Saps què?

Un relat de: Homo insciens


La cafeteria està plena de gom a gom. No dona l’abast. Mentre li torna el canvi a la senyora, repassa les comandes pendents: dos cafès a la taula set, un cafè amb llet i un dònut per a la tres, un entrepà de pernil a la quatre... Esbufega mirant el rellotge amb el temor d’un altre matí etern, però tot just acabat el pensament els ulls se li’n van sols rere les vidrieres que donen al carrer. Avui ha vingut més aviat. La noia s’asseu a la terrassa, s’encén una cigarreta i fa una calada profunda mentre amb l’altra mà juga nerviosa amb l’encenedor. Ell fa com que no l’ha vist, però de reüll va fitant els seus gestos per saber si l’està mirant. Es toca els cabells exhibint-se, somriu, i per fi s’atansa a ella amb la llibreteta i el bolígraf a la mà. “Com dius?” exclama sobtat. L’altra no ha dit res (amb la veu), però ho ha deixat anar tot amb la mirada.

Comentaris

  • Situació de mirades...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 07-11-2021 | Valoració: 10


    Tantes mirades, entre el cambrer i la noia que acabava d'aplegar, hi ha continuïtat de mirades, com si fora una conversa.
    Amb tanta fantasia, aquest relat "Saps què?" que m'he quedat bocabadat!
    Cordialment i que passes una bona setmana... Homo insciens.
    Et recomane l'últim relat meu, quan pugues. Gràcies...
    PERLA DE VELLUT.

  • Content[Ofensiu]
    kefas | 07-11-2021


    Per comptar els estels que deixen anar les mirades, els recullo d'un en un fins que arribo a la porta que els deixa anar. Si la puc obrir, al darrera sempre hi ha un sol amb els braços oberts.

  • Subtilesa.[Ofensiu]
    SrGarcia | 07-11-2021

    Aquest relat explica d'una manera molt subtil, tot el que és tan subtil en el joc de mirades, de pors i esperances; coses que ningú veurà excepte els interessats. Per ells són un autèntic diàleg que fins i tot s'expressarà verbalment, de forma inoportuna.
    Un relat bonic i subtil.

  • moment[Ofensiu]
    Atlantis | 06-11-2021

    Molt bon explicat quest moment que les mirades es busquen. Sembla que t'hi estiguis trobant.
    Del meu poema elegia, escrit fa uns quants anys, com a comiat del meu germà l'últim dia a l'hospital.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: