Simbiosis. Presentat al repte clàssic Complex de Pigamalió)

Un relat de: Atlantis
Simbiosis

Volia ser com ella. Vestir com ella. Fumar com ella.
Ho vam intentar. Em deixava les seves faldilles llargues, els jerseis escotats amb brilli brilli, el seu distingit vestit negre o la minifaldilla texana. Damunt la seva cabellera llarga portava sempre algun barret: una pamela o bé un d’aquells que recordava a les sufragistes, però a mi em quedaven petits i guerxos...De cap forma m’encaixaven. També vam fer sessions de parla, per imitar la cadència de la seva veu.
M’hi entrenava davant del mirall copiant els gestos i les formes : la seva manera de caminar i creuar les cames i el seu posat, alhora espontani i sofisticat, quan llegia i parlava. No hi va haver manera.
Jo era maldestre, baixeta i grassoneta i ella esvelta i elegant. M’enforfollava parlant i ella tenia la veu dolça i clara.
El que sí vaig aprendre era a escriure com ella. Millor, inclús, diria, ara que li havia davallat la inspiració que la va portar a escriure el seu primer llibre.
Quan entrava a la llibreria, on portava el Taller d’escriptura, omplia tot l’espai amb la seva presència. Em presentava com la seva assistent, alguna cosa així com secretària -dama de companyia-majordoma-dona de fer feines-suport emocional. Tothom em somreia educadament i al cap d’una estona ningú se'n recordava de mi. M’asseia a prop d’ella, prou per si necessitava que li donés les ressenyes dels seus llibres o bé el resum de la conferència.
Parlava amb solvència i amb un discurs convincent. Deixava al públic extasiat. Tothom l’adorava. Sobretot el grup de joves promeses, que li entregaven els seus esborranys perquè opinés sobre ells, unes amb un cert pudor i d’altres amb arrogància. Ella somreia, amb aquell somriure que enlluernava.
Aleshores sabia que se m’havia girat feina. Que em tocaria nits de lectura i d’anotacions.De llegir aquella colla d’escrits sense talent ni gràcia, alguns plens de paraules petulants. Em deia que no podia ser molt crítica. Havia de tenir cura del seu públic i si calia donar falses esperances, ho fes. Ja toparien amb les editorials. Però això ja no era feina seva. Ni meva.
Deia que formàvem un bon equip. Ella era les relacions públiques i jo treballava de manera anònima.
D'ençà que s’ha mort, no s’organitzen les trobades presencials amb els lectors. Només ho fem via correu, perquè, segons els mitjans de comunicació, la reconeguda escriptora Elisenda Ballés, necessita un descans i allunyar-se del brogit de la gent i les càmeres.
Em va modelar a la seva manera a primer curs de la Universitat, quan era la meva professora de Literatura Catalana. No li guardo rancúnia. Em va donar l’art d’escriure malgrat que ella se’n va emportar la fama.
Pròximament sortirà el seu últim llibre. L’he acabat d’escriure avui el vespre.

Comentaris

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-02-2023

    Hola, bona vesprada Atlantis: Gràcies per la teua opinió al meu poema Epitafi al meu germà José Molero. Em sembla molt bé el que m'has dit.
    Cordialment.

  • Quin final...[Ofensiu]
    Carme Alcoverro | 17-02-2023

    ... inquietant i pertorbador. Molt bon relat, Atlantis... com sempre, un plaer llegir-te!

    Gràcies per comentar-me!

  • M'ha agradat [Ofensiu]

    ...molt la lectura, es claríssima la situació, que malauradament passa tant sovint.
    I un final amb una mica d'impacte, de sorpresa, que és com m'agrada tant en els relats com en els poemes.

  • Comentari del comentari[Ofensiu]
    Prou bé | 14-02-2023

    Gràcies, ja saps com valoro la teva opinió
    Amb total cordialitat

  • Simbiosi[Ofensiu]
    Prou bé | 13-02-2023

    Fins a l'última conseqüència. Qui era qui en aquest binomi? Una la imatge l'altra l'essència. Embolcall i llavor...
    Un relat per gaudir llegint i per pensar.
    Gràcies
    Amb total cordialitat

  • Mirall.[Ofensiu]

    Tota la vida hi ha hagut gent que serveix de model a imitar i altra gent que els imita. Jo crec que el millor és acceptar-se tal com és un i ésser autèntic, personalitzat. Un relat amb un rerefons spicològic i narrat amb traça, elegància i coherència. Mercès per despertar el gust a la bona lectura.

  • Sigues la teva pròpia ombra[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-02-2023 | Valoració: 10

    Seguir els gestos, els moviments, la forma de vestir, de parlar i d’actuar d’algú que admires, em sembla positiu. Ara, d’aquí a fer-ne la teva pròpia personalitat, és un error. Sigues la teva pròpia ombra, escoltat i escriu el que et surti de la mà. M’ha agradat molt llegir la teva prosa. Una forta abraçada.
    Aleix

  • Suplantació......[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 13-02-2023

    d'identitat. La protagonista volia ser com ella. Una llàstima que un mateix no trobi els valors que el fan únic, i continuï anant a remolc del que li diuen una colla de periodistes. Falta de valentia i confiança potser. Un relat molt ben escrit i que fa reflexionar en el sentit del seu missatge.

    Salutacions.

    Rosa.

  • Volia la perfecció exacta. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 12-02-2023

    Un relat que és molt interessant. El protagonista completament volia fer una exacta perfecció, com expliques en tot el relat.
    Molt metòdicament escrit, amb una redacció, perfecta, que impressiona.
    Enhorabona.
    Cordialment.

l´Autor

Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

160 Relats

1373 Comentaris

99200 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogirave@gmail.com