LA DARRERA PLUJA

Un relat de: Magdala

L’Enric i la Rosalia no van tenir temps de fugir, van venir a buscar-los poques hores després de l’entrada dels militars a la ciutat.

Els van enxampar encara a casa seva, en un intent esbojarrat d’amagar llistes de republicans que havien travessat la frontera en les últimes setmanes. Atabalats per fer desaparèixer qualsevol evidència que pogués conduir-los a ells mateixos a la presó. Tot plegat un absurd, no van necessitar cap prova per tenir-los tancats sense cap mena de judici. Tampoc per afusellar a l’Enric a Montjuïc, uns mesos després, quan la guerra ja estava oficialment acabada.

L’havien tret de la cel·la a empentes, sense donar-li cap explicació del que estava passant. No calia, els rumors dels afusellaments corrien pels passadissos freds de la presó feia un parell de dies.

Era un dia ennuvolat, el plugim li queia sobre el rostre mentre el feien caminar fins al punt del pati on havia de morir. Una pluja bonica, va pensar, una pluja suau i plena de vida. I no podia treure’s del cap com seria aquesta tardor, si faria calor o si seria molt freda. Com estarien els carrers, el seu carrer, el seu pis, la Rosalia, quan arribés l’hivern. Incerteses sobre el futur de la vida, com sempre. De la vida dels altres, no pas de la seva. I va sentir un vertigen que li va fer venir basques.

Van aturar la fila per ordre dels guàrdies. Una filera d'homes un instant abans de perdre la vida, i totes les oportunitats de riure, de plorar, i de lluitar per acabar amb la barbàrie.

Van desaparèixer d’aquest món, no pas de la memòria de la gent que els coneixia i estimava.

Comentaris

  • Ben contat...[Ofensiu]
    Homo insciens | 06-06-2021 | Valoració: 10

    Que bonic ho expliques... A pesar de ser una història d'una immensa crueltat ho expliques amb una sensibilitat i una ambientació que dona gust. Enhorabona!

  • La història que esborrona [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 06-06-2021 | Valoració: 10

    Sí, sí, hi ha passatges de la història que no haurien d’haver passat mai, però que els tenim amagats allà, al record de la memòria. Esborrona pensar en tot el que va passar acabada la guerra, l’exili, la presó, els afusellaments... Molt ben escrit, malgrat la duresa. Una forta abraçada.
    Aleix

  • Enhorabona[Ofensiu]

    Benvolgut/benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista de l'XI Concurs ARC de Microrelats «Gèneres Narratius» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    I com ja saps, en haver quedat finalista anteriorment, no cal que ens tornis a enviar l'autorització.

    Cordialment,

    Comissió de Concursos - ARC

  • cert, ben cer[Ofensiu]
    Atlantis | 06-05-2021

    Molt ben explicat i tristament cert.

  • Les històries de la història[Ofensiu]
    kefas | 04-05-2021


    Aprendre dates i noms per relacionar-los amb fets que per la llunyania cultural no puc arribar a entendre, mai m’ha interessat. Una vegada el professor de història em va posar un 9. Naturalment, vaig anar a protestar perquè el meu nivell de coneixements de l’assignatura amb prou feines superava el 5. El professor em va dir que estava d’acord amb la meva afirmació, però insistia en posar-me un 9 perquè les històries de la història les explicava tan bé que semblaven de veritat. I en això consistia la història.

    La teva història és certa. L'hem oïda mil vegades amb personatges, situacions i arguments diferents. I és certa perquè l'expliques tan bé, que sembla de veritat tot i essent de veritat.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El relat entra a concurs. Gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Magdala

Magdala

27 Relats

83 Comentaris

11366 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola, em dic Magda
Vaig començar a escriure fa una pila d'anys, després de participar en uns tallers d'escriptura creativa, encara que la meva afició venia de més enrere.
Tant se val. Un dia vaig decidir deixar-lo. Vaig pensar que mai no escriuria com els autors que m'agradava llegir, els autors que feien sortir màgia de les paraules i em segrestaven el pensament amb les seves històries.
Ha passat molt de temps i moltes vivències, i ha arribat el moment en el qual torno a deixar que les paraules surtin lliures, i incontrolables de vegades, i vagin fent i desfent al seu aire, per pur plaer.
He publicat un recull de relats, el podeu aconseguir a Amazon. "Que no m'entabanin "

Blog: elpisodemagda.blogspot.com

Elpisodemagda@gmail.com