text, en la forma amb què decores amb tints i aromes fets i escenes mínims que esdevenen màxims d'expressivitat.
I ens deixes en la melangia d'aquesta petita mort, sentint la veu errònia del qui, enamorat i trasbalsat per la seva passió, no s'adona que és absolutament invisible per a la indiferència del món... Bé, no del tot invisible: a penes una línia negra sobre un paisatge blanc (vida tan efímera sobre la vastitud gelada de l'univers).
Una abraçada,
franz
-
Felicitats![Ofensiu]Mercè Bellfort | 06-05-2009 | Valoració: 10
Et felicito, Pilar, per haver escrit una prosa poètica tan ben escrita. Lligues els mots amb una cura i un sentiment que no m'estranya que t'hagin concedit aquest premi. Tu te'n sentiràs ben satisfeta i feliç i jo ben orgullosa de comptar amb una companya relataire que ens ofereix una joia rera una altra.
Gràcies, doncs, pels teus mots i reitero les meves felicitacions.
T'envio molts petonets.
Mercè -
Quan el vaig llegir per primera vegada [Ofensiu]- | 06-05-2009 | Valoració: 10
Em va semblar que descrivia el final d'una relació amorosa, amb records i enyorances però no vaig entendre bé les últimes línies.
Avui el torno a llegir i m'adono que... no és el que semblava! I es que aquest cabell tan sensible i poètic (tan humà), despista força. Però ara el final em lliga perfectament.
-
Preciosa prosa poètica![Ofensiu]Cendra de flor | 05-05-2009 | Valoració: 10
Evoca enyorança i tristesa!
Felicitats
Cendra de flor -
Preciosa prosa poètica![Ofensiu]Cendra de flor | 05-05-2009 | Valoració: 10
Evoca enyorança i tristesa!
Felicitats
Cendra de flor -
On em portes amb les paraules?[Ofensiu]príncep del país del vent | 05-05-2009 | Valoració: 10
Magnífic relat, d'enyor i nostàlgia, que mitjançant el recurs retòric de la sinècdoque, aconsegueixes de descriure la part pel tot, el cabell per la persona. Un relat commovedor per la seva originalitat.
-
...[Ofensiu]gypsy | 02-05-2009
d'absències, records i miratges.
Què en restarà de nosaltres després dels mots?
;)
Valoració mitja: 10
