Solitud.

Un relat de: Joan Colom
Els veïns de l’escala van tenir la sort que aquell vellet sordegés i tingués per costum posar la tele ben alta. Altrament, sense tele o amb un volum de so moderat, no haurien notat res d’estrany aquella nit, haurien trigat setmanes a percebre una olor sospitosa i tot plegat hauria estat força més desagradable.

Comentaris

  • bon micro-relat[Ofensiu]
    Atlantis | 18-09-2021

    He llegit el teu escrit de metarelat però et contesto aquí perquè quan el vaig llegir vaig pensar: bon micro-relat!!!, però no ho vaig escriure. I és que no soc ràpida en les respostes i a vegades se m'acumulen diversos relats que vull comentar i no em dona temps.

    A mi em va quedar molt clara la solitud d'aquell home vell i sol. I per a mi la gràcia dels relats i/o contes es que no es digui explícitament el què passa, sinó que el lector hagi de deduir-ho. I en el teu està clar.

    Et desitjo sort en la teva salut. Cuida't i escriu que t'aniré llegint i segurament comentant.

    Cordialment