TELE QUÈ?

Sota aquella faldilla blava que més aviat sembla un paraigua tancat, l’Arnau no es reconeix. El calçat de plataforma fúcsia tampoc es correspon, ni de lluny, amb el seu estil esportiu i masculí.
Empresonat dins una càpsula transparent, maleeix el moment d’acceptar la sospitosa invitació: “Benvolgut company, et convidem a visitar de manera presencial la seu de l’empresa TELEQUÈS com a premi a la dedicació (...).”
L’estat de deixadesa de l’edifici va fer-lo dubtar, però la porta s’obrí i entrà, quedant encabit a un receptable transparent que lliscà fins al capdavall del pavelló. Diversos monitors emplenaven les parets mostrant imatges d’algoritmes, que va reconèixer, arrels quadrades, noticiaris nacionals i internacionals... En aturar-se descobrí nou rostres observant-lo mentre uns suposats tècnics, camuflats sota uns uniformes blancs, ajustaven i enclavaven les càpsules davant per davant. El silenci més absolut, només trencat pels batecs alterats del propi cor, el neguitejà en extrem.
Un intens espurneig s’apropava al seu minúscul habitacle que trontollà a cada guspira i va témer per la seva insignificant vida. Un formigueig a les puntes dels dits precedí a l'estranya sensació de deixar de sentir el cos mentre un intens raig de llum l’encegà, sumint-lo en la foscor més absoluta. Durant una fracció de temps incalculable va percebre el seu cos en la petitesa d’una cèl·lula, un simple àtom travessant la immensa Via Làctia. Recuperà la consciència mentre en un gran monitor el titular anunciava un proper i novell mètode de transport. La gran solució.
Els tècnics corren agitats comprovant el resultat de la resta de càpsules. El promotor de la fórmula maquiavèl·lica d’aconseguir voluntaris, es dona per satisfet dels resultats. El director general de l’empresa de telecomunicacions, dubta de com un percentatge mínim d’error pot resultar viable per continuar. I l’Arnau no deixa de contemplar aquelles extremitats que no li corresponen. Com li explicarà a la Laia?