t'agraeixo la invitació i agafo el sentit del poema com un desig teu sincer

rep la meva abraçadeta més agraïda
joan

Ai, si jo pogués descriure tot el que em fa ressonar endins aquest bell poema, que sedueix, enamora, entristeix, consola...
Consola, sí, ja que demostra com els sentiments arriben a ser de forts!
Si poden arribar a contenir aquesta força, seran capaços de superar moltes proves... aquesta seguretat em conforta!

Sobre els versos, no puc dir res que no t'hagin dit ja, excepte que m'admiren.

He vingut a llegir-te després d'entrar un munt de vegades al teu espai sense trobar títols nous... Tornaràs a publicar aviat? Em donaries una alegria si em contestessis afirmativament, ja que llegir-te sempre és un goig! Ho faràs?

T'envio una abraçada esperançada,
Unaquimera

He rellegit diverses vegades aquest poema, com si aquestes paraules fossin realment meves. Segurament quelcom semblant els haurà succeït als 774 lectors anteriors.

Potser algú ha substituït el nom de Natàlia per algun nom propi més proper. Però no jo no he necessitat canviar cap coma, cap adjectiu, cap... al poema.

M'he sentit identificada, plenament, amb el sentiment que descrius. L'única diferencia és que jo no hagués sabut fer-ho d'aquesta forma tan magistral.

Et felicito per ser una persona tan rica en vivències i per saber-les comunicar d'una forma tan excepcional.

Núria Gausachs i Cucala

ARQUITECTURA VISUAL

... però ara hi torno. I de debò paga la pena, ja que té una sonoritat bellíssima que només li falta la música de fons. És un poema entendridor però que, a la vegada, provoca una lleugera esgarrifança. És una reacció no pas negativa, sinó ben al contrari: aconsegueixes fer tenir pell de gallina als lectors i lectores.

No he comptat síl·labes. No cal. En un poema tan rítmic i ben estructurat, la teoria poètica és el de menys!

Salut i gràcies de debò, Nonna_Carme!

V.

que no t'hagin expressat altres veus abans que la meva? És tan real el teu sentiment per algú que deus d'estimar amb bogeria...! Una filla, potser? una amiga? És dolorós no poder, de vegades, ajudar a carregar la creu dels qui estimen. Quantes vegades preferiríem que ens estés passant a nosaltres, no és cert?

Si t'agraden els poemes amb fotos artístiques en blanc i negre, busca al Google "Gonzalo Vinagre" i trobarás poemes d'Aurora Marco. Si t'hi decideixes, espero que t'agradin. Petons

de no haver-te llegit encara!
Els teus poemes emocionen, van directe al cor i li donen un toc per que desperti.
Quanta bellesa en uns versos plens de tendresa i de sofriment, d'amor i de desconsol!
Ho fariem tot per evitar el sofriment dels éssers estimats, però el millor que els podem oferir és l'amor inesgotable, la companyia, tot el que vessen les teves paraules.

Moltes gràcies per aquesta trobada i per la teva visita.

Una abraçada.

Crec que aquest poema demostra que sí es pot remeiar el patiment dels altres, o almenys atenuar-lo. Ja només el fet de plantejar-se la possibilitat, ja només el pensament, i sobretot el reflex en la paraula, han d'aportar medecines a les metzines . I, per cert, molt ben trobat això de apòzemes i metzines: de fet, tothom que coneix una mica l'herboristeria o la farmàcia sap que tota substància guareix o emmetzina en funció de molts factors: estat del pacient, conjuntures diverses, dosi, etc.
Trobar la dosi exacta, el moment precís... Quan es donen aquestes fantàstiques concordances, esdevé allò que és un veritable regal, el remei.
La poesia sincera i honesta pot ser un remei.
Una abraçada,
franz

Pel teu comentari, jo de poesia no en sé, i pensa que m'agrada, però fins hi tot no la sé llegir, m'agradaria poder donar-li la tonalitat que es mereix, però no ho acabo de trobar. Malgrat tot com que l'he llegit de pensament, m'ha quedat força bé. Les paraules molt poc usuals en el meu vocabulari t'han quedat molt ben posades per definir el teu proposit de : si jo pogués. Rep una forta abraçada i ens tornarem a llegir, segur!

Saps què, Nonna_Carme? Jo havia fet un esborrall amb una idea semblant, però no m'acabava de convèncer.
Per sort, no el vaig arrivar a enviar, perque el que tu has escrit és pura tendresa. No cal dir res més.
Et felicito i t'agraeixo el poema, que plasma en paraules tot el sentiment que jo no vaig saber expressar.

Rosella

Tendre i dur, serè i arraulit, clar i enfosquit, el teu poema m'ha colpit.
Tant de bó peguessim fer participar del nostre amor, del nostre patir, del nostre sentiment noble, a aquellaspersones que més ho necessitan.
Pel teu comentari (Gràcies de tot cor) sembla que saps o t'imagines qui soc. Si vols contestar-me en privat t´ho agraïré.
En la meva biografía hi ha el meu correu.

Estic encuriosit per saber més de tu. Escriu-me.

Rep una forta encaixada de JOANPG.

Per a tots els teus poemas tens la bareta màgica perquè arribin a tocar-nos el cor amb el bes de la teva inspirada ploma.
Conec les teves poesies i no n'hi ha cap que no m'agradi, tot el contrari, la teva força hi tendreça s'agraix, ja que pels lletraferits, ets aquesta font d'agua fresca, per doder reposar uns instants.
Un petó ple de blau.
carme

Que bonic seria poder podar la vida,
d' angoixes i desenganys,
deixant nomes plançons d'amor i tendresa.

Però en tot arbre de bon fruit,
hi ha branques bones i dolentes,
i sovint tenen anyades estèrils, de descans.

Cal viure moments de feblesa
i passar nits de plor,
per desprès somriure al primer sol,
de grans tristeses surten pous de felicitat.

Avet

Segurament no pots fer cap d'aquestes coses.
Tant com ho desitjaries!
El que si pots fer, i ho fas, és donar-li a la Natàlia tot l'amor, apassionat i tendre, que destil·len els teus versos.
M'he emocionat.

Una abraçada,

Joan

l'ànima, només mirant en el més profund del cor poden sorgir aquests versos, per fer tan bell poema.

Tornaré un altre dia per llegir-te

Joanalvol

Si tu poguessis fer tot això el món seria fantàstic, perquè amb tots els molts sentiments que expresses en aquest relat, poden captivar a tot el món. Et seguiré llegint.
Gràcies, he gaudit molt!

Un salud d'ullsblaus1

molt de conèixer-te. He llegit tot el que has pubñicat a relats i m'has impressionat. tens una poesia tan real com lírica. Arriba molt endins, almenys a mi. Gràcies.

hi ha un univers paral·lel, on tots els somnis hi tenen cabuda, on tot és possible. Somniar per seguir vivint i trobar una llum que faci que tot tingui un sentit. Escriure per trobar-lo.

Bellíssim, Carme, tan acurat en els mots i en la precisió dels significats.


mariona

el teu poema el vestiria de blanc.
Versos que arriben al més profund del cor.
Versos escrits amb la puresa d'uns sentiments transparents.
Felicitats i gracies per delectar-nos amb aquest magnífic treball

J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

íntim, arriba a l'ànima. Gràcies