MISSATGE EN UN POEMA

Un relat de: BARBABLAVA

Una mirada esquerdant la mentida,
inflamada de sinceritat.
Anys d'aprenentatge,
una mirada que no es dóna ni es ven,
simplement reflexa els horitzons.
Una joia de franquesa refulgeix
entre milions de paraules vanes.
Les venes s'imflamen a punt d'explotar sang.
Una mirada busca a cegues amb la llanterna de la Lluna de pupil·les plenes i solcs per omplir…
Una mirada que ja no necesita àrbitres,
perquè ha cremat les lleis que no li agradaven
i ha trobat un minut de temps mort
per fer-se com ella vol.
Una mirada ja serena amb la certesa del que vol.
Una mirada que sempre et veu, però mai t'analitza.
Una mirada plena de lletres a la punta de la llengua
esguardant el mar.
Que demana una resposta en forma d'onades tènues
però amb tota la sang que cada batec pugui bombejar.

Cada batec meu és una forma que faig nova perquè tu la puguis admirar.
I així, poder imaginar jo la joia dels teus ulls quan em respons.


Comentaris

  • espero[Ofensiu]
    Capdelin | 03-01-2006 | Valoració: 10

    i desitjo que... durant aquest 2006... trobem ulls que no ens analitzin ni ens jutgin... sinó que ens escriguin poemes humans en cada mirada...
    una abraçada!

  • ambre | 02-12-2005 | Valoració: 10

    Quan quedem per fer unes canyes !!

  • Quins ulls![Ofensiu]
    brideshead | 27-10-2005

    "...
    Una mirada ja serena amb la certesa del que vol.
    Una mirada que sempre et veu, però mai t'analitza.
    Una mirada plena de lletres a la punta de la llengua
    esguardant el mar"

    Segur que tu sentiràs la joia d'aquests ulls quan et respondran.... però jo sento la joia d'haver llegit uns versos encisadors, suaus com el lleu oneig de les ones, per descriure la quantitat d'amor que poden desprendre uns ulls enamorats.... no cal cap paraula, només una mirada.

    Com sempre, treus harmonia i bellesa de sota les pedres per compondre cançons bellíssimes d'amor, mot a mot, lletra a lletra.

    Una abraçada molt gran, amic meu, trobo a faltar els teus poemes!

  • On és [Ofensiu]
    aina | 25-10-2005

    aquesta mirada? franca i intrigant.. aquella mirada que diu més que mil paraules, "una mirada que sempre et veu, però mai t'analitza", aquella que no jutja sinó que només escolta...

    no tinc res més a dir, amaga molts missatges, m'ha agradat molt!

    un petó,

    Anna

  • message in a bottle[Ofensiu]
    quetzcoatl | 25-10-2005

    Perdona, abans estava penjant el darrer repte i no he sortit del compte d'usuari!

    Aquesta improvització segueix en la teva tònica espontànea i fresca per dir les coses: la sinceritat d'una mirada, tot allò que pot arribar a dir!
    Formes amb cada batec imatges molt bones i plenes de significat; això és el que veu la meva.

    Una altra abraçada,

    m

  • M'agrada [Ofensiu]
    blaumar | 08-10-2005

    la teva manera de mirar, que és molt més que veure i ens permet mirar als altres

  • una joia[Ofensiu]
    Lavínia | 05-10-2005 | Valoració: 10

    de franquesa refulgeix entre paraules vanes. Quina raó tens, Barbablava, i quin goig tornar-te a llegir!

    Aquesta paraula, com la mirada plena de lletres, que et fan sentir que res se n'ha anat que la comprensió i la comunicació tenen un comú denominador: els mots com els que esperes com a resposta al requeriment d'aquest poema.

    Una bona composició plena de coneixement cap al valor de la paraula i de la mirada que comunica tant com els propis mots.

    Un petó

    Lavínia

    PS

    Ets car de llegir-te!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de BARBABLAVA

BARBABLAVA

42 Relats

326 Comentaris

73106 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
He perdut l'ahir
en allò fugaç de la memòria.
I ara em llepo les ferides
sense saber d'on provenen.
He perdut l'equilibri entre passat i futur
i la memòria a llarg plaç
i les aspiracions llunyanes...
I ara, visc només
en aquest present tant emocionant
que m'esgarrapa
i és un goig sentir la seva urpada
esquinçant-me la pell
mai prou colrada.