Lluna Nova

he estat sense ordinador molts dies, ho sento molt!

Quin poema tan vibrant, ple de força i de reconeixement; sols l'amor pot apaivagar la nostra solitud, la decepció de la rutina,

la desesperació de la injustícia, el dolor del món, la bogeria del món, aquest egoïsme exacerbat...

Barbablava, m'ha agradat trobar-me de bell nou amb tu.

perdona que en el comentari de l'estiu vaig canviar lletres de lloc. Tinc un poc (o un molt) de dislèxia i em passa sovint.

Bona tardor, que siguis feliç i que la lectura de la pell et dongui la resposta...

de sensibilitat i erotisme està en aquesta poesia, Barbablava,

et descriuré paràgrafas nous/amb llengua enverinada,/on no existeixen tabús/i els desitjos duen ales

per acabar

et llegiré la teva pell (...) la meva mirada despullant-te

Feia temps que no et llegia res tan bonic. Poses en cada mot el regust més epicuri de la vida.

Petons.

Lavínia

Aquest nou poema m'ha recordat moltíssim la intensitat d'alguns altres poemes teus, de fa força temps, on l'erotisme més elegant, intens i fi alhora, queda totalment reflectit en uns versos que cal rellegir, com a mínim 2 ó 3 cops, per copsar-ne tota la bellesa. És un poema absolutament magnífic, Barbablava.

Mira si arribo a ser agoserada, que et diria que m'hauria agradat més aquest final:

"...
Llegiré atentament
cada paràgraf de la teva pell
el refugi d'una abraçada
la meva mirada despullant-te...
i la lluna explotarà de màgia."

Segurament trobaràs aquesta petitísssima observació irrelevant del tot pero, mira, no sé com dir-ho, la teva trajectòria a RC, el temps que fa que et llegeixo i que admiro la teva manera de fer poesia, l'encert i l'amabilitat que sempre m'has regalat amb les teves paraules, així m'ho fan dir.

Versos com aquests:

"...
Et gravaré un poema a la pell
-amb dits i dents-
...
El pergamí de la meva pell
et durà per contrades de bogeria,
per carrers que bullen de somriures
...
Llegiré atentament
cada paràgraf de la teva pell
el refugi d'una abraçada
la meva mirada despullant-te..."

... són, sincerament, insuperables. I et diré més, porten el segell "Barbablava", aquell que em va captivar fa ja força temps i que em segueix captivant amb poemes tan plàstics com aquest.

PS. Com pot ser que hagi trigat 25 dies des del teu primer poema escrit aquest any, fins a venir a veure't de nou i descobrir, per sorpresa meva, dues noves meravelles? No m'ho puc perdonar! L'últim cop que vam "parlar" em vas dir que no tenies temps per motius professionals... Veure't de nou, aquí, m'il·lusiona moltíssim perquè potser vol dir que ja has recuperat una certa normalitat i que ens podràs seguir obsequiant més regularment amb les teves exquisideses poètiques?

Un petó enoooooorme, Toni, vaig a seguir llegint... (de fet, ja ho he fet però encara estic interpretant el missatge subliminal... ;-)

... fer del erotisme un bon poema. Felicitats!
Una abraçada.

doncs has tornat amb un poema tan bo com els altres i amb aquest regust teu que fa que un cop acabat de llegir el poema necessitis tornar a endinsar-te entre els versos de nou. M'atreviria a dir que els teus escrits creen addicció!

Aquest "lluna nova" tan tendre i cuidat se'n va de cap als meus preferits...

Una abraçada i moooolta màgia de re-benvinguda!

Un poema autèntic i preciós, m'he quedat sense paraules... i mira que és difícil...

"Et descriuré paratges nous
amb la llengua enverinada,
on no existeixen tabús
i els desitjos duen ales."

Aiiiiii, em donen un no sé què, aquests versos... com si fossin propietat meva o potser perquè me'ls sento propers per molts motius...

Felicitats pel poema!

angie