Tècnica

Un relat de: deòmises
Descarregues l'arxiu pand.exe i, tot seguit, experimentes uns canvis sensorials en el cervell. Les dades te'l recorren lliurement i en previsualitzes la informació captada. Avances fins als darrers apunts. Bitàcola #951. La situació actual, després de la cinquantena onada, comença a ser estable. Hem ajustat les racions al nivell vital i, ara per ara, ens veiem obligats a seguir les mesures higièniques més estrictes perquè els barems no es descontrolin. Tenim esperances en la remuntada. Aquestes paraules traspuen prou confiança, sens dubte, i recules uns centenars d'apunts. Bitàcola #472. La mort ens constreny, la inclemència del temps tampoc no deixa marge per a millorar els casos. Necessitem un miracle. En torns de dues hores, hem decidit pregar al Creador. Ens ha d'escoltar, si més no. Aquests mots són fe cega, i somrius per la ingenuïtat que reflecteixen. La ciència encara no ha estat capaç de trobar cap indici d'un ésser superior, i saps de primera mà que aquesta estratègia tindrà conseqüències devastadores cada cop que es vulgui dur a la pràctica. Amb aquest pensament, t'adreces al primer apunt. Bitàcola #001. Les morts i els contagis de la darrera setmana ens obliguen a començar aquest quadern de Bitàcola. Les circumstàncies que ens afecten ens provoquen estranyesa i haver d'improvisar en les mesures per remetre'n l'abast de la que podríem anomenar ja pandèmia.

Clous els ulls i la previsualització s'apaga. T'assegures que el dispositiu d'emmagatzematge segueix amagat en l'ala esquerra, abans de lliurar-lo als teus superiors. Saps que l'antiquíssim arxiu et suposarà una suma substanciosa per garantir-te la subsistència. Però, en fas una còpia, per si de cas: és la prova del protocol que no s'ha de seguir en cas de repetir-se la història amb la vostra espècie, ara més evolucionada. A més de ser una garantia d'allargar-ne l'hegemonia i per ocultar la vostra tècnica d'aniquilació. Soc un ratpenat amb sort, penses i, seguidament, et teletransportes fins al Capitoli.

Comentaris

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

353 Relats

956 Comentaris

269408 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@hotmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978