Terror contingut

Terror contingut

Vaig sortir més aviat de l’habitual del pis que compartia amb la Gina i la Lora, dues companyes de la Universitat, per anar a agafar el tren. Havia de passar a recollir un llibre que havia encarregat abans de començar les classes. -Ens veiem a la Uni- vaig dir-los tot tancant la porta.

Caminant de pressa i capficada amb les meves coses, no va ser fins passats uns minuts que vaig ser conscient que només sentia el soroll de les meves passes. Vaig mirar al meu voltant, no hi havia ningú. Els cotxes i motos estaven aturats sense cap passatger. Vaig mirar el rellotge, era aviat, però no molt més que altres dies. Em va estranyar que en el forn on compràvem el pa, tot i tenir les llums enceses, no hi hagués la cua habitual dels compradors matiners ni cap dependenta al taulell.

Què estava passant? Tanta quietud al meu entorn començava a neguitejar-me. En el meu desconcert vaig topar-me amb la terrasseta del cafè on anàvem sempre amb la colla i, tot i que estava completament deserta, vaig asseure´m-hi amb l’esperança de veure al Ramon, el cambrer que sempre estava al corrent del que passava al barri. Aquest però, no es veia per enlloc.

Em va sonar el mòbil. Era la Gina, la vaig notar alterada. On ets Marta? Estàs bé? T’has assabentat de les noticies? Abans de que li pogués respondre va continuar, t’has d’amagar Marta, aquest matí un tràiler del circ Escarlata, ha bolcat al pont de pedra de l’entrada al poble, esberlant-se la capsa on anaven unes serps molt verinoses, que s’han escapat en totes direccions…

Mentre l’anava escoltant vaig córrer cap a dintre el cafè. M’he tancat al lavabo vaig dir-li amb un fil de veu. No Marta, al lavabo no, pot ser molt perillós, les serps poden desplaçar-se per les clavegueres! Vaig sortir d’estampida, mentre la Gina em deia que per localitzar les serps s’havia muntat un macro dispositiu que consistia en que ningú sortís de casa i així tot quedés aturat per poder veure com aquestes es movien i poder capturar-les fossin on fossin.

On podia anar? Semblava estar immersa en una pel•lícula de terror en que jo fos la única persona a l’abast de les serps. De cop vaig sentir el so estrident d’una sirena de cotxe que, al arribar on jo era, va frenar bruscament i, un braç amb una estrebada forta em va empènyer cap a dintre. Que no saps el que passa?, em va preguntar una agent de la policia local. Aquí estaràs segura, em va dir al veure la meva cara d’esglai.

I les serps?, vaig preguntar. Segur que no poden entrar?

Vaig trucar a casa, estic bé, no patiu. Des de la finestreta del cotxe em vaig fixar en un dels cartells que el Circ Escarlata havia anat publicitant per tot el poble. Sota la mirada d’un personatge inquietant, es podia veure la imatge d’unes serps entortolligades: “Les Serps Escarlata” anunciava, un espectacle sense precedents que els deixarà sense alè.

Mai se sabrà amb certesa si, com varen dir a les noticies, totes les serps varen ser capturades. El circ no va arribar a actuar al poble ni amb serps ni sense. No crec hagués tingut gaire audiència.

Passat l’ensurt d’aquell dia, la Gina i la Lora sovint em fan broma dient-me que qui sap si alguna de les serps encara campa per les seves i un dia la veiem sortir per la tassa del vàter. No m’ho recordeu! els dic mentre les tres esclafim a riure.