Amb empenta

D’ençà que conec la Mary, hi vaig reconèixer una dona d’aquelles que deixa empremta. Fa ben bé deu anys que vam coincidir a l’AMPA i gràcies a la seva entrega encara ens mantenim en contacte. Qui ho havia de dir! Baixeta i rabassuda és l’antítesi de les superheroïnes.
I com l’hem trobat a faltar aquest darrer cap de setmana. Una lesió imprevista, com totes, vaja, l’ha privat d’acompanyar-nos a l'excursió. Sí, sí, les parelles també venen. Com més serem més riurem, és el seu lema.
Un cop a l’indret triat pel Joaquim, l’impetuós, no ens van permetre l’accés a l’església. Sembla que hi havia un casament. Parell de passerells... El mercat del diumenge tampoc el vam poder veure. Ningú ens va saber donar raó de per què estava anul·lat. Per mi, que tots érem turistes. I per acabar-ho d’arreglar, el restaurant triat, més aviat una fonda, no ens va fer el pes. Gens a l’alçada de les expectatives a què ens té acostumats la Mary. I quan la Irene ha caigut, pobreta, ningú duia una sola tireta al damunt. Ja em veus buscant una farmàcia!
Si t’he de dir la veritat, la Mary es diu Júlia. El nom fa honor a la mida considerable, jo en diria excessiva, de la
bossa que duu sempre. En pot treure qualsevol cosa. Sembla preparada per anar a una guerra.(...) Sí, dona, com la Poppins. El dia que les nanses van dir prou, que ja es veia a venir, se’ns va girar un maldecap.
Fins ara ella qui preparava les sortides i tot sortia rodó. Espero que es recuperi amb temps i pugui organitzar la següent.
No havíem sigut mai conscients de com ho planifica tot i la capacitat de resoldre qualsevol malentès. Ahir tots ens vam adonar de la seva vàlua.