Cercador
Solitud.
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Els veïns de l’escala van tenir la sort que aquell vellet sordegés i tingués per costum posar la tele ben alta. Altrament, sense tele o amb un volum de so moderat, no haurien notat res d’estrany aquella nit, haurien trigat setmanes a percebre una olor sospitosa i tot plegat hauria estat força més desagradable.
Comentaris
-
bon micro-relat[Ofensiu]Atlantis | 18-09-2021
He llegit el teu escrit de metarelat però et contesto aquí perquè quan el vaig llegir vaig pensar: bon micro-relat!!!, però no ho vaig escriure. I és que no soc ràpida en les respostes i a vegades se m'acumulen diversos relats que vull comentar i no em dona temps.
A mi em va quedar molt clara la solitud d'aquell home vell i sol. I per a mi la gràcia dels relats i/o contes es que no es digui explícitament el què passa, sinó que el lector hagi de deduir-ho. I en el teu està clar.
Et desitjo sort en la teva salut. Cuida't i escriu que t'aniré llegint i segurament comentant.
Cordialment
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Va de cines i autobusos.
- Fatalitat.
- Au, a fer nones!
- Solitud (metarelat).
- Solitud.
- Per què?
- Prodigi a Barcelona.
- Aquella vegada.
- Cites prèvies en passat simple i perifràstic.
- Cita prèvia.
- Llàgrimes en la pluja.
- Divagacions vicentines bizantines.
- L'etern retorn i altres finals.
- Zhaocai Mao.
- Matar el missatger.