Similitud curiosa

Una similitud curiosa

En la darrera visita al JosepMª, el podòleg que periòdicament em posa els peus en forma, li vaig dir que em mirés l’ungla grossa del peu dret. Cada dia em feia més mal i no només quan caminava.
Mentre fa la seva feina, en part rutinària, fem petar la xerrada i així si en algun moment el peu es queixa, el dolor es més suportable.

-Començarem doncs mirant aquesta ungla- Per intentar distreure’m del mal que segurament em faria, vaig començar a xerrar:- Saps que em va passar l’altre dia?-

anava conduint tranquil•lament des de la Bisbal a Palafrugell quan de sobte el cotxe va començar a fer giragonses i sort que vaig poder aturar-lo al voral, per cert molt estret de la carretera. Lo que em temia, al baixar del cotxe vaig veure que un pneumàtic s’havia rebentat de mala manera. --Caray,- va exclamar el JosepMª mentre amb una lupa especial m’anava examinant la ungla. -Què? que l’hi passa a l’ungla?- vaig exclamar espantada… -A la ungla no l’hi passa res-, va somriure el JosepMª,- em referia al ‘reventón’ com ho vares solucionar?- Va ser un problema- Mai havia canviar cap roda i com que la carretera estava poc transitada i la possibilitat que algú s’aturés era dubtosa, vaig acabar telefonant al RAC que em vinguis a auxiliar.

Feia un dia esplèndid i tot esperant-los, em vaig fitxar amb els camps de blat de moro que hi havien a banda i banda de la carretera, amb unes panotxes que semblaven a punt de fer “crispetes. Vaig mirar si trobava l’objecte contundent que havia estripat el pneumàtic de aquella manera tant fulminant. Allò no ho podia haver fet un clau. Tot el mati enlaire, vaig trucar a la oficina per dir que no comptessin amb mi per la reunió del migdia.

El JosepMª anava fent la seva feina tot escoltant-me i sense fer-me reconec, gaire mal. Va deixar de mirar els peus per uns moments i tot aixecant el cap em va dir: -Canviar una roda no és fàcil, és tota una aventura-. -Una vegada , anant per l’autopista, se’m va punxar una roda i per evitar xocar amb la mitgera vaig frenar tant fort que el cotxe va començar a donar voltes sobre si mateix, deixant marcada a terra unes circumferències que encara ara quan hi passo, les veig. Vaig tenir un esglai tremend, sort que l’únic cotxe que venia al darrera va poder frenar a temps.-
-No creus, va continuar, que una gran part dels accidents de circulació de gravetat, es podrien evitar si vigiléssim l’estat dels pneumàtics?-

La conversa es va anar fent més fluida. Els cotxes vam concloure, necessiten a part de la benzina, uns bons pneumàtics que els facin córrer amb seguretat. Avui dia, que els motors són tant perfectes i compactes, els usuaris que no son experts en mecànica, només hem de vigilar l’estat de les rodes i que el dipòsit estigui ple. Aviat amb els cotxes elèctrics ens podrem oblidar també de la benzina, però no dels pneumàtics. Aquests tot i que cada cop els faran més resistents, sempre hi haurà la possibilitat que el dia que tinguem més pressa ens deixin tirats a la cuneta. La mobilitat ja sigui en cotxe o a peu necessita que tant un com l’altre estiguin en bones condicions.
Al acomiadar-me agraint-li la bona feina, el JosepMª em va dir : fas bé de cuidar els peus i amb un somriure de complicitat va deixar anar: pneumàtic reparat i ungla arreglada, rodes i peus a tirar milles…-

-