T'estimo de

.

A mi el teu poema em deixa un sabor d'enyorança, d'absència i d'estimació per sobre del pas del temps i la mort.

La primera estrofa llisca com la seda per la seva musicalitat i la seva plasticitat també. La resta va rodant amb un munt de suggeriments que fa que el lector imagini, dedueixi i hi copsi diferents sentits i significacions del poema. Vet aquí on rau l'excel·lència del poema...
.

explicacions, Atlantis! XD! Críptic en el contingut, sedós com una musselina en el continent. Obert a variades interpretacions, una de diferent cada cop que el rellegiu, i això sempre convida a una següent lectura, el somni de tot escriptor. Enhorabona, Atlantis!

Atlantis,

Com he llegit en comentaris precedents, també a mi em costa d'entendre el poema. Tot i això, dos apunts:
Aconsegueixes crear interès, curiositat, i això em sembla prou positiu.
I, d'altra banda, em transmet una sensació de tristor i d'enyor, d'haver estimat i patit. Això és un aspecte recurrent, potser, en algun dels teus poemes (jo soc nou aquí i no n'he llegit pas gaires).

En qualsevol cas, no deixa indiferent, i ho dic amb etiqueta de valoració.

Salutacions,

Fidel Gangonells

que es reflecteix un poema curós i sensible. Rítmic i ric en paraules que flueixen plenes de sentiment i desig.. A mi també em costa interpretar la bona poesia, però si em transmet emoció i m'arriba, ja en tinc prou per dir que m'agrada llegir-la i gaudir-la.

Cordialment.

Rosa.

Realment l'estimes tant com el dolor i com el desig, i així el vols sempre íntegre.
Un poema on cerques el teu amor. Més aviat surrealista.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

Difícil de captar què vols dir, per a mi.
Però què ho fa que malgrat tot m'agradi? Tu que hi entens potser podries explicar-m'ho?
Amb total cordialitat