El temps volant

Hola Barbablava!

Feia dies que no et llegia. Com vas?

M"ha encantat topar-me amb aquest poema ple d'atemporalitat, deslliurat de tot pes que encadeni, vessant frescor. Sí, és talment com el vol d'un ocell.

Felicitats i una abraçadassa,

m

m'has obert nous viaranys interiors on ara hi corre una ebullició de paraules.
Gràcies

De vegades voldriem assesinar el temps, detenirlo per sempre, I més si ens trobem amb l'esser estimat. Un peto , poeta.

que no et llegia un poema tan aconseguit, Barbablava, de debò.

El temps que es paralitza quan el jo poètic entra en contacte amb la pell del cos estimat i té el poder d'"assassinar-lo". Has humanitzat per destruir allò que ens fa néixer i desaparèixer, allò que ens engoleix i tot a favor de fer l'amor etern i aconseguir besos sense demà

M'ha agradat i he gaudit llegint-te!Deixa'm que el posi entre els meus favorits!.

Molts petons.

Lavínia

Segueixes traçant delícies, BARBABLAVA.

Tot un plaer retrobar-te...

... i la nota no te la poso, perquè ja tens el poema amb la valoració que es mereix!!!

Sergi

el teu "temps volant" em torna a portar aquí, tal com et vaig dir, després de la gratíssima sorpresa d'ahir, quan només en llegir-lo per primera vegada, vaig sentir l'impuls de fer-te un primer comentari.

I ara, havent-lo llegit pausadament, puc dir-te que m'he enamorat d'aquest temps diabòlic i trepant, nerviós i desbocat que has sabut assassinar, has sabut aturar la sageta d'un rellotge que impertobablement, va marcant aquest temps que se'ns escola entre els dits cada cop més depressa, donant-nos tota la sensació que ens engolirà, que ens perdrà en detalls anodins i freds i inútils....

I he sentit una felicitat immensa en saber que el rellotge ha callat, que has martiritzat el seu tic-tac, que has aconseguit trencar totes les seves cel·les (magnífica l'expressió de poder "alliberar, a la fi, el temps de la cel·la de les hores"!), per trobar-te amb un únic temps, immens, infinit i pla, sense barreres, per poder-lo dedicar, només a paladejar una pell, a aprofondir en una paraula, a fer etern l'amor, a abraçar inacabablement, a besar ara i per sempre més, perquè també has trencat la cel·la del avui i del demà, només existeix un "ara" que esdevé etern en el temps.... per, finalment, ser capaç de no adonar-te'n de res, més que de veure el temps passar volant.

Buff, Toni, m'has captivat totalment amb aquest poema, pel fons que conté, aquesta idea utòpica que el temps, com a tal, no existeix, que el temps és "ara", el present, que s'ha abolit l'ahir i el demà, i com no podia ser d'altra manera, per la forma que has aconseguit amb les teves paraules per transmetre'ns aquesta idea que tot s'ha convertit en una única porció d'existència, l'actual, que has trencat tots els "topalls" temporals i que el ara, l'avui duraran infinitament.

Realment, magistral. Una abraçada. Ja t'ho deia ahir, no em queixaré més si trigues a publicar..... és dolça l'espera i té una recompensa altament gratificant.

Un petonet admirat!

que he fet avui, tot estant encara de vacances, anant a veure si l'amic Barbablava hauria estat capaç d'escriure un altre poema que em deixés, novament, la pell esgarrifada... i sí.... he descobert que n'ha estat capaç.... Tigues força, amic meu, en publicar noves meravelles, però creu-me, val la pena esperar, prometo no queixar-me... només recordar, en cada nou poema que tinc el goig de llegir-te, que et tinc una admiració molt gran, i que sento una profunda il·lusió quan llegeixo, vers rere vers, poemes que em trasbalsen l'ànima i que em transporten al món meravellós de les lletres, aquestes lletres sàvies que restaran sempre als teus peus.

Perdona pel "discurset", tenia ganes de dir-t'ho! I bé, perdona, ..... properament, et comentaré el poema, deixa'm refer-me de la grata sorpresa del teu nou i bellíssim poema..... una abraçada molt gran!

Una preciosa percepció del pas del temps, quan semblem poder immortalitzar uns instant tanta bellesa i felicitat.
Encara que sigui subjetiu, metafòric, eteri aquest crim del pas incessant del temps, aconseguir fer nostra una fracció d'eternitat és haver aturat les agulles del rellotge dins del cor.

Una abraçada molt gran!

el temps ENS DU i S'EMPORTA els regals més meravellosos. Lluitem contra ell sabent que sense ell nosaltres NO seríem. Però és hermós lluitar, reclamat, exigir la felicitat tot i saber que la felicitat ho és just per això, perquè NO existeix més enllà d'un instant com a molt. Bé, m'he embolicat, però la inteció era bona. Felicitats BARBABLAVA, ets una fera!